Foto: Eleazar
Aquell moment en què el món desapareix.
Aquell moment en què no calen paraules,
parlen les mans, els llavis de foc.
L’abraçada enmig de la multitud,
música de Vivaldi de fons,
posem un adagio.
La urgència de l’abraçada.
El món es fa quan una parella es fa.
Després (es fa tard per anar a la feina)
agafar el tren gairebé en marxa,
deixat un missatge a la mà de l’amant
en l’últim estreny dels dits.
Perquè el trobi.
