“És un barri amagat, hi ha un desconeixement total, ningú l’ha volgut mirar. Barcelona anava creixent i sort en tenia, d’aquest pulmó: és la part invisible que ha fet possible que la gent pugui viure a Barcelona”, ens diu l’arquitecta Sandra Bestraten, que juntament amb Emili Hormias i Jaime Pérez, ha publicat De la Zona Franca a la Marina. 100 anys d'habitatge social a Barcelona (1925-2025), un llibre que vol capgirar aquesta mirada. “L'hem fet amb l’objectiu de dignificar aquest barri i de posar en valor tota la innovació arquitectònica que s’hi ha fet. De fet, mostrem més de cent propostes diferents d’habitatges”. I és que aquesta obra ens convida a fer un viatge, a través de fotografies i plànols, de l’evolució de l’habitatge social al barri de la Marina, conegut abans com la Zona Franca, i, al mateix temps, retrata el desenvolupament arquitectònic i social de Barcelona.
“Barcelona ha progressat gràcies a la Marina”, assenyala Bestraten. “D’aquí n’extreien les pedres per construir Ciutat Vella. També era l’espai de pasturatge on feien quarantena els animals abans de dur-los a l’escorxador o el lloc on es cultivaven les verdures i les hortalisses que alimentaven tota la població”. En aquest sentit, el llibre recorre la història del barri explicant, per exemple, que quan es va expulsar la indústria del centre urbà, la Marina va ser l'espai d'acollida per a fàbriques de tints, foneries, serralleries o automòbils. També narra com l’organització de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 va ser el que va esperonar la construcció d’un dels quatre primers conjunts de Cases Barates. I com, des d’aleshores, dècada rere dècada, ja sigui reallotjant barraquistes o els treballadors d’empreses com la SEAT i Philips, el barri s’ha transformat amb noves promocions d'habitatges fins arribar avui al desenvolupament de la Marina del Prat Vermell.
És així com la Marina s’ha convertit en el lloc de residència de totes aquelles famílies desplaçades per nous plans urbanístics. La condició d'espai d'extraradi amb sòl a baix cost ha fet que sigui un espai ideal per acollir habitatge social per als més vulnerables. I, alhora, també ha esdevingut un veritable laboratori d’arquitectura residencial. “Els habitatges socials van donar resposta a la població més vulnerable, de fet, un percentatge molt important de l'habitatge social de Barcelona es concentra en aquest barri. Això sí, els habitatges es van construir buscant-ne l’excel·lència: són edificis que sovint s’han fet a través d'un concurs d'arquitectura, de manera que se n’han ocupat els millors arquitectes.” I remarca la identitat de la Marina: “El pla Cerdà no hi va arribar mai, però en el seu lloc hi han crescut altres formes urbanes: conjunts d’habitatges amb espais oberts, permeables, travessats per jardins. Això fa que aquest barri sigui un dels més verds que hi ha. No hem d’oblidar l’origen del parc de Can Sabaté: era una fàbrica que als anys setanta es va tancar i els veïns es van mobilitzar perquè es destruís i es transformés en un parc. D’aquesta manera, es va convertir en el primer interior d’illa de Barcelona, molt abans que aquest model s’estengués per l’Eixample.”
Un dels grans valors de la Marina, subratlla Bestraten, són les associacions veïnals: “N'hi ha noranta, i això és un indicador del gran sentiment d’orgull de barri que hi ha. No és casual que aquest barri inspirés l’obra de Paco Candel. Però, tot i això, encara avui costa arribar-hi. Sovint es percep com un lloc de pas, travessat pel passeig de la Zona Franca”. Per això el llibre proposa una altra manera de mirar-lo: “Convidem que la gent, en comptes d'anar
sempre al centre, vingui aquí, que passegi pels dos costats de la Zona Franca, que n'explori els jardins, les botigues de proximitat, té racons molt interessants a descobrir”. I és que davant d’un dels grans problemes de Barcelona, l’habitatge, la Marina és una de les poques zones on encara es pot construir. “Històricament el barri té 30.000 habitants, ara s’està doblant, i això és una oportunitat: és de les poques zones de Barcelona on es pot edificar.”
De fet, el desenvolupament de la Marina del Prat Vermell preveu 12.000 nous habitatges, dels quals 5.200 seran de protecció oficial.
I mirant al futur, Bestraten hi veu també una oportunitat simbòlica: “Voldria destacar que al 2029 es celebraran els cent anys de l’Exposició Internacional de Barcelona, que al 1929 va accelerar la transformació de la zona i va impulsar la construcció dels primers conjunts de Cases Barates per reallotjar els barraquistes de Montjuïc. La idea és que aquest barri es pugui convertir en una porta important de la ciutat: el carrer del Foc, que puja cap a Montjuïc, podria ser una manera de connectar la Marina amb la muntanya”. Mentrestant, el llibre proposa fer visible un barri que sempre hi ha estat. Entendre que, sense la Marina, Barcelona no seria Barcelona.
De la Zona Franca a la Marina, 100 anys d'habitatge social a Barcelona, 1925 - 2025
© de l'edició: Ajuntament de Barcelona
© del text: Sandra Bestraten
Emili Hormias
Jaime Pérez
Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona
"Barcelona Llibres" és una secció que fem en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona.
