Mahmud Darwix (Al-Birwa, 13 de març del 1941 - Houston, 9 d'agost del 2008), un dels poetes palestins més importants de les darreres dècades, mai no va deixar d’escriure i de militar per la pau entre palestins i israelians, sempre que les condicions d’aquest pacte fossin dignes i justes. Us n'oferim un poema del llibre Per què has deixat el cavall sol?, traduït per Margarita Castells i publicat per l'editorial andorrana Límits.
Rumb a la meva fi, a la seva fi
━Estàs cansat de caminar?
━Sí, pare,
la teva nit es fa llarga pel camí
i el meu cor s’arrossega pel terra de la teva nit.
━Encara ets com un gatet.
Vine, puja a collibè,
aviat travessarem
els últims boscos de roures i nogueres.
Som al nord de Galilea,
el Líban queda al nostre darrere,
i de Damasc a les belles murades d’Acre
és nostre tot el cel.
━I què?
━Que tornem a casa.
Coneixes el camí?
━Sí, és clar:
a l’est del garrofer del carrer major
hi ha un caminoi que les figueres de moro estrenyen
al començament, i a mesura que s’atansa al pou
es fa més i més ample, després
passa per la vinya de l’oncle Jamil,
el que ven tabac i llaminadures,
i es perd en una era
abans d’anar a raure a casa,
com un papagai.
━I la casa, la coneixes?
━Tan bé com el camí:
gessamins que s’enfilen per un reixat de ferro,
petjades de llum que il·luminen l’escaleta de pedra,
gira-sols que giravolten vers l’infinit,
les abelles feineres preparen l’esmorzar de l’avi
en un plat de vímec,
i al pati hi ha un pou, un salze i un cavall,
i rere de la tanca, un demà que fulleja els nostres papers.
━Pare, estàs cansat?
La suor t’entela els ulls.
━Sí, estic cansat. Em portes tu, ara?
━És clar, com abans m’has portat a mi.
Carregaré amb aquesta nostàlgia
de camí
cap al meu principi, al seu principi,
i travessaré aquest camí rumb
a la meva fi… a la seva fi!
