Foto: minar5
Cuita, no temis pels gripaus,
sempre hi haurà qui obri la boca.
Tu ja en tens prou vivint al teu ventre.
Si t’esventressin en canal
només veurien bestioles
d’ulls perplexos davant el drama
i la comèdia beneites.
Només s’encalla, incert, el nus,
el nus que grapeja la panxa,
el nus de corbata que assetja,
nus que som i nus que amaguem.
Cuita, no temis pels gripaus:
encara queda molta boira
per fer llevar i eliminar
i llevar un nombre etern d’aràcnids,
tant abans com després de tu.
Poema inclòs en el llibre
Conill de gàbia
© Anna Ballbona
© d'aquesta edició: labreu edicions, 2012
