Foto: Lorenzoclick
La foscor era sota les parpelles closes.
Aquesta és la foscor dels ulls.
L’altra, la immensa,
era veïna de la clarícia.
El cavaller va obrir camí en el nu,
en l’espadat de l’existència;
va fer-se pas en un bosc sense ocells, ni aire;
sentia el plor de la rosa.
I ho va escriure.
I la nació va saber que hi havia hagut
nit en el terra humit,
camp fèrtil, avui, que el sol il·lumina.
