Sobre l'amor

Resten en la meva ment persones belles, / o més aviat belles per a mi

Foto: Josh Hild
Foto: Josh Hild

"Digues, què penses fer amb la teva única, salvatge i preciosa vida?" Ens preguntava la poeta Mary Oliver (Maple Heights, 10 de setembre de 1935 - Hobe Sound, 17 de gener de 2019). Amant de la natura, va rebre premis de gran prestigi com el Pulitzer o el National Book Award. Us oferim un tast del llibre Ocell roig, publicat per Godall Edicions en la traducció de Corina Oproae, que al pròleg diu: «En aquest recull de poemes Mary Oliver, com a tots els seus llibres, ens sorprèn amb l’observació acurada de la natura, amb la identificació gairebé mística amb el món natural, amb la gratitud davant del que se’ns ofereix a cada instant. [...] Com a bona seguidora de Walt Whitman, des d’una perspectiva poètica neoromàntica, Mary Oliver aconsegueix decantar la balança cap a l’alegria de viure, de trobar vida i lliçons de vida en el mal i en el bé, en la foscor i en la claredat, en l’interior i en l’exterior, en la vida i en la mort. I aquestes lliçons de vida ens les transmet a nosaltres com a lectors.» Us n'oferim aquest poema:

Sobre l'amor

He estat enamorada més d'una vegada,
gràcies a Déu. De vegades l'amor era llarg,
tant si era encès com si no. De vegades
era de tot menys efímer, potser només
d'una tarda, però no menys real per això.
Resten en la meva ment persones belles,
o més aviat belles per a mi,
i en són tantes. Tu, i tu, i tu,
a qui vaig tenir la gran sort de conèixer, o potser
no. Amor, amor, amor, ha estat
el moll de la meva vida, del qual, és clar, ve
la paraula per al cor. I, ai, s'ha de dir
que alguns eren homes i algunes eren dones
i alguns —au, emporta't la meva revelació amb tu—
eren arbres. O llocs. O música que sobrevola
el nom dels seus creadors. O núvols, o el sol
que va ser el primer, i el millor, el més
lleial de ben segur, el que em mirava els ulls
amb tanta fidelitat, cada matí. Així que m'imagino
tant d'amor al món —l'efervescència, la brillantor,
la innocència i la fam de donar-se—, i m'imagino
que és així com va començar tot.

12 OCELLROIG

Ocell roig

© Mary Oliver

© 2018, Corina Oproae, per la traducció i el pròleg

© 2018, Godall Edicions, per l'edició en llengua catalana

Data de publicació: 07 d'abril de 2026
Última modificació: 07 d'abril de 2026
Subscriu-te al butlletí de Catorze
Enviem cada setmana un tast de cultura i literatura en català per correu electrònic.
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi