Irene Solà (17 d'agost de 1990) el 2012 va guanyar el Premi Amadeu Oller amb Bèstia. Catorze anys després, Anagrama ha publicat una nova edició d'aquest poemari, que és la porta d'entrada al món íntim i salvatge de l'autora. Els versos ens arriben des d’una terra salvatge i imprevista, on la matèria es reorganitza i on el cos es revolta, reflexiona, viu i narra. Solà s’enfronta a l’entorn amb una mirada crua i alhora vivaç, inquieta i vigorosa, que destrueix mentre busca el nou ordre de les coses, i que mai dona res per sabut. Bèstia va ser, de fet, el debut literari de Solà. Entrem, així, amb esbalaïment i cautela, en aquest món familiar i estrany que anticipa, en certa manera, l’imaginari de la seva narrativa, però que sobretot mostra ja una veu personalíssima i radical. Us n'oferim un poema:
Arrencar crostes
és l'únic que ja tu i jo fem junts.
El cul en una trona
la sang com coca-cola,
i jo, que tinc una pena tan petita,
tan romeguera i europea,
que la passejo amb una caixa de gat.
Bèstia
© Irene Solà
© EDITORIAL ANAGRAMA, SAU, 2026
