Amb més de deu anys de trajectòria, sis discos publicats i més de 500 milions de reproduccions només a Spotify, Oques Grasses ha dit adeu als escenaris omplint quatre nits l'Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. El darrer concert (el podeu veure sencer aquí) l'han acabat cantant La gent que estimo i Sort de tu:
Porto amb mi les coses que em vas dir,
el teu amor, el meu verí.
Una part de tu em floreix a dins,
el meu amor, el meu destí.
Soc feliç prop del perill,
només soc com un desig,
com un desig.
Queda amor en aquest món
i t'estimo molt,
i t'estimo molt i també tinc por.
Sempre porto un tros d'ahir
i un altre cop m'escapo,
un altre cop m'escapo.
Sempre porto un tros d'ahir
i un altre cop m'escapo.
Van plorant els núvols grisos
i ens fan enyorar el bon temps,
el record del que vam ser.
Que tot se'n vagi a la merda, hey.
Recordo que t'ho vaig dir,
que seria millor així.
No sé res però m'ho vull creure,
que al final sé decidir.
Si en el fons som la veritat
de tot el que ens ha passat,
som la sort de seguir aquí.
Tan estrany i tan bonic,
entre el miracle i el desastre és on vivim.
Cel de llums per fer-te feliç,
brilla la nit i ho fa per tu
perquè ets aquí.
Tan estrany i tan bonic,
entre el miracle i el desastre és on vivim.
Cel de llums per fer-te feliç,
brilla la nit i ho fa per tu,
perquè ets aquí...
segur que sí.
Sempre porto un tros d'ahir,
i un altre cop m'escapo,
i un altre cop m'escapo.
Sempre porto un tros d'ahir
i un altre cop m'escapo,
un altre cop m'escapo.
