El Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT) acull fins al 10 de gener de 2027 l’exposició "Col·lecció Forvm. Sacsejar la història, transformar la fotografia", una de les mostres fotogràfiques més importants de l’any i una de les activitats destacades del 50è aniversari del museu.
Creada a Tarragona l’any 1981 pels galeristes David Balsells i Chantal Grande, la Col·lecció Forvm és considerada un dels arxius de fotografia contemporània més destacables, amb prop de 1.700 obres de 310 artistes. Fruit de més de quaranta anys de treball de Balsells i Grande, la col·lecció no només reuneix grans referents de la fotografia, sinó que també ha contribuït decisivament al reconeixement d’aquest mitjà com a patrimoni artístic i cultural a Catalunya.
Conscient del valor històric i patrimonial d’aquest fons, el Departament de Cultura de la Generalitat en va adquirir la col·lecció l’any 2025. A proposta dels seus propietaris, la col·lecció es va dipositar al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT), que ara n’exposa una selecció de 120 fotografies de 63 autors. Entre els artistes representats hi ha Walker Evans, Toni Catany i Cindy Sherman.
Comissariada per Marta Dahó, l’exposició proposa un recorregut per la història i l’evolució de la fotografia, des del segle XIX fins a l’actualitat, mostrant com aquest mitjà ha passat de ser una simple eina de documentació a convertir-se en una forma d’expressió artística. En paraules d'ella: «És una exposició on cada sala funciona amb certa independència l’una de l’altre i en cada una s’insinuen diversos camins per explorar, interpretar o pensar sense que cap funcioni de manera unívoca. Alguns són més explícits i s’esmenten als fulls de sala, d’altres són menys evidents. És una mostra que confia en la potència de les imatges i la seva força relacional, com també en la capacitat de l’espectador per imaginar amb més llibertat».
A través d’obres de diferents estils i autors, es reflexiona sobre qüestions com la memòria històrica, la identitat, el retrat, la representació de l’altre i la capacitat de la fotografia per construir relats i generar noves mirades sobre la realitat. En declaracions de Marta Dahó: «Em semblava que una forma de posar de manifest la potència que té la col·lecció com a dispositiu per pensar en aquesta història extensa i múltiple –perquè implica usos molt diferents del mitjà fotogràfic– no implicava tractar les obres com a elements passius subjectes a una ordenació preconfigurada per un temps lineal, sinó al contrari, per reconèixer com de vives estan. I aquest aspecte es fa més evident quan les ordenacions no són les previsibles, quan es produeixen apropaments inesperats entre les fotografies, quan ressonen o friccionen amb altres imatges que no era previsible que dialoguessin. Amb tot, sí que a l’exposició també hi ha moments en què apareix certa continuïtat temporal».
Les imatges de Walker Evans, per exemple, no són només un mer contrapunt històric. La influència estètica d’aquest autor ha marcat de manera decisiva les pràctiques fotogràfiques que, a partir dels anys setanta, han explorat el paisatge contemporani.
Floyd Burroughs, arrendatari agrícola, Hale County, Alabama, és un dels retrats més emblemàtics de la fotografia documental del segle XX. Presa a Alabama el 1936, mostra Floyd Burroughs, un pagès arrendatari que vivia en la pobresa durant la Gran Depressió. La imatge, feta en el marc de l'encàrrec de la Farm Security Administration, es va convertir en un símbol de la dignitat i la duresa de la vida rural nord-americana.
Walker Evans, Floyd Burroughs, arrendatari agrícola, Hale County, Alabama, 1936
El cartell publicitari és una fotografia realitzada durant la Gran Depressió que retrata un gran anunci publicitari en l'espai urbà. Evans contraposa les promeses de prosperitat i consum de la publicitat amb la realitat social dels Estats Units dels anys trenta, convertint el paisatge quotidià en un testimoni de les contradiccions del país.
El fotògraf mallorquí, Toni Catany, va dedicar una bona part del seu treball al retrat, sobretot els va fer en els seus nombrosos viatges. És el cas de la fotografia d’un noi que va conèixer al carrer durant un viatge a Cuba (Alexis, Cuba); no sabem si es va inspirar per la seva expressió i la seva corporalitat o, com va assenyalar Pierre Borhan, per quelcom molt més imperceptible, com podria ser una sensació compartida de solitud o de malenconia. D’altra banda, la creació de les seves obres també es gestava al laboratori, on intervenia activament per dur el registre inicial a un grau més alt de sofisticació estètica.
Toni Catany, Alexis, Cuba, 1997
Cindy Sherman ha estat una de les artistes que, des dels seus inicis, més ha incidit en la qüestió del retrat. La fotografia que es presenta aquí la va fer quan encara era estudiant. Tot i la seva joventut, en aquesta obra ja despunta clarament el plantejament que des d’aleshores no ha deixat d’explorar: l’escenificació d’estereotips femenins vinculats a les imatges de la cultura de masses.
Cindy Sherman, Untitled, 1975. © 2026 Cindy Sherman / Artists Rights Society (ARS), NY
Al mateix temps, la mostra valora l’esperit innovador de la Col·lecció Forvm i el paper que la Galeria Forvm va tenir en la consolidació de la fotografia com a disciplina artística a Catalunya. El recorregut evidencia la diversitat de llenguatges fotogràfics, des de la fotografia documental fins a les propostes més experimentals, i convida el visitant a entendre la fotografia no només com una representació del món, sinó també com una eina per interpretar-lo, qüestionar-lo i imaginar-lo. Dahó conclou: «Sovint quan es parla de cultura fotogràfica es pensa a la cámara Leica, el blanc i negre analògic, l’obra de grans fotoperiodistes, però com posa de manifest la col·lecció Forvm i aquesta exposició en concret és quelcom de molt més ampli, divers i ric que no deixa de transformar-se. En un moment de canvis transcendentals com els que vivim actualment em sembla especialment important reconèixer el pòsit d’aquesta cultura en les nostres maneres de veure i participar amb el que ens envolta».
L’exposició es pot visitar gratuïtament i inaugura una nova etapa del MAMT com a centre de referència per a la fotografia contemporània a Catalunya, ja que serà la primera d’un seguit de mostres dedicades a la Col·lecció Forvm que el museu acollirà en els pròxims anys.
