Messi i Trump: l’encaixada

Un d’ells juga per als que li paguen, independentment d’on surtin els diners; l’altre paga als que juguin per a ell, independentment de què facin després amb els diners

Il·lustració: Andrea Mayo
Il·lustració: Andrea Mayo

A l’obra De la traïció, publicada a casa nostra per l’editorial Arcàdia amb traducció de Josefina Caball, l’autor, Avishai Margalit, estableix una distinció molt interessant entre el que provoca una baralla i el que provoca una traïció. La baralla, diu, canvia el futur, perquè a partir del moment que passa, es transforma la relació entre aquells que s’han enfrontat. La traïció, apunta Margalit, no només modifica el futur sinó que també altera la lectura del passat: allà on es pensava que hi havia amistat, amor, pacte o compromís, hi apareix la infidelitat, la deslleialtat, el deshonor. Tot el que semblava una cosa, n’era una altra. Potser en comptes de sentiment hi havia emocions, probablement en lloc de veritat hi havia interès, de ben segur no es tractava de donar sinó de rebre.

Vaig recordar el llibre de Margalit quan vaig veure les imatges del futbolista Messi al costat del president Trump i vaig llegir els comentaris que titllaven l’esportista de traïdor. Van molestar molt el seu somriure mentre escoltava com parlava el mandatari i l’encaixada de després. Una encaixada que els igualava fins a un punt extraordinari. Dos homes sense principis humanistes, dedicats a fer diners amb activitats que els diverteixen —competir, guanyar—, tots dos entregats al capitalisme en cos i ànima, despreocupats de la sort dels altres i convençuts de ser mereixedors de tot allò que els aporta la pròpia.

No crec, però, que se’ls pugui culpar de traïció. Ningú no podia ni pot esperar d’ells res de diferent. Un d’ells juga per als que li paguen, independentment d’on surtin els diners. L’altre paga als que juguin per a ell, independentment de què facin després amb els diners. El primer juga amb una pilota. El segon amb una pistola. Trump amenaça, Messi enlluerna.

I això em porta a un fragment del llibre amb què començava aquest article: “Al Capone donava un consell: Pots anar molt més enllà amb una paraula amable i amb una pistola que amb una paraula amable i prou. Però s’equivocava. Els casos d’alguns estafadors ens diuen que van anar molt més enllà amb les seves paraules amables que Capone amb la seva pistola”.

Pistola o pilota. Elements de les grans fortunes econòmiques del capitalisme. Panem et circenses. I quan el pa i el circ no són prou, la guerra, és a dir, la pistola en acció. Gol.

"L'ou i la gallina" és una secció escrita per Flavia Company i il·lustrada per Andrea Mayo. Totes dues combinen text i vinyeta per parlar de temes diversos que tenen a veure amb tothom, sempre i a tot arreu.

Data de publicació: 15 d'abril de 2026
Última modificació: 15 d'abril de 2026
Subscriu-te al butlletí de Catorze
Enviem cada setmana un tast de cultura i literatura en català per correu electrònic.
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi