De totes les atrocitats comeses per la humanitat, potser aquesta sigui la més macabra, la més cruel, i he estat a punt d’escriure salvatge però em sembla que els animals no maten per diversió. Sens dubte, és la que més repulsa m’ha despertat, la que més vergonya d’espècie m’ha fet sentir. Potser sigui la pitjor notícia que he llegit mai.
Parlo de la investigació que està duent a terme la fiscalia de Milà sobre un presumpte cas de ciutadans italians que, durant el setge de Sarajevo (1992-1996), haurien pagat per viatjar-hi i disparar a civils com si fos un safari humà, concepte que fins ara no hauria dit mai que existís, però, ves, la vida no para de sorprendre’m. Segons la tesi investigada, persones adinerades i aficionades a les armes contractaven vols de Trieste a Belgrad per viure una mena d’experiència immersiva i fer de franctiradors de cap de setmana. Aquests éssers abominables pagaven l’equivalent a entre 80.000 i 100.000 euros per l’activitat, i, si volien assassinar infants, havien de pagar una mica una més.
M’imagino el flyer:
Safaris humans, experiència immersiva
Passa un cap de setmana diferent! Per fi podràs posar en pràctica el que has après durant tots
aquests anys jugant al Doom!
Descompte per a grups.
Acompanyat d’un guia en tot moment.
No és necessària experiència en matances, només nocions bàsiques de tir al plat.
Per només 90.000€! (Amb petit suplement si vols disparar nens.)
Vols des de Trieste.
El cas ha estat impulsat per l’escriptor Ezio Gavazzeni, juntament amb l’exmagistrat Guido Salvini i l’exalcaldessa de Sarajevo Benjamina Karic, que han recollit informació sobre uns fets que feia anys que circulaven com a rumor i que el documental Sarajevo Safari (2023) va tornar a posar sobre la taula. A Bòsnia, la investigació va ser arxivada per les dificultats polítiques i socials, mentre que la justícia sèrbia ho considera una “llegenda urbana”. Per això, Gavazzeni intenta que Itàlia es faci càrrec del cas, que implicaria persones riques i respectables. La denúncia inclou noms d’un empresari milanès i ciutadans de Torí i Trieste.
Em pregunto, ara que sé que aquesta pràctica sinistra existeix des de fa anys, en quins llocs més del món hi ha ara mateix excursions programades per a assassinar criatures per diversió. Per no dir no que no ho has experimentat mai. Experiències extremes, adrenalina prèmium pack. I no puc evitar preguntar-me tampoc quanta gent més, en aquella època o en l’actual, s’apuntarien al safari si en tinguessin els diners.
Molts d’aquells assassins de cap de setmana que se sentien impunes gràcies al poder o al diner, que vindria ser el mateix, encara deuen viure tranquils, respectats, intocables. Volem noms i cognoms i cares. I volem justícia.
"Lo pa nostre de cada dia" és un espai d'opinió d'actualitat firmat per Maria Climent. Perquè passen coses (al món, pel cap) i les comentem.
