¿Com ens afecta viure en una societat consumista? El psicoanalista i filòsof Erich Fromm (Frankfurt del Main, 23 de març del 1900 - Muralto, 18 de març del 1980) va analitzar amb lucidesa les contradiccions de l'home modern: la por a la llibertat, la superficialitat de les relacions amoroses, la necessitat d’estimar en un món que ens ensenya a tenir més que a ser. Tant en els seus llibres, en què destaca L'art d'estimar, com en entrevistes com The Mike Wallace Interview (1958), va posar paraules a una sensació que encara avui ens resulta familiar: la de viure una vida que no sempre sentim com a pròpia. Us n'oferim 14 reflexions:
1. La majoria de la gent pensa que el problema de l’amor és ser estimat, més que estimar.
2. L’amor infantil diu: t’estimo perquè et necessito; l’amor madur diu: et necessito perquè t’estimo.
3. La necessitat d’estimar és una de les necessitats més bàsiques de l’ésser humà: l’experiència de la unió amb un altre ésser, d’arribar a ser u amb algú altre. I, tanmateix, diria que avui l’amor és un fenomen relativament rar. Tenim moltes il·lusions sobre l’amor. Però la qüestió és que, en realitat, no podem només enamorar-nos: cal ser-hi, en l’amor. Estimar no és fàcil.
4. Les nostres relacions són superficials. Tenim por d'establir intimitat amb els altres: fins i tot amb el marit o amb la dona. I substituïm aquesta por a la intimitat per una mena d’amabilitat superficial, que és força agradable, però, tanmateix, molt poc profunda.
5. L’home modern creu que sap què vol, però en realitat vol allò que se suposa que ha de voler.
6. Vivim en una societat en què el consum s’ha convertit en el principal sentit de la vida.
7. Com més tens, més ets: aquest és el principi de la societat moderna.
8. Si preguntéssim què entén la gent avui per felicitat, la resposta seria l’experiència d’un consum il·limitat, que és exactament el que va descriure el senyor Huxley. Per a la majoria, la felicitat és una mena de gran magatzem on hi ha productes nous cada setmana i on tenen prou diners per comprar-los tots. La felicitat avui és la satisfacció d’una succió eterna: beure sempre més d’això, d’allò o del que sigui. Quan hauria de ser el resultat d’una relació creativa, genuïna i intensa amb tot allò que forma part de la vida: amb els altres éssers humans, amb la natura. La felicitat no exclou la tristesa: si una persona respon a la vida, de vegades és feliç i de vegades està trista. El que importa és que hi respon.
9. Molt sovint l’home americà odia inconscientment la seva feina, perquè s’hi sent atrapat, empresonat, perquè té la sensació que dedica la major part de la seva energia a una activitat que no té sentit. Fa servir la feina per guanyar-se la vida, cosa digna, sensata i necessàri, però alhora passa vuit hores al dia fent una cosa que, en si mateixa, no té cap sentit ni interès, més enllà del fet que permet guanyar diners. Hi ha un plaer creatiu que, per exemple, l’artesà de l’edat mitjana tenia: el plaer de crear alguna cosa. Avui encara trobem força treballadors qualificats que conserven aquest plaer: potser en una siderúrgia, potser un obrer que treballa amb una màquina complexa... Però si agafem un venedor que comercialitza un producte inútil, se sent com un farsant i acaba odiant el producte que ven.
10. El treballador manual no ha de vendre la seva personalitat, no ha de vendre el seu somriure. Però, totes aquelles persones que treballen amb xifres, amb persones, amb éssers humans, no només han de vendre el seu servei, sinó que, a més a més, han de vendre, en certa manera, la seva personalitat. De la mateixa manera que una bossa de mà que no es pot vendre perquè no hi ha prou demanda és, econòmicament parlant, inútil, el mateix li passa a l’home que es considera a si mateix com una cosa. Si no aconsegueix “vendre’s”, se sent un fracàs.
11. El perill avui no és que ens convertim en esclaus, sinó en robots.
12. Avui parlem molt d’igualtat, però crec que el que la majoria de la gent entén per igualtat és la uniformitat: que tothom sigui igual. I tenen por que, si no són iguals als altres, no siguin iguals en drets.
13. Em fa por pensar que d’aquí a vint anys nosaltres i Rússia serem més semblants que diferents, perquè allò que tenen en comú totes dues societats és el desenvolupament cap a una societat de masses administrada, amb grans burocràcies que gestionen les persones. Els russos ho fan mitjançant la força; nosaltres, mitjançant la persuasió.
14. L’ésser humà és l’únic animal per al qual la seva existència és un problema que ha de resoldre.
"14 pensaments" és una tria de 14 idees de diversos personatges cèlebres.
