L’àcid cianhídric és un líquid format per un àtom d’hidrogen, un de carboni i un de nitrogen, i és molt temperamental: el seu punt d’ebullició és de només 26 ºC. És a dir: en un ambient primaveral qualsevol, de sobte es transforma en gas. Així, sense escarafalls tèrmics ni res. Hola, líquid... Gas!
I quin gas.
Als anys vint, aquest compost es va comercialitzar a Alemanya amb el nom de Zyklon B i es va començar a fer servir com a insecticida. Era una meravella tècnica. No calia cap màquina. Només un espai tancat i una llauna. El Zyklon B es presentava en forma de petites boletes poroses impregnades d’àcid cianhídric líquid i s’envasava en llaunes hermètiques de mides diferents, des de 500 grams fins a dos quilos. Semblaven pots de pintura petits.
I a dins, tot de petites boletes de terra de diatomees –un derivat de microalgues fòssils ideal per la seva capacitat d’absorció– impregnades d’àcid cianhídric esperant la temperatura ideal per poder fly free.
En espais tancats, pocs grams eren suficients per eliminar polls, puces, escarbats, xinxes o fins i tot rosegadors que infestaven magatzems agrícoles, fàbriques tèxtils, vaixells de càrrega.
Un producte versàtil: letal per als paràsits i còmode per als humans. Amb una màscara antigàs, l’operari col·locava la llauna dins l’espai a desinfectar, l’obria, abandonava l’espai ràpidament i tancava. No calia cap màquina. A partir de 26 graus, el Zyklon B feia la seva feina. Era eficient, silenciós i sorprenentment net.
Tan eficient, tan silenciós i tan, diguem-ne, sorprenentment net, que el seu ús es va començar a estendre.
Vaixells, hospitals, presons, escoles.
I de mica en mica, aquella llauna plena de promeses de salubritat va anar trobant el seu lloc en un altre tipus de protocol.
Un dels protocols més esfereïdors que hagi ideat i dut a terme aquesta espècie capaç de convertir la ciència, la medicina... el coneixement –fenomen sagrat com no n’hi ha d’altre– en instrument d’extermini. L’espècie humana: una derivació d’aquells primats que agafaven pedres per esberlar fruites. L’ésser humà: una contingència evolutiva que podria no haver passat. De fet, el paleontòleg Stephen Jay Gould deia que si rebobinéssim la cinta de la vida, és molt probable que no sortíssim tal com som.
A l’Alemanya dels anys trenta del segle XX, una espècie que fins aleshores havia estat capaç de construir catedrals i descobrir la penicil·lina, també va saber industrialitzar la mort.
Die Untermenschen: els subhumans.
Jueus, gitanos, discapacitats, negres, homosexuals, comunistes, socialistes.
Respires, però t’ofegues perquè el gas entra fins als pulmons i bloqueja l’accés de l’oxigen a les cèl·lules. Pànic i desesperació. Mareig, vòmits, espasmes musculars, el cos cau enmig de convulsions fins a la inconsciència i la mort.
El Zyklon B ha passat a la història com una de les armes més precises i devastadores mai utilitzades contra la humanitat. Un gas que no explotava ni disparava ni feria la pell.
Sense sang. Només el final.
"Què és" és una secció d'Esperança Sierra i Serra en què explica qüestions científiques (o no) en un to casolà.
