Sílvia Bel recita Albert Roig (Tortosa, 28 de desembre de 1959).
ESCENA 4
Cançó
POETA:
Jo i la Dona Despullada
I
Jo i la dona despullada.
l ella em pregunta: «Qui ets? D'on ets? Qui ets?»
I li responc:
Jo sóc Hamid No Ningú.
Un pobre home que para la ma a I'ombra pròpia, lo més pobre de cor.
Una ombra que erra i erra entre el mar i el desert, entre el vent i la mort.
No sóc Ningú. I qui ets tu? Ets tu la mort també?
I ella em diu:
No hi ha més dona que jo per a tu —Jo sóc la dona de tothom, la de la vida.
Sóc la posta de Caro,
sóc or de vell sol, cella roja, crostes d'oblits,
sóc plata d'aube i riu,
sóc la serp que mor lenta sota les finestres de casa vostra,
l'Oblit que mor cantant a la mar bona,
com lo delta a la mar bona, a la mar de I'almadrava.
