Sílvia Bel recita Manuel Forcano (Barcelona, 2 d'agost de 1968).
Els antics ascetes del desert egipci,
mestres en el domini d'apetències
i passions, deien
que hi ha pensaments com papirs,
de fàcil estripar. D'altres,
durs com ferro,
perdurables,
com la imatge
que de tu guardo
quan vas mirar-me somrient
i jo, girant l'esquena als meus dimonis,
vaig seguir-te.
De les muntanyes altes que érem,
es va fondre la neu.
Però després
te'n vas anar. I d'ençà,
viu en mi un passat
que no va arribar mai
a ser futur.
Però romans.
Ni que estripi en mil bocins aquest poema.
