Míriam Cano, que a Catorze és autora de la secció L'últim metro, ha publicat el poemari Eleusis (LaBreu Edicions). Els poemes avancen com una romeria de dejuni, silenci i despossessió, travessada per la tensió constant entre revelació i allò que no pot ser dit. Amb una poesia d’alta intensitat simbòlica, Eleusis indaga en el misteri com una part indestriable de l’experiència humana. Us n'oferim un poema:
Si el cos vibra, és per un instint de bèstia
que ha descobert, a la fi, com torna el desig.
M’aixeco el vestit amb un gest obscè,
com qui ensenya una cama que s’ha fet de fusta.
He après a fer riure el dol amb el ventre,
a fer del sotrac una dansa de tripes
que celebra el pa, el sexe i la ràbia.
La bellesa és això: una taca, una aresta,
el dret de ser imperfecta i estar viva.
Baubo soc jo, quan em miro i em vull,
sense el permís de cap déu
ni la voluntat de cap amo.
Eleusis
Míriam Cano
© d’aquesta edició: LaBreu Edicions
