Contingut ofert per la Diputació de Barcelona
Hi ha persones que han ajudat a donar forma a les nostres ciutats i que, tot i això, avui són poc conegudes. És el cas de Manuel Baldrich Tibau (Tarragona, 1911 – Barcelona, 1966), un arquitecte que va tenir un paper crucial en la Barcelona de postguerra i en la modernització del país, i que, malauradament, va morir de forma sobtada quan només tenia 55 anys. Ara el podem redescobrir gràcies a la primera monografia que s’ha dedicat a la seva vida i obra.
Publicada per la Diputació de Barcelona, i sota l’autoria de Marc Cuixart Goday, Ignasi Bonet Peitx i Mònica Fornt Baldrich, el llibre recupera la figura i l’obra d’un arquitecte que va desenvolupar bona part de la seva carrera al servei d’aquesta institució. D’aquesta etapa en van sorgir projectes tan destacats com les Llars Mundet, un gran complex assistencial que encara avui és la seva obra més coneguda. A més, va participar en el disseny del barri de Montbau, un dels principals conjunts residencials impulsats a Barcelona durant la dècada del 1950. Aquest projecte va evidenciar el seu interès per articular l’habitatge, l’espai públic i els equipaments dins d’una mateixa proposta urbanística. I és que en una època en què predominaven models molt més conservadors, Baldrich va defensar una arquitectura moderna.
També es va interessar per l’art, el disseny i l’urbanisme, i va compaginar la seva feina amb l’escriptura, la docència i les conferències. La seva trajectòria va ser intensa i diversa. Baldrich va tenir diferents fonts d’inspiració, com l’arquitectura nòrdica, amb referències com la d’Alvar Aalto —es pot reconèixer sobretot en el projecte de l’església de les Llars Mundet—, o la de l’escola Bauhaus —es nota en els seus primers dissenys d’interiors, d’on extreu la idea que el mobiliari ha de respondre a necessitats socials i no tenir ornaments superflu—. Durant la seva vida va ser un treballador infatigable i apassionat: mentre combinava la seves responsabilitats a la Diputació de Barcelona amb el seu despatx privat, en paral·lel, va fer projectes urbans, dissenys, textos i articles. Dues de les seves filles, l’Ana Teresa i la Pilar, recorden que un destí habitual de les escapades familiars de cap de setmana era visitar les obres que dirigia.
Un dels grans encerts del llibre és que va més enllà de la seva obra més famosa. Qui era Manuel Baldrich abans de projectar les Llars Mundet? Com va evolucionar la seva manera d’entendre l’arquitectura? Quins altres projectes i interessos van marcar la seva vida? A partir d’aquestes preguntes, el llibre construeix un retrat ampli i ple de matisos d’una figura que mereix ser molt més coneguda. El volum s’organitza en tres grans capítols que permeten descobrir les diferents facetes del personatge. El primer repassa la seva trajectòria com a arquitecte i urbanista, des dels inicis com a estudiant, i mostra tant les seves obres més conegudes com d’altres que han quedat més amagades. Per exemple, el projecte de la Piscina Sant Jordi, construïda entre 1961 i 1965 dins del conjunt de l’Escola Industrial de Barcelona. L’edifici va esdevenir una obra destacada de la seva trajectòria i va convertir-se en la primera piscina olímpica coberta de Catalunya.
El segon capítol se centra en una faceta menys coneguda: la de dissenyador de mobiliari. A través de peces, esbossos i documentació diversa, podem descobrir fins a quin punt entenia el mobiliari com una part essencial dels espais que creava. L’obra de Baldrich es pot entendre millor a partir de la idea que l’arquitectura era una disciplina que integrava la part urbanista, el disseny d’espai públic, la construcció de l’immoble i la construcció del mobiliari (ja fossin bancs, confessionaris, taules d’escola, cadires en menjadors o sales d’estar...).
El tercer apartat està dedicat als seus viatges. Fotografies, pel·lícules domèstiques, quaderns de notes, croquis i dibuixos mostren la curiositat amb què observava tot allò que l’envoltava. Viatjar era per a ell una manera d’aprendre, d’observar i de recollir idees, que després acabaven trobant lloc en la seva feina. Durant la seva carrera professional va viatjar repetidament per Europa (França, Alemanya, Portugal, Dinamarca, Suècia...) i als Estats Units. La seva neta Mònica Fornt Baldrich, coautora del llibre, afirma que “A través dels seus textos, fotografies, filmacions i reculls de tot plegat, descobrim un home apassionat per la seva professió, modern i de mentalitat oberta, amb curiositat per conèixer i aprendre, rigorós i perfeccionista, amb grans dots socials i capaç d’interaccionar en àmbits molt diversos. [...] Els seus viatges representen un camí d’aprenentatge i d’evolució en què l’experiència no consisteix únicament en l’exploració física de l’entorn, sinó que també permet una immersió en la història, la cultura i la creativitat del lloc visitat”.
Més de mig segle després de la seva mort, aquesta monografia permet descobrir la dimensió real de Manuel Baldrich i entendre millor la seva aportació a l’arquitectura catalana, que va ser enorme. A més, ho fa a través d’una edició molt cuidada, rica en fotografies, plànols, dibuixos i documents que ajuden a seguir el fil del seu procés creatiu i a acostar-se a la persona que hi havia darrere dels projectes.
Manuel Baldrich. La modernització de l'arquitectura institucional a Barcelona
© d’aquesta edició, Diputació de Barcelona, 2026
© del text: Marc Cuixart Goday, Ignasi Bonet Peitx, Mònica Fornt Baldrich
© de les imatges: els seus autors i propietaris
