La Ludwig Band ens ha fet un regal nadalenc: un avançament del seu proper disc. La cançó està dedicada a Xavier Miñarro, el tècnic de so que, des de fa anys, acompanya la banda:
Un dissabte convençut
que el món no em podia sorprendre,
vaig fer-me un nou conegut
sortint d'un concert, com sempre.
Vaig trobar-me un noi barbut,
allà al fons, la furgoneta,
amb pinta d'haver begut,
mirant lluny per la finestra.
¿Pensava en la joventut?
¿Pensava en la seva Irene?
Això mai no ho he sabut,
perquè vaig treure conversa
i li vaig dir:
Hola, benvingut a la gran comparsa aquesta.
Si no és molt dir, benvolgut,
¿què ets aquí i què hi fas, de feina?
Va respondre: tururut!
Soc el tècnic i he vingut
per portar la taula de mescles.
Vaig dir: ha sonat collonut!
I no ens va costar ni un minut
de fer-nos amics per sempre.
¿Com et dius? Em dic Xavier!
¿I què veus? Ginebra amb Coca-Cola!
Això està molt transparent,
doncs deu ser ginebra sola.
Hòstia, Xavi, em caus molt bé!
Aquest any la farem bona!
Si em dius tot el que he de fer,
digue-m’ho, rei mides de les ones.
Si aquests Ludwigs mamarratxos
que sempre canten borratxos
tu els tornes escolanets (do-re-mi-fa-sol-la-si-do).
I el trullo que més apesta
tu el fas digne d'una orquestra.
Xavi, digue’m tot el que he de fer.
Xavier, Xavier, Xavier, Xavier,
digue’m si això sona bé.
Xavier, Xavier, Xavier, Xavier,
que des d'aquí no sentim res.
Xavier, treu el cap entre tota la gent
i digue’ns com ho estem fent.
Xavier, si hi ets tu, sé que al final segur
hi haurà un gran aplaudiment.
Si el cul d'aquesta guitarra
es torna una simitarra,
quan ha de tallar els teus polvets.
I quan tinc la veu d’afònic,
em convides a un gintònic.
Xavi, digue’m quin és el secret.
Xavier, Xavier, Xavier, Xavier,
digue’m si això sona bé.
Xavier, Xavier, Xavier, Xavier,
que des d'aquí no sentim res.
Xavier, treu el cap entre tota la gent
i digue’ns com ho estem fent.
Xavier, si hi ets tu, sé que al final segur
hi haurà un gran aplaudiment.
