Siri Hustvedt a ‘Històries de fantasmes’ escriu que «durant els dies immediatament posteriors al discret enterrament d’en Paul, em va agafar la dèria d’endreçar»
El dol seria fins i tot bonic si ens poguéssim estalviar les taules ovalades i limitar-nos a les passejades a la platja, a les llàgrimes amb els amics íntims, al repte de recordar amb tendresa