La setmana passada vaig estar a Croàcia promocionant la traducció del meu llibre. Pel trajecte en cotxe de Zagreb fins a Rijaka, vaig estar repassant amb la intèrpret les preguntes que em faria la periodista Petra Miočić. No és una cosa habitual però la intèrpret m’ho va demanar per anar més segura, ja que teníem temps, concretament dues hores de camí. Però després, la conversa, ja se sap, et porta per altres meandres.
Una de les preguntes que no m’esperava era Què és per a tu la llibertat. Uau. Deixa’m pensar-hi en un segon pla i quan ho sàpiga ho diré. El cas és que no vaig trobar una resposta prou adient en tot el que va durar la conversa. Tant és així que ho vaig demanar als assistents durant el torn de preguntes: ¿què és, per a vosaltres, la llibertat? Van contestar tres dones: continuar sent tu mateixa encara que siguis mare, va dir una. Continuar reservant temps per a tu, va dir una altra dona. El que diu l’Erne al llibre, va dir la tercera: tenir el coratge de fer el contrari del que t’han ensenyat.
Jo vaig continuar rumiant-hi, aquella nit, mirant el sostre de l’habitació de l’hotel. ¿Era possible que tingués el cap tan ple de coses que no m’hi cabés espai per a una resposta com aquella? La llibertat, que interessant. ¿Per què m’ho havia preguntat? Esclar, perquè en la novel·la, hi ha una mare que abandona, si és que es pot considerar que marxar a viure a un altre país quan les filles són més que adultes vol dir abandonar.
La resposta fàcil, una resposta que potser hauria donat amb vint anys, hauria estat: fer el que vulguis sense haver de donar explicacions a ningú, ni demanar permís. Però quina ximpleria, ben mirat: ¿qui viu tot sol en una bombolla sense lligams?, i quina tristor, també, d’altra banda, la solitud a canvi d’una llibertat tan pobra.
La llibertat no és una sola cosa, se’m va ocórrer després, tard, com sempre; en són moltes: per exemple, poder viure al teu país plenament en la teva llengua. Tornar sola de nit cap a casa sense el mòbil a l’orella i les claus a la mà. Expressar-te públicament sense pensar si de cop seràs diana de l’extrema dreta. Sí, la llibertat són moltes coses que no depenen només d’un mateix.
Ara bé, si em tornés a trobar en aquelles coordenades de l’espai-temps, Petra, crec que et diria: la llibertat és poder canviar d’opinió. Donar-se permís per rectificar. Perdonar-se per haver-la cagat. No sempre. No capriciosament. Però. Si cal. Quan cal. Després vaig plorar. No ploro mai però últimament sí. Dec fer-me gran, o les hormones, o la primavera, o un cert enyor de l’abril.
"Basorèxia" és una paraula que no surt al diccionari i que, per tant, dona marge a la flexibilitat. Maria Climent hi explora temes com l'amor o la vulnerabilitat, partint del desig de besar com a metàfora de les necessitats emocionals humanes.
