Per coses de la falta d’ambició, en una altra vida vaig bussejar en les aigües tèrboles i turbulentes de l’alta literatura catalana. Vaig corregir grans obres i també grans merdes. Vaig fer de negra per a periodistes il·lustres i vaig blanquejar erotismes quan les editorials religioses m’ho van demanar. Una mercenària totterreny. Renegada i desaprensiva a canvi de factures que inflava tant com podia per sentir-me menys renegada i desaprensiva.
Gràcies a aquesta experiència vaig conèixer una pila de persones desequilibrades com jo o fins i tot més que, a manera d’ofrena, brindaven els seus deliris a la humanitat en forma de novel·les que jo m’havia d’empassar a un euro la pàgina; a setanta euros l’hora de psicoteràpia.
Aquestes persones de qui parlo miraven de no barrejar-se amb diferents per no macular-se l’excel·lència i s’agrupaven sota el lema És Que Jo Soc De Lletres. Una tribu orgullosa i impermeable que es desintegra davant la teoria de cordes però ejacula versos d’Espriu quan els demanes l’hora.
¿Sabeu qui és Sailor Moon?
Una nena una mica bleda que quan li apareixia un enemic no solia entendre res, però tenia un comodí infal·lible que l’ajudava a transformar la seva inseguretat en fortalesa inexpugnable. Mūn purizumu pawā meiku appu, cridava, i començava la transformació. Prop de quaranta-cinc segons de sintetitzadors arrebossats de purpurina que l’acompanyaven en la mudança d’Usagi Tsukino, la noieta beneitona de catorze anys, a Sailor Moon, la salvadora del món.
I llavors, tot se li aclaria.
Exactament igual que els excelsos, que quan obren la boca per declamar És Que Jo Soc De Lletres es transformen en hereus legítims del pensament, la bellesa i la fondària en detriment dels altres, els que saben dividir el compte del restaurant de cap o reprogramar el microones quan hi ha canvi d’hora.
Configura’m el mòbil, que soc de lletres. Dona’m d’alta a La Meva Salut, que soc de lletres. Descobreix-me si hi ha vida a Mart, que soc de lletres i just ara he de rellegir Solitud o el món s’enfonsarà.
Com diu el meu estimat, admirat, venerat, idolatrat i etcètera amic Salvador Macip, de ciències i de lletres a parts iguals, “en la meva vida, la ciència, les humanitats, la literatura i la medicina es comuniquen, i crec que això em fa millor professional i també millor persona”.
És Que Jo Soc de Lletres és el sortilegi que ha estat evitant el coneixement i alhora activant l’enginy dels qui han optat per ressenyar el món en comptes d’entendre’l.
"Contenidor en flames" és una secció d'Esperança Sierra en què, amb una barreja d’humor picardiós i franquesa desfermada, examina les relacions humanes, l’amor i el desig des del punt de vista d'una dona de mitjana edat que es resisteix a caure en el costumisme tradicional.
