El gener del vint-i-sis passarà a la història dels mesos que em deixen feta sorra per dins. Col·lecciono arguments racionals per justificar aquest estat de persona esmicolada, però també podria ser cosa de l'hivern. O de la pluja. Tendeixo a confondre els vaivens emocionals amb els meteorològics, les hormones amb els paraigües.
L'univers no em deu res, els astres no saben qui soc. Però quan el sol es posa en mode distant, antipàtic, administratiu, els dies em costen d'empassar. El farmacèutic em va explicar abans-d'ahir que els comprimits s'han de prendre mirant amunt i les càpsules, mirant avall. No em va dir res dels dimarts en què el sol és un rumor.
Pujo al terrat amb la desesperació de qui persegueix algú que li fa cas només quan vol. Hauria de fer veure que no veig que els núvols ens ofereixen una treva, hauria de seguir fent la meva en lloc de canviar els plans per un trosset de cel blau. Però em cruspeixo l'orgull i altero prioritats perquè el sol es digna a treure el cap i necessito notar-lo a la cara. El busco i em taca, el miro i m'encega: soc tots els exemples d'un manual de relacions descompensades.
L'estona ha durat el que ha durat. És tard, vol ploure i em nego a estirar la metàfora.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
