Et diran que el temps ho cura tot i t'ofendràs, però vinc del futur per dir-te que el temps hi ajuda molt. Aquesta era jo ara fa un any, una veterana dels forats negres adreçant-se a un desconegut que tot just entrava en un pou similar al que m'havia engolit a mi temps enrere.
Només som temps, el temps és l'únic que tenim, però solem al·legar que no tenim temps. Aviam si trobo espai a l'agenda per quedar amb la Marta, per anar al gimnàs, per fer gaspatxo. No t'enganyis, tenim temps per al que volem, em va dir una vegada un amic que ja té els rellotges aturats. El Joan ho havia entès tot: per fer gaspatxo, sempre trobo temps.
M'he anat a fer una prova que mesura la densitat òssia. Tenia l'esperança absurda d'haver millorat amb relació a fa dos anys, o almenys d'haver aturat el pas del temps. Però no: els ossos es deterioren amb l'edat, avui soc dos anys més vella i les matemàtiques són una ciència exacta, fes-te fotre.
Explico a l'Àlex i la Rosa una cosa important que m'ocupa (molt) i em preocupa (una mica-bastant). La resposta arribarà amb el temps, em diuen, les peces s'aniran posant a lloc. Però dona't un termini raonable, intenta que el mar de dubtes tingui data de caducitat. Si passat aquest temps no amainen les onades, senyal que la cosa no era tan important.
El temps, prou que ho sé, ens regala la distància que ens falta mentre gastem pell i ossos en directe. Però també passa que el temps ens mata, d'aquí la pressa per guanyar batalles d'una guerra que tenim perduda d'entrada. Perquè el futur no sempre existeix. Perquè més enllà del minut en què escric això, potser no hi ha res.
¿Que si la meva vida sencera haurà valgut la pena? No vulguis respondre abans d'hora, Eva. Temps al temps.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
