Fer una pausa. La idea podria enamorar-te: silenciar els rellotges, estirar-te al mar o al sol o al cel, deixar l'estrès en punt mort, respirar fondo i quedar-te només amb tu. És tan bonic com sospitós.
Fa tres mesos vaig dir a algú fem una pausa, allunyem-nos una mica per retrobar-nos millor, hem emprès un camí que acaba en barranc. La cosa va anar a mitges, no sé ni si vam arribar a caure, però des d'aleshores la paraula pausa em posa en guàrdia, em desassossega: la veig escrita i se'm suïciden els àtoms. La pobra paraula no en té cap culpa, però ja no em transmet la pau que promet. Ja no és descans sinó esquerda.
Mai m'han seduït gaire, les pauses. Són un parèntesi, una excepció, una mentida. Ens calen per agafar aire, però sisplau que durin poc.
És trist haver de frenar el temps per comprovar que encara hi som. El temps, malparit, ja s'aturarà sol quan li doni la gana. He estat tres dies malalta i tantes hores al llit se m'han fet insuportables. El quart dia, una alegria a la safata d'entrada: em demanen si vull entrevistar l'Ali Smith. Primer dic que sí, després em reordeno l'agenda per tenir lliure aquell divendres. I entremig se m'encén un pensament: fora pauses, el que em mou és no parar quieta.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
