No estiguis trista, em dius. Què més voldria, estic a punt de respondre, però la frase se m'asseca a la punta dels dits. Tampoc sé si me la crec. ¿Voldria de debò no estar trista i fer com si res?
Aquest matí la caldera de casa ha deixat de donar aigua calenta: se li han encallat els engranatges invisibles i s'ha encès l'alarma. Li hauria pogut dir anima't, no et quedis parada, deixa'm dutxar en pau. Com si ignorés que d'on no n'hi ha no en pot rajar.
M'ha tocat obrir la clau que reomple el circuit. M'ha tocat esperar una estona. Em tocarà vigilar l'aparell per si hi ha una fuga o un problema amb el vas d'expansió. I m'he dutxat amb aigua gelada, que activa el sistema nerviós, fa brillar els cabells i allunya la migranya.
El que voldria és no haver-me hagut de posar trista, que no se m'hagués descol·locat cap peça. No haver-me espatllat tant. Però ara em cal acollir la tristor, aturar-me tota jo, confiar que trobaré la manera de girar la clau per tornar-me a omplir.
Ja la conec, la tristesa. Hem conviscut durant temporades llargues. Sé que no la puc desallotjar així com així. Sé que puc arribar a compartir-hi les llenties, el cafè i els llençols amb certa harmonia.
I també sé que algun divendres —què t'hi jugues que serà divendres— pujaré al terrat a estendre la roba i hauran nascut les flors. Faré un crit petit, sospitaré que la punyetera companya de pis s'ha amagat a l'armari dels trastos i em guardaré prou de dir-li bon dia. Potser —només potser— li agrairé en veu baixa que m'hagi ensenyat un cop més a no donar per descomptades ni l'aigua calenta ni l'alegria.
“Hivernacle” és una secció escrita per Eva Piquer i il·lustrada per Eva Armisén en què guarden tot allò que voldrien preservar en bones condicions. L'escriptora i la il·lustradora també comparteixen les seccions "Evasions", "Presa de terra", "Contracoberta" i "De teves a meves".
