Contingut ofert per la Diputació de Barcelona
La Xarxa de Museus Locals (XML) de la Diputació de Barcelona celebra enguany 25 anys de trajectòria com a model consolidat de cooperació cultural. Un quart de segle després de la seva creació, la XML s’ha convertit en una estructura clau per a l’impuls, la professionalització i la projecció social dels museus locals, amb la voluntat de situar el patrimoni al centre de la vida cultural i social del territori.
Amb 65 museus de 52 ens locals —51 municipis i un consell comarcal— i més de 200 equipaments oberts al públic, la XML articula una comunitat professional que treballa per garantir que el patrimoni local es preservi i sigui accessible, comprensible i útil per a la ciutadania.
Un model de cooperació
Des dels seus inicis, la XML s’ha construït sobre un model de cooperació que respecta l’autonomia municipal i que, alhora, ofereix suport tècnic i recursos especialitzats als ajuntaments. Aquest model ha permès multiplicar capacitats, compartir coneixement i generar economies d’escala en un sector caracteritzat sovint per la fragmentació i les limitacions de recursos.
Coordinada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, la Xarxa de Museus Locals actua com un instrument de suport integral que combina dues dimensions complementàries: d’una banda, accions visibles per al públic —com exposicions itinerants o programes d’accessibilitat—, i de l’altra, una tasca tècnica que inclou la documentació de col·leccions, la conservació i restauració de peces o la formació continuada dels equips professionals.
Aquesta doble mirada, orientada tant a la qualitat interna com a l’impacte extern, és un dels factors que expliquen la continuïtat i la solidesa del model.
Dels orígens a la consolidació
Tot i que la XML es va crear formalment el 2001, els seus antecedents es remunten a finals dels anys vuitanta, quan es van començar a impulsar espais de trobada i de reflexió entre professionals i responsables municipals dels museus locals. Aquelles iniciatives van posar de manifest la necessitat d’avançar des d’una gestió molt vinculada a cada realitat municipal cap a un sistema cooperatiu, capaç de reforçar la preservació del patrimoni i millorar els serveis culturals.
En la seva primera dècada, la prioritat va ser la professionalització. Es van desplegar programes intensius d’inventari i d’informatització dels fons, així com iniciatives que esdevindrien emblemàtiques, com les exposicions itinerants. Projectes com ‘Mirar Gaudí’ o ‘On són les dones?’ van marcar el camí cap a una oferta cultural compartida i de qualitat, capaç d’arribar a públics diversos arreu del territori.
Paral·lelament, es van impulsar programes com el Pla de Renovació Museogràfica i La Mirada Tàctil, orientat a garantir l’accessibilitat universal i a reforçar la funció social dels museus. A finals d’aquesta primera etapa, la XML ja havia experimentat un creixement notable i s’havia consolidat com una infraestructura estable.
Expansió, qualitat i projecció social
Entre 2010 i 2020, la XML va viure un període de consolidació i de projecció social marcat per l’aposta per l’excel·lència tècnica i la inclusió. En aquests anys, es va posar en marxa el Laboratori de Conservació i Restauració de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, una estructura estable de cooperació que ha permès intervenir en centenars de peces i reforçar la conservació del patrimoni local.
També va créixer l’impacte social dels museus: el 2013 es va superar per primera vegada el milió de visitants anuals, i el 2015 es va assolir la xifra rècord d’1,27 milions de visites.
L’accessibilitat es va consolidar com un dels eixos principals, amb iniciatives com la col·laboració amb la Fundació ONCE o el desenvolupament de continguts accessibles, incloent-hi vídeos en llengua de signes i recursos digitals. Aquesta voluntat inclusiva es va complementar amb la incorporació de la perspectiva de gènere en els discursos museístics i amb projectes com la ‘Galeria Virtual de Dones’.
Durant aquest període, les exposicions itinerants es van reafirmar com un dels motors de la XML, permetent compartir recursos, generar producció cultural col·laborativa i fer circular relats patrimonials vinculats al territori i connectats amb els debats actuals.
Adaptació i nous reptes
Els darrers anys han estat marcats per la capacitat d’adaptació. La pandèmia de la covid-19 va obligar a repensar formats i estratègies, accelerant processos de digitalització i impulsant noves formes de relació amb els públics.
En aquest context, la XML va impulsar iniciatives digitals, línies de suport específiques i espais de reflexió professional per mantenir l’activitat i el vincle amb la ciutadania. Aquesta experiència va servir de base per afrontar un nou cicle estratègic. Entre les línies impulsades destaquen una major flexibilitat en la gestió, la diversificació dels serveis, el reforç de la formació i l’ampliació dels espais de debat professional, com l’Espai Confluències o les Jornades de la Xarxa.
Impacte territorial i valor social
Més enllà de les xifres, el principal valor de la XML és la seva incidència territorial i social. En el cas de les exposicions itinerants, per exemple, s’han superat els 589.000 visitants al llarg d’aquests 25 anys, contribuint a la descentralització cultural i a l’accés equitatiu a continguts de qualitat.
La XML ha contribuït a transformar els museus en espais vius, connectats amb la realitat social i capaços de generar coneixement, cohesió i participació. Projectes vinculats a la memòria democràtica, l’educació o la inclusió social exemplifiquen aquesta evolució cap a un model de museu més obert, accessible i connectat amb la comunitat.
Alhora, la cooperació amb altres institucions i xarxes ha consolidat la seva posició dins l’ecosistema museístic català, reforçant el seu paper dins les polítiques patrimonials del país.
Mirant cap al futur
Amb 25 anys de trajectòria, la Xarxa de Museus Locals afronta el futur amb un model consolidat i amb capacitat d’adaptació. Els reptes són múltiples: continuar avançant en la digitalització, reforçar la sostenibilitat, ampliar els públics i aprofundir en el paper social dels museus.
Però, si una cosa ha demostrat aquest quart de segle, és que la cooperació és una eina poderosa per fer créixer la cultura des del territori i garantir els drets culturals. La XML ha sabut convertir la diversitat dels museus locals en una fortalesa col·lectiva i ha consolidat un sistema que posa el patrimoni compartit al servei de les persones per fer-ne un recurs viu, accessible, transformador i útil per a la ciutadania.
