Parlant amb les amigues em vaig veure des de fora volent molt tenir parella. No diré el contrari: elles, també. La majoria. En parlem tant que diria que només parlem d’això. És mentida, parlem d’altres coses, però ja m’entens.
A mi m’agrada adonar-me de quan estic sent tediosa sobretot per deixar de ser-ho. Sovint m’obsessiono per coses i no parlo de res més. I per a mi, ja veus, però per als altres que no són jo, tampoc vull que pensin quina plasta. Perquè quan penso d’algú que és plasta, hi aboco sensacions de les quals no voldria ser receptora. Com va dir el meu col·lega, feu als altres tot allò que voldríeu que us fessin a vosaltres. Prec que, no cal dir-ho, inclou la seva consegüent negativa.
Total, que m’adono que estic tot el dia vull parella vull parella. Fins que en un moment determinat, en el context d’un agradable sopar a la Bodega Sepúlveda, m’adono que potser el que vull, ja ho tinc.
M’explico.
Tu demana què vols (voldries) d’una parella a qualsevol persona mínimament sensata i de seguida sortirà tot això: que m’escolti, que m’entengui, que em faci riure, que em respecti, que em doni pau, que m’estimi tal com soc, que em cuidi. Res de nou, vaja.
¿I que no ho tinc, ja, això?
¿Que si ho tinc? Ho tinc multiplicat per, com a molt mínim, per quinze. Mira què et dic.
Pensem-hi.
Tinc amigues (i amics) aptes per a tot el ventall de converses i atencions que et puguis imaginar i necessitar. Afecte sostingut a cor què vols, suport logístic. Ok, però hi ha un tema. Ok.
Com més gran em faig, més guardiana de l’estabilitat mental em torno. Són, per ara, cinquanta-un anys. Intensos i treballats. I el tema de què parlava abans quan he dit ok, però hi ha un tema, és el sexe.
Com ha passat de ser un acte totalment arbitrari i buit a la cerimònia més sagrada i solemne, només ho sé jo. Perquè –noies, ja m’enteneu (wink-wink)– una cosa és el que ensenyem i l’altra, la veritat. I és per això que no m’escandalitza la pràctica de l’abstenció per falta de companyia mereixedora de la meva veritat.
¿I no et fa por envellir sola? ¿Hola? Ja et dic ara que això no passarà, perquè molt mala persona hauria de ser per perdre el festival d’alegria, enginy i carisma que tinc al voltant. El que no sé és lo de la parella. D’això sí que no en tinc ni idea. Però està clar que no abaixaré el llindar per poder dir que tinc un nòvio per fer-me vella al seu costat. I torno a cantar per dins no abarateixis el somni o et donaràs per menyspreu tu mateix.
La licitació està publicada amb plec de condicions. No s’admeten propostes a la baixa ni candidats amb historial d’irresponsabilitat afectiva. Perquè fixa’t que caldre’m, caldre’m, no em cal gastar vida amb algú que em doni més feina de la que ja em dono jo.
"Contenidor en flames" és una secció d'Esperança Sierra en què, amb una barreja d’humor picardiós i franquesa desfermada, examina les relacions humanes, l’amor i el desig des del punt de vista d'una dona de mitjana edat que es resisteix a caure en el costumisme tradicional.
