T’he liat un cigarret. No suporto el tabac però amb tu fa una olor diferent, dolça. Gairebé no et pots moure i vols fumar. Te’l poso als llavis, l’encenc, i xucles just quan deixo anar els dits. Ens sabem tots els passos d’aquest nou ritual i el gaudim cerimoniosament, amb la perfecta coordinació de dos cossos que s’entenen. ¿I què m’expliques?, ¿ja has entregat aquella feina?, ¿vas arribar a temps al tren l’altre dia? No recordes que ja m’ho vas preguntar ahir, i també abans-d’ahir. Sempre preocupat per mi.
Ara estem vivint això, com hem viscut totes les altres coses des d’aquells primers petons amb gust de Xibeca. Posaves el mosquetó amb aquell braç teu tan sexi mentre cridaves corda!, i m’animaves a anar de primer i centrar-me a fer passos petits. Tenies raó, era el truc. Encara l’aplico tot i que faci segles que no escalo. Fas una calada. Alexa, ¡pon sonido de olas! M’expliques que escoltar onades et va bé, que et relaxen, i que n’hi ha unes que semblen de Binigaus. La nostra Binigaus.
Una vegada vam tenir un final, però en realitat no ho va ser. Després van venir les xerrades eternes dinant, o pujant a la Mola, acompanyant-te a fer fotocòpies, pintant el meu menjador o el que fos, però parlant hores i hores, de les teves nòvies i els meus nòvios, de quina muntura d’ulleres et queda millor, de la meva última entrevista, de les coses que no hem fet i volem fer, de la notícia de merda que t’ha donat l’oncòleg, de la por.
Escoltem les onades en silenci i decidim que sí, que definitivament les han gravat a Binigaus.
Et trec el cigarret dels llavis i tiro la cendra. M’apretes la mà; em sorprèn que encara tens força. I què, ¿encara et tira els trastos aquell de la feina? Em mires mig rient mig seriós. Punyetera, promet-me que et cuidaràs, ¿val?
“Contorsionismes” és una secció d’Anna Alsina en què investiga tot allò que l'inquieta, la tortura o li fa gràcia, com ara coses aparentment impossibles que resulta que són possibles, o les formes que som capaços d’agafar per adaptar-nos al món.
