Estimat amic / ga
En els últims temps, l'evolució del negoci en el sector dels diaris ha provocat una contínua i sostinguda reducció dels ingressos. És per això, que tot i haver resistit aquesta dinàmica, ens veiem obligats a procedir a un ajustament de totes les despeses internes i externes amb la intenció de poder mantenir la viabilitat del diari i els nivells d'excel·lència periodística que ens són propis. En concret, en el capítol de col·laboracions, procedim a una rebaixa de costos que xifrem en l'11%. Abordem aquesta mesura amb el desig que la qualitat no es vegi minvada i així garantir als nostres lectors i anunciants un producte de gamma alta com sempre ha estat. De manera que en la seva liquidació del mes d'abril veurà ja reflectida la reducció esmentada de l'11% que s'aplicarà a les col·laboracions.
En la certesa de comptar amb el seu suport davant d'aquests moments difícils i agraint la seva comprensió, rebi una molt cordial salutació.
El director gerent de la redacció del diari més difós del país ha enviat aquest correu a tots els seus col·laboradors. Les víctimes ho han rebut un dia després de lliurar la feina i cadascú ha reaccionat d'una manera diferent: Pere Pons, redactor d'esports, ha cridat a la seva filla més del compte anant cap al col·legi; Maria Suárez, fotògrafa del suplement dominical, ha trucat a una amiga per si encara estava lliure l'habitació que llogava; Teresa del Olmo, especialista en clàssics del Culturas, s'ha menjat una rajola de xocolata sencera, tot i que és diabètica. Qui s'ho ha pres pitjor, com sempre, ha estat el Paco Garcia, crític de cinema, que porta una bona estona davant de l'ordinador sense moure's. El que li sembla més bèstia és que l'anomenin estimat amic. No ha parlat en sa vida amb qui signa la carta ni amb cap directiu de personal, però el consideren tan amic que tenen la deferència d'avisar-lo que, aquest mateix mes, amb la feina ja lliurada, li pagaran menys.
Paco Garcia està paralitzat. Li passa cada cop que no entén alguna cosa per més afany que hi posi. La cosa comença pels peus i va pujant com una exhalació per tot el cos. Els sentits continuen funcionant. Hi sent i hi veu perfectament, però no pot respondre a cap estímul extern i es veu obligat a romandre en la mateixa postura en què va rebre el xoc, en aquest cas, aquest correu de l'empresa on fa tres anys que col·labora sense fallar-los ni un sol dia.
Paco Garcia em va confessar que es considera mediocre, però exemplar. Les seves crítiques no seran mai distingides amb cap premi del sector, però tampoc mai no posarà problemes al director del suplement quan li transmeti una consigna de màrqueting, sempre ho lliurarà tot a temps i no es queixarà si li treuen espai per culpa del futbol o de la publicitat.
Després d'aquesta reflexió, descarta que la rebaixa econòmica sigui un càstig personal. El periodisme en paper està en crisi, això és cert: ningú no compra diaris, començant per ell mateix, que els llegeix a la biblioteca o al bar de la cantonada, però no es creu que no tinguin diners per pagar-li.
Una hora després, Paco Garcia continua paralitzat i comença a tenir gana. El correu l'ha deixat en aquest estat a les vuit del matí, abans d'esmorzar, perquè té el vici de llegir els mails just en llevar-se. Sort que abans havia anat al bany, però si la cosa no se soluciona aviat, aquest serà un segon problema i encara més greu que el primer.
Dues hores més tard, Paco Garcia fa pipí al sofà de casa seva, davant de l'ordinador. Li fa la sensació que la direcció gerent ho veu tot, com si el seu correu tingués ulls. El crític de cinema es disculpa en silenci. No està oferint la seva millor imatge i així se'l troba la dona quan arriba de la feina tres hores després. No és la primera vegada que descobreix el marit en plena paràlisi, però últimament està preocupada perquè cada vegada són més freqüents. Ja sap que el seu sector està fotut. La veritat és que molta pena no li fa perquè ella és auxiliar i passa el dia rentant culs a moribunds. Enveja la feina del seu marit, que en els bons temps exclamava que fins i tot la faria de franc. Doncs ara que es mengi les seves paraules. Ella sempre ha tingut molt clar que mai rentaria culs gratis, però anar al cinema i després escriure i al damunt que et riguin les gràcies totes les nenes aficionades al setè art, això sí que ho faria i, fins i tot, pagant. Podem sospitar que amb aquests pensaments tan mesquins, l'esposa no s'estima el marit, però cal dir que ella amaga la rancúnia en un racó molt amagat del cervell. Al racó més visible el que hi aflora és la pietat.
Ara s'atura davant del seu home i encara que ell no digui ni faci res, ella sap que l'està mirant. Per sort, a la farmaciola de casa tenen injeccions de corticoides, però avui ha decidit esperar-se a punxar-lo i fer un pas valent. La dona s'asseu al costat del seu marit, s'apropa a l'ordinador, llegeix el correu, assenteix, posa les mans al teclat i escriu:
Estimat amic / ga
En els últims temps, el capitalisme ha provocat una contínua i sostinguda reducció dels ingressos a la majoria de treballadors.
És per això que, malgrat haver resistit tot el possible aquesta dinàmica, ens veiem obligats a procedir a un ajustament per afrontar la situació amb la intenció de poder mantenir la viabilitat de la nostra vida.
En concret, en el capítol de col·laboracions, procedim a una rebaixa de dedicació que xifrem en l'11%. Abordem aquesta mesura amb el desig que la qualitat no es vegi minvada i garantir així als nostres fills i afins una salut de gamma alta. De manera que, en el nostre lliurament del mes que ve, ja veurà reflectida la reducció esmentada de l'11% d'un temps que dedicarem a fer el que ens roti.
En la certesa de comptar amb el seu suport davant aquests moments difícils i agraint la seva comprensió, rebi una molt cordial salutació.
La dona de Paco Garcia prem la tecla Enviar mentre el seu marit comença a notar un lleu pessigolleig als peus. Aquesta vegada no ha calgut la injecció. Darrerament s'està comprovant que, en casos com el descrit, són efectius tractaments més agressius, dels que no només salven el cos sinó també la dignitat.
"Desobediències" és una secció de contes d'Ada Castells, il·lustrats per Jack Van Campen, que brollen del desconcert que ens provoca l'actualitat.
