Arribava amb la urgència acumulada de veure't. Hi ha coses que només es poden dir forçant la sintaxi. Les primeres vegades, tu m'esperaves a l'aeroport. Aturaves un instant el cotxe a la rotonda i obries la porta. Jo volava fins al seient, amb els llavis preparats per al petó. No treies les mans del volant i la porta es tancava sola, per inèrcia. Desitjava tant caure en la teva trampa.
Després ja venia jo sola en tren. Creuava oceans de verd per estimar-te. Bristol Temple Meeds, Bath, Salysbury, Weymouth. El Whisky em rebia llepant-me les botes i jo aconseguia que no em fes fàstic.
Vaig entendre massa tard que tenies raó quan et resisties a una trobada definitiva. La terra pel mig era la sal del nostre amor. Va ser una estupidesa canviar-la per horaris fixos, converses quadrades, torns per treure el gos. Gairebé vam acabar triturats a la Thermomix.
No hi va haver crits ni laments fins que un dia em vas dir:
—Ningú no t'estimarà mai tant com el meu gos.
I l'herba es va assecar.
"Desobediències" és una secció de contes d'Ada Castells, il·lustrats per Jack Van Campen, que brollen del desconcert que ens provoca l'actualitat.
