El Govern ha aprovat l’Estratègia per a la llengua de signes catalana (LSC) 2026-2028, el primer pla integral per coordinar tots els departaments de la Generalitat pel que fa a les actuacions sobre la LSC.
El pla, impulsat pel Departament de Política Lingüística, inclou 45 mesures, s’articula en 7 grans objectius i mobilitzarà més de 2 milions d’euros el 2026. Per primera vegada, tots els departaments de la Generalitat actuaran de manera coordinada en aquest àmbit. Setze anys després de la Llei 17/2010 sobre la llengua de signes catalana, l’Estratègia vol anar més enllà del compliment mínim de les obligacions d’accessibilitat i reforçar els drets lingüístics de les persones sordes i sordcegues signants. Durant la presentació del pla, s'ha repetit amb insistència que és un acord transversal i interdepartamental, un pas endavant compartit per educació, salut, drets socials, cultura, igualtat, emergències, universitats i altres àmbits de l’administració.
Una de les reivindicacions d'aquest pla és que la LSC no només és una eina de comunicació, sinó que forma part de la identitat i la cultura de les persones sordes i sordcegues signants, com qualsevol altra llengua. La llengua de signes catalana és una llengua plena i viva, que forma part del patrimoni lingüístic i cultural de Catalunya, ha remarcat el conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila. El missatge de fons és clar: passar del reconeixement legal a l’acció concreta.
La tècnica de planificació lingüística Marta Bosch Baliarda ha subratllat que és un dia significatiu perquè és la primera vegada que el Govern aprova una estratègia específica per a la llengua de signes catalana. Els set objectius abracen des de la governança i els drets lingüístics fins a l’ensenyament, la recerca, els recursos culturals i audiovisuals i el coneixement social de la realitat de la comunitat signant. Segons explica, el pla és fruit del treball conjunt de l’administració, les entitats, els professionals i les persones sordes i sordcegues.
En l’àmbit educatiu, una de les mesures destacades és la creació d’un programa temporal de suport d’intèrprets d’LSC per als ensenyaments postobligatoris no universitaris, coordinat pels CREDA, així com l’actualització del currículum d’LSC, la producció de materials educatius i l’ampliació de la formació del professorat. També es reforçaran els cursos per a persones adultes i es crea una especialitat formativa per a docents d'LSC. El Departament impulsarà un decret d'avaluació i certificació de coneixements generals d'LSC i continuarà l'adaptació de la llengua als nivells del Marc europeu comú de referència.
La salut és un altre dels àmbits prioritaris. El secretari general de Salut, Narcís Pérez de Puig, ha recordat que la comunicació és essencial per generar confiança entre professionals i pacients i, per tant, per garantir la qualitat assistencial. L’estratègia reforça l’atenció en LSC del 061 Salut Respon, impulsa accions de sensibilització i crea un curs de 15 hores sobre l’atenció a persones sordes signants per al personal de les administracions públiques.
També els serveis d’emergències volen fer un pas endavant. Anna Rubió, responsable d’eines corporatives del CAT112, ha explicat que des de fa un any funciona la integració amb un servei de videointerpretació en LSC i que l’augment dels avisos de persones sordes indica que el sistema és més accessible que abans i que van pel bon camí.
La cultura ocupa un lloc central dins del pla. Es destinaran 250.000 euros a projectes que fomentin l’ús, la creació de continguts, la divulgació i la recerca aplicada de l’LSC. Es reforçaran les subvencions audiovisuals, es crearan beques per a creadors de continguts en llengua de signes a les xarxes socials i s’incorporarà l’LSC als plans sectorials d’accessibilitat de cinemes, teatres, museus, biblioteques i equipaments patrimonials. El director general de Promoció Cultural, Xavier Fina, ha advertit que les barreres d’accés a la cultura són barreres discriminatòries i que el repte no és només complir el codi d’accessibilitat, sinó anar més enllà amb formació i bones pràctiques.
Hi ha mesures que tenen també un valor simbòlic i de construcció de llengua. S'ha impulsat el Diccionari de religions en LSC, amb prop de 500 termes, i l’estratègia preveu crear un Vocabulari general de la llengua de signes catalana i grups de treball sobre toponímia i terminologia. És a dir, no només es tracta de traduir paraules, sinó de crear i consolidar recursos propis per a una llengua que continua desenvolupant-se.
La presidenta de FESOCA, Esther Viñas, ha celebrat que el document reculli mesures concretes que poden facilitar el dia a dia de les persones sordes i sordcegues, però també de la resta de la societat. Perquè l’accessibilitat, quan funciona, no beneficia només un col·lectiu: transforma la manera com convivim.
