Irene Velasco Díaz
A l’hora de triar carrera, molts estudiants es troben condicionats pels prejudicis, les sortides professionals o la pressió social, i sovint deixen en segon pla allò que realment els interessa. Les humanitats, i en concret la Filologia Catalana, encara arrosseguen idees preconcebudes que no sempre s’ajusten a la realitat. En aquest context, Joel Fusté, estudiant de Filologia Catalana i Estudis Occitans a la Universitat de Lleida, comparteix la seva experiència després d’haver fet un canvi de rumb des del grau en Dret. A través del seu testimoni, reflexiona sobre la seva tria, desmunta tòpics i ofereix la seva visió sobre el present i el futur de la llengua catalana.
¿Per què has escollit Filologia Catalana?
El meu cas és una mica diferent del d’altres alumnes. Vaig començar el grau en Dret a la Universitat de Lleida, però al segon curs em vaig adonar que, tot i ser interessant, no m’acabava d’omplir ni hi veia clar el meu futur. Això em va portar a replantejar-me què m’agradava realment. Pensant en el Batxillerat, em va venir al cap l’assignatura de Literatura Catalana, que havia gaudit molt i en què m’havia implicat especialment. A partir d’aquí, vaig començar a considerar el canvi cap a Filologia Catalana. També vaig parlar amb amics que cursaven el grau, i la seva experiència em va acabar de convèncer. Vaig decidir fer el pas i, un cop iniciada la nova etapa, puc dir que ha estat una decisió totalment encertada.
¿Quines sortides professionals t’agradaria explorar un cop acabis els estudis?
Sempre m’ha atret la docència, la idea de transmetre coneixements als altres. Tot i que continuo pensant en aquesta opció com la principal, el grau m’ha obert la ment i m’ha fet veure que hi ha moltes més sortides relacionades amb la filologia. També m’interessa l’àmbit comunicatiu, encara que de moment ho veig com una opció a explorar més endavant. Un aspecte que tinc molt present és la possibilitat de treballar a l’estranger, especialment com a docent, tant per difondre la llengua catalana com per créixer personalment entrant en contacte amb altres cultures.
¿Quin consell donaries a un estudiant de batxillerat que s’està plantejant estudiar Filologia Catalana?
Recomanaria que intentessin deixar de banda els seus prejudicis i que realment apostin per realitzar aquests estudis. No conec ningú que se'n penedeixi, per tots ha estat una gran experiència i un gran descobriment. Els prejudicis sovint condicionen la tria pensant en un futur millor, però la Filologia Catalana és un grau que et permet una inserció pràcticament instantània, a més a més de ser un grau que s’adapta a molts interessos dels joves avui en dia. Es tracta d’un grau que comprèn molts camps relacionats amb la llengua catalana, des d’assignatures purament gramàtiques fins altres com criminològiques.
¿Quins prejudicis creus que encara existeixen sobre aquests estudis?
El principal prejudici és que només té com a sortida la docència, cosa que redueix molt la visió del grau. També hi ha la idea que està pensat només per a catalanoparlants amb un nivell molt alt, o fins i tot condicionat per factors ideològics, quan en realitat és un grau obert a tothom. Un altre tòpic és que “s’hi llegeix molt”, però la realitat és que combina molts àmbits: llengua, literatura, història i altres disciplines, amb una distribució bastant equilibrada. En general, crec que les humanitats estan infravalorades, sobretot per motius econòmics i per la percepció de les seves sortides.
¿Quina és la reacció més habitual quan expliques què estudies?
La reacció acostuma a ser de sorpresa. Molta gent no ho veu com una opció habitual i ho associen immediatament amb la docència o amb el fet d’haver de llegir molt. Encara hi ha força prejudicis, sobretot perquè les carreres de l’àmbit científic i tecnològic tenen més pes i sovint eclipsen les humanitats. Recordo una situació en un sopar en què algú va qualificar estudis com Filologia Catalana o Història de “carreres estranyes”. Vaig aprofitar per reivindicar que, lluny d’això, són opcions plenament vàlides i importants, i vaig expressar el meu entusiasme pel grau.
¿Com vas conèixer la campanya de ‘Tria Filologia Catalana’ i la possibilitat d’optar a la beca?
Vaig conèixer aquesta campanya gràcies al coordinador del grau, en Jordi Malé. El primer dia de classe, durant la xerrada introductòria ens va comentar aquesta ajuda econòmica i em va cridar l’atenció, sobretot per l’apartat econòmic.
¿Creus que iniciatives com aquestes poden contribuir a augmentar l’interès pels estudis de Filologia Catalana?
Sí, crec que són molt útils. Sovint, l’aspecte econòmic condiciona les decisions dels estudiants, especialment en carreres humanístiques, que es perceben com a menys rendibles. El fet d’oferir una ajuda que cobreix bona part de la matrícula pot animar aquells que tenen interès, però dubten. És una manera de facilitar que més estudiants apostin pel que realment els agrada.
¿Com valores l’estat actual de la llengua entre els joves?
És una qüestió complexa. En general, crec que l’ús del català entre els joves és baix. Un dels factors principals és la influència de les xarxes socials i dels referents actuals, famosos i cantants, que sovint utilitzen el castellà. Això fa que molts joves adoptin aquesta llengua en la seva comunicació quotidiana.
¿Què et preocupa més del futur de la llengua? ¿I què et fa ser més optimista?
Em preocupa sobretot la possible substitució del català i la reducció progressiva del seu ús quotidià. També és un repte important la integració lingüística en una societat amb molta immigració, així com el baix nombre d’estudiants del grau en els últims anys. Tot i això, soc optimista perquè moltes d’aquestes qüestions tenen solucions en marxa. Crec que és clau fomentar l’ús del català en tots els àmbits, tant formals com informals. A més, valoro positivament la predisposició de molts nouvinguts a aprendre la llengua, així com les iniciatives institucionals i campanyes que poden incentivar nous estudiants.
¿Com poden contribuir els futurs filòlegs i filòlogues a la normalització lingüística?
Poden contribuir-hi des de diversos fronts. D’una banda, participant en processos de normativització i en l’impuls de polítiques lingüístiques que afavoreixin l’ús del català. De l’altra, també tenen un paper important en l’ús quotidià de la llengua, mantenint-la viva en l’entorn més proper. Finalment, destaca el paper en els mitjans i, sobretot, a les xarxes socials, on el paper dels creadors de contingut en català és molt importants una influència directa per a les noves generacions, i una contribució crucial que els filòlegs i filòlogues podrien realitzar en pro de la normalització lingüística.
Si haguessis de desmentir un mite sobre la filologia catalana, ¿quin seria?
El principal mite és que té poques sortides laborals. En realitat, ofereix opcions molt diverses: docència, editorials, mitjans de comunicació o àmbits normatius, tant dins com fora de Catalunya. També es creu que cal ser catalanoparlant o tenir una determinada ideologia per estudiar-la, però no és així: és un grau obert, en què la llengua s’aprèn de manera progressiva i accessible.
¿Què t’esperaves de la carrera i què t’has trobat realment?
Tenia una idea prèvia basada en experiències d’altres estudiants, però la realitat m’ha sorprès. He trobat una carrera variada i interessant, amb un volum de feina assumible i amb assignatures que permeten aprendre constantment. A més, no se centra només en l’àmbit estrictament català, sinó que aborda la llengua des de perspectives diverses: gramaticals, històriques i socials.
¿Vas haver de justificar la teva tria davant d’algú? ¿Hi va haver algun comentari que et fes dubtar de la teva decisió?
Sí, sobretot pel fet de venir de Dret, un canvi que a molta gent li sorprenia. Alguns amics ho veien com una opció poc habitual i em demanaven explicacions. Tot i això, vaig tenir el suport de la meva mare des del primer moment, i en cap cas vaig dubtar de la decisió, perquè tenia clar que era el camí que volia seguir.
¿Quina assignatura recomanaries a qualsevol estudiant, encara que no estudiï Filologia Catalana?
Recomanaria Literatura Catalana Contemporània I. Tot i que pel nom pot semblar una assignatura centrada estrictament en la literatura, en realitat va molt més enllà. El que la fa especial és sobretot la manera com s’imparteix, ja que no es limita a analitzar obres literàries, sinó que estableix connexions amb moltes altres àrees, com la història, la cultura, el pensament contemporani o fins i tot aspectes científics. Aquesta visió transversal fa que l’assignatura acabi oferint una comprensió molt més àmplia del món contemporani. A través de la literatura, es poden entendre millor els moviments socials, les idees de cada època o els canvis culturals, cosa que la converteix en una experiència d’aprenentatge molt completa. A més, és una assignatura que destaca per la seva capacitat de despertar l’interès dels estudiants. No es limita a una transmissió teòrica de continguts, sinó que convida a la reflexió, al debat i a establir connexions amb la realitat actual. En aquest sentit, fomenta especialment el pensament crític, que considero una eina fonamental no només en l’àmbit acadèmic, sinó també en la vida quotidiana. Precisament per això, crec que és una assignatura que podria resultar enriquidora per a qualsevol estudiant, independentment del grau que cursi. Més que una matèria sobre literatura, és una forma d’aprendre a mirar el món amb una perspectiva més àmplia, crítica i curiosa.
