Gemma Peris
Dues trucades em van portar dissabte passat, a dos quarts d'onze del matí, a la Biblioteca Germanes Güell de Tàrrega. La primera, de la Conselleria de Política Lingüística, em demanava si volia presentar l'acte Dos anys construint el futur amb la llengua: del compromís a l'acció. La segona, d'aquest mitjà, si podia cobrir-lo i escriure'n aquest article. Vaig dir que sí a totes dues.
Des de l'escenari vaig veure com la sala s'omplia d'alcaldies, regidories i entitats vinculades a la llengua. En poc més d'una hora hi van intervenir dues direccions generals, dues alcaldies de municipis rurals, dues tècniques del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i el conseller. Mentre conduïa les intervencions i mirava que tot anés dins del temps previst, escoltava atentament tot el que es deia i també el que es deixava entreveure. Va ser un balanç amable, d'explicació de les fites aconseguides, però també de molts reptes que són damunt la taula.
Més cursos, més espais, més pantalles
La directora general de Política Lingüística d'Accés al Coneixement i Impuls de l'Ús del Català, Vanessa Bretxa, va marcar l'objectiu: «La nostra mirada és fer créixer el nombre de parlants de català». Per això, va explicar, calia «buscar més espais, més oportunitats, desestacionalitzar aquesta oferta i fer que pogués tothom trobar un curs a qualsevol hora, qualsevol barri, a tot arreu». S'han atès 350 sol·licituds per finançar unes 8.000 places municipals. Va destacar també que fins ara el català només es certificava oficialment des de l'A2, i ara s'ha integrat la certificació del nivell A1. Finalment, va assenyalar tres prioritats: el comerç, el món del treball i la salut i les cures.
El director general en els Àmbits Tecnològic i Audiovisual, Roger Serra Puig, va donar xifres de l'àmbit audiovisual: més de mil doblatges i subtitulacions, més de trenta videojocs nous i 103 beques a creadores i creadors de contingut. Sobre la intel·ligència artificial, va parlar de tres nivells: infraestructures lingüístiques digitals, eines que arribin als usuaris i creació audiovisual.
Les alcaldies, a primera línia
Jaume Gilabert, alcalde de Montgai, va admetre que era «una mica escèptic» sobre els cursos als pobles, però que han estat «un èxit pràcticament arreu del territori». Tot seguit va llançar l'avís: la Catalunya interior ha estat sempre la rereguarda de la llengua, però «cada vegada anem en retrocés i estem preocupats». Ho va il·lustrar amb el pati de l'escola del seu poble: «Hi ha converses en castellà. Això fa uns anys era impensable». I va demanar més fermesa al Govern: «Si no inspeccionem i no posem actes sancionadores, no aconseguirem res».
Jaume Fornés, alcalde de Sarral, va explicar com han posat en marxa cursos de català a la tarda mentre els infants són a l'escola. Hi van sobretot dones nascudes al Marroc. Està molt content del resultat, però també va apuntar cap al món del treball: «Entres a l'empresa o a la fàbrica i tot és en castellà o en anglès».
Del comerç a les residències
Des del CPNL van explicar què vol dir tot això a peu de carrer. Balbina Escolà, directora del CPNL a Lleida, va parlar de les residències de gent gran, on costa trobar personal i on de vegades aquest personal no entén el català, de manera que les persones ateses no poden expressar-se en la seva llengua.
Teresa Arrufat va presentar el projecte Comerços aprenents, sessions de quinze minuts a la mateixa botiga per a vint comerços. Va reconèixer, però, un costum que tenim molts catalanoparlants: la clientela sovint continua adreçant-s'hi en castellà. També va anunciar un Pla d'impuls al comerç que arribarà a Tàrrega, Balaguer, Cervera, Mollerussa i Lleida a través d'una empresa subcontractada.
La resposta del conseller
Francesc Xavier Vila va definir la situació del català com a «diversa, delicada i complexa», i va explicar-ne els condicionants: la manca d'oficialitat plena a Europa, una natalitat d'1,1 fills per dona i un creixement migratori molt fort en només tres dècades. Va recordar també que aprendre la llengua és una responsabilitat compartida amb qui arriba.
A les alcaldies els va respondre amb dades: els expedients sancionadors al comerç han crescut molt els anys 2023, 2024 i 2025, fins al màxim. Però va deixar clar el to: «Ho fem tranquil·lament, de forma amable, perquè l'objectiu no és la sanció, l'objectiu és el canvi». Vila va defensar que «hem de passar de la pressuposició d'ignorància a la pressuposició de coneixement». O sigui, no donis per fet que algú no t'entén: parla-li en català.
En l'àmbit institucional, el conseller va avançar actuacions transversals amb altres departaments: a Educació s'està implantant un canvi de model cap a les aules d'acollida intensiva per a l'alumnat nouvingut d'edat més avançada, evitant la seva entrada directa a l'aula ordinària sense base lingüística. A Salut, l'objectiu és oferir formació en català als professionals sanitaris des del moment mateix en què s'incorporen al sistema.
Per tancar el balanç xifrat, el conseller va situar el múscul financer de la nova conselleria en un pressupost propi de 256 milions d'euros, i va presentar el Pacte Nacional per la Llengua com el full de ruta transversal de país per treballar d'aquí fins al 2030.
Vila va tancar amb aquesta conclusió: «El futur del català senzillament no està escrit». Depèn de les decisions de cadascú al seu nivell, i la llengua té totes les potencialitats per sobreviure en plenitud.
El que n'he après
Els cursos funcionen i la gent hi respon, però no n'hi ha prou si el català no és també necessari a la feina, a la botiga i al pati. Aquí tothom hi té un paper. El Govern demana implicació a la ciutadania i als ajuntaments; les alcaldies demanen fermesa al Govern i que continuï impulsant cursos com els que s'han posat en marxa a Montgai i a Sarral.
Potser amb el simple fet de donar sempre per suposat que l'altra persona entén el català, ja hi guanyaríem molt.
