Oficialment, Nadal celebra el naixement de Jesucrist com a diví infantó, però si gratem una mica veurem que Nadal no és una festa original del cristianisme, sinó una celebració reconfigurada sobre estructures molt anteriors.
Els pobles antics ja celebraven el solstici d’hivern, el moment en què el sol comença a guanyar terreny a la foscor. A l’antiga Roma, entre el 17 i el 23 de desembre se celebraven les Saturnals, festes en honor del déu Saturn. Durant aquests dies, Roma s’omplia de banquets i caos ritualitzat, i en alguns contextos els esclaus fins i tot podien ser servits pels amos o seure a taula amb ells en una escenificació simbòlica del desordre abans de la restauració de l’ordre.
La primera referència documentada que determina el 25 de desembre com a data del naixement de Crist no apareix fins al 354 dC, i ho fa al Calendari Filocalià, una compilació romana que parla de celebracions cristianes i civils. Aquesta dada suggereix que la commemoració de Nadal en aquesta data no prové dels inicis del cristianisme, sinó que és una construcció litúrgica tardana.
Al segle IV, quan el cristianisme es va expandir, va construir el seu relat sobre fonaments pagans. I no per mandra de crear-ne de nous, sinó per estratègia sociocultural: era més fàcil cristianitzar una festa ja existent que no pas eliminar-la. No es trencaven els vincles amb la tradició, sinó que es modificaven per facilitar el trànsit del paganisme a la nova ortodòxia cristiana. Clever!
Només els textos de Mateu i Lluc parlen del naixement de Jesús, i cap dels dos fixa ni dia, ni mes, ni any. El relat de Lluc (2, 8-12), però, sí que esmenta pastors que feien pasturar els ramats de nit:
A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. Un àngel del Senyor se’ls presentà i la glòria del Senyor els envoltà de llum. Ells es van espantar molt. Però l’àngel els digué:
—No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.
Per tant, és ben improbable que fos a l’hivern, perquè a Judea, zona que avui correspondria al sud de Cisjordània i algunes parts d’Israel, les temperatures podien baixar tranquil·lament fins als 2 ºC.
D’altra banda, Jesús tampoc va néixer l’any 1. Si ens refiem dels relats evangèlics, Herodes el Gran encara era viu quan va tenir lloc el naixement del diví infantó, però sabem per fonts històriques que Herodes va morir cap a l’any 4 abans de la nostra era. Per tant, el naixement de Jesús hauria tingut lloc entre els anys 6 i 4 abans de Crist en una mena de paradoxa cronològica que podria esqueixar l’espaitemps. ¿L’operació de màrqueting més ben orquestrada de tots els temps? Potser no la número u, però indiscutiblement, la més rendible a llarg termini.
"Què és" és una secció d'Esperança Sierra i Serra en què explica qüestions científiques (o no) en un to casolà.
