Les ciutats també tenen memòria. No només la que guarden els edificis o els carrers, sinó la que queda escrita en les preguntes que la societat es fa a si mateixa. Fa quaranta anys que Barcelona es pensa i s'explica a través d'una revista que ha volgut entendre-la mentre canviava.
Des del 1986, Barcelona Metròpolis ha observat, reflexionat i narrat Barcelona al mateix ritme que la ciutat es reinventava. La publicació va néixer en una Barcelona preolímpica que començava una de les transformacions urbanes més importants de la seva història recent. Des d'aleshores ha anat explicant com la capital catalana redefinia la seva relació amb l'espai públic, la cultura, la mobilitat, el turisme, l'habitatge o el medi ambient. Sempre des d'una voluntat clara: convertir la reflexió en una eina per comprendre la ciutat i imaginar-ne el futur.
Quatre directors han passat per la revista, però la idea de fons gairebé no ha canviat. Des de Joan-Anton Benach fins a l'actual directora, Milagros Pérez Oliva, passant per Manuel Cruz i Bernat Puigtobella, Barcelona Metròpolis ha intentat explicar la ciutat més que no pas descriure-la. «La periodicitat de la revista és trimestral. Per això, el seu paper és el d'analitzar, perquè, per informar-se de l'actualitat, els ciutadans ja tenen múltiples canals», diu la directora Milagros Pérez Oliva, que defensa que la revista aposta per una mirada reposada sobre els grans dilemes de Barcelona. Alguns venen de la seva història i de la seva configuració física; d'altres, de les dinàmiques globals que han convertit la ciutat en una capital amb projecció internacional. «Molts dels problemes que té Barcelona són, en realitat, producte del seu èxit», resumeix.
Coincidint amb el quarantè aniversari, la revista obre una nova etapa. Ho fa amb una identitat gràfica renovada, un nou web i la publicació de Trames de Barcelona Metròpolis, un llibre commemoratiu que recupera una selecció d'articles, fotografies i il·lustracions que han contribuït a explicar l'evolució de Barcelona al llarg dels últims quaranta anys. Segons Pérez Oliva, el canvi més profund que ha experimentat Barcelona durant aquestes quatre dècades ha estat «l'aposta per garantir un equilibri social entre el centre i els barris perifèrics, especialment pel que fa a la dotació de serveis i infraestructures». En aquest sentit, destaca la divisió de la ciutat en deu districtes, concebuts com a unitats amb prou autonomia en termes de serveis i gestió administrativa. També assenyala «la transformació de l'espai públic com un dels grans canvis del període, fins al punt d'haver-se convertit en un element central de la qualitat de vida dels barcelonins».
Més que una antologia, el volum proposa una nova lectura del llegat de la revista. A través d'una acurada selecció de textos i imatges, estableix un diàleg entre diferents moments de la història recent de Barcelona i posa de manifest com moltes de les qüestions que avui centren el debat públic —des de l'habitatge fins al canvi climàtic o les desigualtats urbanes— fa temps que formen part de la conversa col·lectiva sobre la ciutat.
Des dels inicis, la revista va apostar per oferir eines per interpretar Barcelona, posar en contacte disciplines diverses i convidar especialistes, creadors i intel·lectuals a pensar els grans desafiaments urbans des de perspectives complementàries. Aquesta vocació s'ha mantingut intacta malgrat els canvis de la ciutat i del món. Milagros Pérez Oliva recorda el que Joan Anton Benach va dir el 1982: «Barcelona Metròpolis va néixer amb la voluntat de mostrar no tan sols els grans canvis urbanístics i d'infraestructures, sinó de reflectir també els criteris, les opcions i les divergències (...) que han configurat un tipus de cultura urbana activada per tota l'etapa olímpica».
Benach defensava que la revista «ha volgut ser molt més ciutadana que no pas municipal», amb la voluntat «d'esdevenir una certa biblioteca urbana dels darrers anys». Per a Pérez Oliva, el tret més singular de la revista era precisament aquesta mirada: no pretenia ser un òrgan oficial ni oficialista, sinó recollir les diferents ànimes de la ciutat i fer-les dialogar. Una vocació de debat sobre Barcelona que, segons assenyala, continua vigent. Per les seves pàgines han passat algunes de les grans veus del pensament, la cultura i l'urbanisme contemporanis. Manuel Vázquez Montalbán, Maria Aurèlia Capmany, Ricard Bofill, Federico Fellini o Paco Candel, en els primers anys; i Jean Nouvel, Richard Sennett, Vandana Shiva, Yuval Noah Harari, Peter Singer o Victòria Camps, entre moltes d'altres, més recentment.
La celebració dels quaranta anys comporta també la publicació d'un número especial titulat La ciutat, davant el seu futur. En aquesta edició, vuit especialistes —Greg Clark, Carlos Moreno, Núria Benach, Joan Ramon Rovira, Anna Ramos, Antonio López Gay, Manuel Valdés i Jordi Amat— reflexionen sobre alguns dels grans desafiaments que marcaran el futur de Barcelona: el dret a la ciutat, la mobilitat, l'evolució demogràfica, la resiliència urbana o la construcció d'un imaginari col·lectiu capaç de projectar una ciutat més equitativa, pròspera i saludable.
La renovació també arriba al disseny. La revista estrena una nova capçalera i una maquetació més flexible, concebuda d'acord amb criteris de sostenibilitat. El nombre de planes s'ha reduït gràcies a una optimització de l'espai que permet mantenir tots els continguts i preservar el protagonisme de la fotografia i la il·lustració. Alhora, la impressió a dues tintes —excepte en el plec central— contribueix a reduir el consum de recursos sense renunciar a una identitat visual contemporània.
Amb motiu de la Capital Mundial de l'Arquitectura 2026, reconeguda per la UNESCO i la Unió Internacional d'Arquitectes, Barcelona Metròpolis dedica el número de juliol a pensar la ciutat que habitem i la que encara ha de venir. Aquest número, que ja es pot llegir a la web de la revista, posa en valor la riquesa, la varietat i, sobretot, la qualitat de l’urbanisme, que fa dècades que mira d’optimitzar un recurs tan escàs com és l’espai a les ciutats.
Si mira cap al futur, Pérez Oliva té clar quin és el principal repte de Barcelona: garantir el dret a la ciutat. «Ara mateix és evitar que les dinàmiques extractives del mercat provoquin la gran expulsió dels barcelonins cap a una perifèria cada cop més llunyana, desplaçats per una població transitòria i transnacional que debiliti els vincles i els lligams que configuren la identitat col·lectiva».
Quan gairebé tot passa de pressa, dedicar temps a pensar una ciutat és, potser, una forma de resistència. Barcelona Metròpolis fa quaranta anys que ho demostra. I aquest aniversari no és només una celebració del camí recorregut, sinó una invitació a continuar pensant la ciutat que encara està per fer.
