Avui anava caminant per la Rambla de Catalunya i m'ha interceptat un sobret amb crema hidratant Cabernet Collection. Era de vi negre i també contenia proteïnes de caviar, isopropyl, petrolatum i glucoside. Això m'ho ha dit la morenassa que sostenia el sobret-esquer per dur-me al cau que tenia muntat a la cantonada amb Mallorca. M'esperava que em servís una tapeta de caviar i una copeta de cabernet, però resulta que el seu objectiu era treure'm les arrugues. No sé què tenia, la morenassa, contra les meves arrugues, però insistia a eliminar-les sense ni tenir temps d'acomiadar-me'n després de tants anys de convivència.
M'ha fet seure en un tamboret i m'ha posat una cremeta en el contorn d'ulls mentre em deia que també servia per al codi de barres. Aquí m'he posat en estat d'alerta: «Encara em voldrà cobrar alguna cosa, aquesta mossa», he pensat. No, el codi de barres és com es diuen les arrugues que surten a la zona del bigoti.
La morenassa, però, se centrava en les meves potes de gall amb un massatge i m'anunciava que també m'havia de fer les celles. ¿Per què? ¿Com? Després m'ha refrescat amb un ventiladoret per assecar-me la potinga mentre em deia que aquest tractament l'hauria de fer durant sis setmanes i que em duraria un any. Un cop llesta, m'ha plantificat un mirall davant la cara, tota il·lusionada amb el resultat.
—¿Què, què, què me'n dius?
—Impressionant!
L'hi he dit per fer-la contenta, però jo veia igual un contorn que l'altre.
Després he sortit del cau i s'ha produït el miracle. Arreu es respirava l'eufòria olímpica i hi havia senyors amb bigotis imponents que els tapaven el codi de barres. He corregut cap al passeig de Gràcia i, sí, he entrat a Vinçon i després al Bulevard Rosa. La Pedrera estava més bruta i quan he volgut agafar la lila, m'he adonat que encara faltaven tres anys perquè la construïssin.
He tornat corrents cap al cau de la, ara ho sabia, bruixa-morenassa. Volia que em posés una crema que em multipliqués les arrugues. ¿I si pogués veure la Barcelona de quan en tingui vuitanta? Sí, amb els pisos de protecció oficial enllestits, amb plaques solars a tots els terrats, lliure de guiris.
M'he trobat el cau tancat. El del quiosc m'ha dit que era una pop-up store i jo he fet veure que l'entenia. Per consolar-me, amb l'ull dels meus vint anys he enfilat cap a la plaça de la Virreina per, a falta de caviar, fumar-me un porret i endrapar un Chivito de Oro. Encara hi soc, escoltant Goma Espuma per la ràdio i esperant que el tractament em duri un any, per art de màgia de l’isopropyl, del petrolatum, del glucoside i companyia.
"Desobediències" és una secció de contes d'Ada Castells, il·lustrats per Jack Van Campen, que brollen del desconcert que ens provoca l'actualitat.
