Mira, tu, no tinc una altra manera de dir-ho: levito. No gaire. Només un centímetre de terra, però ja és suficient per no notar cap fricció quan em desplaço. Per no semblar rara, continuo fent passos. La gent no ho nota.
Demà quedaré amb la meva germana per dir-li-ho. Ja no puc retenir més l'anomalia per a mi sola. No em creurà, però quan l'hi ensenyi no tindrà altre remei que acceptar-ho. Em plantaré, és un dir, davant d'ella i es posarà nerviosa:
—¿Què?
—¿No ho veus?
—¿Vestit nou?
—No.
—¿Has anat a la pelu?
—Mira'm els peus.
—¿Què?
M'hauré de descalçar i també explicar-ho:
—Levito, mira, no toco de peus a terra.
A partir d'aquí no sé què més dirà. A tanta especulació ja no hi arribo. Sí que sé que em trauré un pes del damunt només de compartir-ho amb ella i potser això ja farà que leviti un centímetre més. No em fa gaire gràcia: les prestacions seran les mateixes i costarà més de dissimular.
Us preguntareu el perquè de la levitació. No en tinc ni la més punyetera idea. Des que he començat a surar pel món, l'interrogant em volta pel cap. De vegades, en elevar-me, em sembla que el frego i la pregunta encara em retrona més. No és que jo sigui una persona especialment mística. Crec que dec ser el més allunyat de Santa Teresa de Jesús, suposo que ja ho noteu en l'estil.
Busco a Ecosia una resposta més científica. ¿Potser és degut al canvi climàtic? Ara tot és pel canvi climàtic, però ¿per què jo sola? O, espera, ¿és que no soc jo sola?
Ja fa estona que estic al bar de sota de casa. El cambrer sembla que es mogui més àgil que divendres passat. No vull que s'adoni que li miro els peus, però soc fatal dissimulant i em regala un somriure còmplice. Surto al carrer i, a la parada del V19, hi ha tota una família més elevada del que caldria segons la llei de la gravetat. Això sí, cap d'ells no llisca, tret del més petit, que voleia per entrar a l'autobús. La reprimenda de la mare m'és reveladora:
—Dissimula!
És per això que torno al bar, que no puc esperar a demà amb la meva germana, que m'estic fent aquesta confessió al damunt. No puc més. Som totes, ¿oi? Totes, les qui ens hem elevat un centímetre per no cremar-nos la sola de les sabates amb el frec del terra sobreescalfat.
