Amb aquest nom tan mono no ens ha de neguitejar imaginar-nos-la petitona i rosadeta amb cara de no haver trencat mai cap plat i que, de sobte, sentint-se amenaçada per un seitó descomunal, tregui una pistoleta de la lligacama per fer xixines el benaventurat.
Doncs si fos així, que ens l’haguéssim imaginat, no ens hauríem equivocat del tot.
El nom, però, no fa referència a una sola espècie. Les gambetes pistola pertanyen a la família dels Alpheidae i moltes de les més conegudes comparteixen una peculiaritat que les fa força recognoscibles: tenen una de les pinces molt més grossa que l’altra. ¿Quina? És indiferent. De vegades la dreta, de vegades l’esquerra. Ah!... però… Això que explicaré ara és bestial. I ho he tret de PubMed, poca broma.
Hi dedico un paràgraf sencer:
S’han fet estudis amb exemplars d’Alpheus heterochaelis que mostren que si perden la pinça pistola, la pinça petita de l’altre costat es transforma en la nova pinça pistola, mentre que a la banda, diguem-ne, manca, hi acaba creixent una altra pinça petita. I em fa molta pena, perquè segur que per provar això les han fet patir.
Fins ara sabem la part estructural de les gambetes pistola, però encara no hem parlat del més extraordinari. Som-hi. De la mateixa manera que abans ens hem imaginat que l’animaló era un John Wick de tres centímetres, ara cal que fem un altre petit esforç per visualitzar la pinça grossa com un canó antiaeri. La pinça amb què manipulen l’aliment i fan les feines de la casa és la petita; la grossa, per contra —la pistola— està especialitzada en una activitat força més contundent: disparar.
Quan la gambeta tanca la pinça de cop, expulsa un raig d’aigua a una velocitat extraordinària. La forma de la pinça i la velocitat del raig fan que, en un punt concret, la pressió de l’aigua arribi a ser tan baixa que es forma una bombolla de cavitació, és a dir, una cavitat plena de vapor d’aigua que creix durant una fracció ínfima de segon i tot seguit implosiona violentament i genera un xoc tan potent que pot atordir o fins i tot matar petites preses.
La seqüència és:
La pinça es tanca en 0,6 mil·lisegons → es crea un raig d’aigua que viatja a 90 km/h → es forma una bombolla de cavitació → la bombolla implosiona → es genera l’ona de xoc.
Però això no és tot; encara hi ha més coses a dir. Durant una fracció ínfima de segon, a l’interior de la bombolla s’assoleixen temperatures de milers de graus i es produeix un petit flaix de llum. Temperatures que poden arribar als 4.700 graus centígrads. La superfície del sol ronda els 5.500 ºC. La gambeta pistola fa just tres centímetres. ¿Què et sembla, tot plegat?
La natura ens té tantes meravelles i nosaltres no tenim altra manera d’agrair-les-hi que fent-la malbé, però, en fi, això ja seria un altre article, perquè per acabar m’agradaria oferir un bonus track per als amants de les batalletes lingüístiques:
Aquest nom tan mono, gambeta pistola, me l’he tret de la màniga. Bé, aproximadament. M’explico. L’animaló me’l trobo en castellà, camarón pistola, al thriller apocalíptic El día del fin del mundo, de Lawrence Wright, que, dit sia de passada, em va agradar molt i us el recomano si us agraden les trames geopolítiques. Al·lucino tan fort amb la qüestió camarón pistola que em dic: d’això n’has de fer un article. I l’article es dirà… Termcat. Busco al Cercaterm: “camarón pistola”. I tot el hype se’n va en orris. Segons el Cercaterm, els catalans n’hem de dir “gambeta de pinces grosses”. M’hi resisteixo i escric al Termcat. Reprodueixo part de l’epístola:
Estic fent una recerca sobre una mena de gamba que en castellà, anglès i francès s’anomena camarón pistola, pistol shrimp i crevette pistolet, respectivament. Al Cercaterm, en canvi, en dieu «gambeta de pinces grosses».
Aquesta denominació em genera dubtes per dos motius. D’una banda, l’animal no té dues pinces grosses, sinó una de grossa i una de petita. De l’altra, «pistola» fa referència precisament a la seva característica més excepcional: utilitza la pinça grossa com a arma.
¿Seria possible considerar la denominació «gambeta pistola»? A més de ser més descriptiva, seria coherent amb les denominacions d’altres llengües.
Em van dir revisarem la fitxa i hi farem les esmenes oportunes. I jo, ben nerviosa, perquè la fitxa on abans hi deia gambeta de pinces grosses, ara mateix, a dia 6 d’octubre del 2026, hi diu —wait for it— page not found, la qual cosa espero que signifiqui que al Termcat fa dies que ningú ni dorm ni menja d’enfeinats que estan buscant la manera de denominar aquest ésser extraordinari que espero de tot cor que a Catalunya puguem dir-ne, ja pels segles dels segles, gambeta pistola.
