En el moment de veure’l, de veure’l en una panoràmica de veure’l, primer els turmells, els genolls, després el vermell de les bermudes i tot això, recordo que el cor em començà a rebentar
«Tinc la impressió que de petits sempre corríem, no només quan jugàvem, corríem a totes hores, vivíem corrent», escriu Pere Pena a ‘Sota la pell, un arbre’