Ada Castells

Ada Castells
Biografia

Ada Castells (Barcelona, 1968) mai no s'avorreix. Li agrada posar els peus als rius gelats. A Catorze fa les seccions "Històries pintades", de relats inspirats en pintures; "Ad Libitum", dedicada a parlar de textos inspirats en obres de teatre; i "Desobediències", de contes rebels. L’any 2023 va publicar la novel·la Solastàlgia (L’Altra Editorial).

Articles
Publicacions
164
A 14 desde fa..
A Catorze des de fa
12 anys
Publicacions
«La meva amiga, la Chatigpt». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

La meva amiga, la Chatigpt

Si vols, puc ajudar-te a escriure un missatge de disculpa que soni sincer i no invasiu

«Descansa». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Descansa

Hi ha una arma teledirigida que el primer dia li van explicar com funcionava, però ara no en recorda les instruccions

«L'emprenedor i la jutgessa». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

L'emprenedor i la jutgessa

Ja li dic, senyora jutgessa, com un zombi per la ciutat, baixant passeig de Gràcia, topant amb turistes perquè fins i tot havia perdut aquesta habilitat innata dels barcelonins per esquivar-los

«Mésqunclub». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Mésqunclub

No serveix de res que li recordi que quan es van escriure les regles del futbol, ja feia quatre segles que el seu heroi criava malves

«La integrada». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

La integrada

Ara que visc amb dues amigues i ens hem fet del Sindicat de Llogateres, no em veig amb cor d'ensenyar pisos esquifits i demanar fortunes astronòmiques

«Sí, no, bé, nye». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Sí, no, bé, nye

Vaig estudiar ciències de la comunicació i encara no tinc ni la més punyetera idea de com ens hem de comunicar mares i filles

«Un premi immerescut». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Un premi immerescut

¿Com podia frenar-ho? No podia, com tampoc he pogut frenar que ara siguem al japonès que tant ens agrada per celebrar que entrarà un sou més a casa

Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Triomfar

El que divisa a pocs metres és una dona com ella, cansada, amb un fusell que li pesa com un mort i un vel de núvia desplegat a poca distància

«La incògnita». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

La incògnita

La senyoreta Ficus em va indicar que anés al meu lloc amb un gest sec de branca que es vol trencar i no es trenca

Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Desig

Vaig somriure per destensar la por i la infermera em va tornar una ganyota de dents esmolades

«¿Per què escric?». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

¿Per què escric?

És l'únic que sabem amb certesa, que desapareixerem, i vinga respiració assistida, i vinga alimentació intravenosa, i vinga fàrmacs i sutures

«Canvi climàtic». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Canvi climàtic

El món feia mala olor: Feia mala olor: de petroli, dels diners del petroli, de la pólvora del petroli, dels cadàvers del petroli

«Tenacitat». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Tenacitat

La Rita va tancar els ulls, va sospirar i va pronunciar un petit prec, humil, molt íntim, un «Déu, ajuda'm» que li va permetre baixar les escales amb més enteresa

«Sigueu vegetarians». Il·lustració: Jack van Campen
Desobediències

Sigueu vegetarians

A la meva filla la van posar al vedat dels més joves; al meu marit i a mi, en un de més restringit, amb els exemplars madurs, i a l'àvia no la vam veure mai més

Veure’n més
Subscriu-te al butlletí de Catorze
Enviem cada setmana un tast de cultura i literatura en català per correu electrònic.
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi