Si fa sol

Potser van ser a temps d’aprofitar alguna cosa de mi i el meu cor batega en un altre tòrax, i els meus ulls s’obren a altres albades

Perquè no concebia que aquella crisi, aquell dolor, era el peatge cap a la vida que porto ara, que no canviaria per res del món

¿Ens fa mal dir “reconec que tu també tens la teva raó”? ¿Ens fa por que això dugui implícit que jo no en tenia?

Vaig necessitar escriure tota una novel·la per dir que les persones més importants de la nostra vida potser no surten a la nostra biografia oficial

I no entens com una pastilla serà capaç de conhortar l’ànima, perquè et sembla impossible alleugerir aquesta llosa que t’afeixuga, però te la prens

¿Què se’n deu haver fet? ¿On deu haver anat a viure? Potser té el mateix número de telèfon, podria intentar trucar-li

Intentem mantenir-nos en el lloc on érem feliços, per aquella mena d’esperança de tornar a ser-ho

Penso en tu, i en tantes dones que encara ara ho comprometen tot a aquest amor romàntic

Als nens que els costa tot massa i se senten desencoratjats, i als que tot els és massa avorrit perquè ho entenen a la primera

Volem ser peix, onada, alga, volem ser raig de llum filtrat, plàncton, balena

Amb una ventada violenta, la vida se m’ha endut l’amiga de l’ànima

Voldria que els malvats no puguin descansar mai