Gustave Flaubert a Rouen (França) va néixer el 12 de desembre del 1821 i va morir a Canteleu (França) el 8 de maig del 1880. L’autor de Madame Bovary ha estat considerat un dels grans novel·listes del realisme francès. El recordem amb 14 reflexions sobre la humanitat, la vida i l’art.

Foto: Warner Bros

1. Un cor és una riquesa que no es ven ni es compra, però que es regala.

2. El futur ens tortura i el passat ens encadena, és per això que el present se’ns escapa.

3. Compte amb la tristesa: és un vici.

4. Crec que si miréssim sempre el cel, acabaríem tenint ales.

5. La pàtria, possiblement, és com la família, només en sentim el valor quan la perdem.

6. La manera més profunda de sentir una cosa és patint per ella.

7. Hi ha tantes formes de llegir i fa falta tant de talent per llegir bé.

8. Un home que jutja un altre home és un espectacle que em faria riure, si no em fes llàstima.

9. Els records no poblen la nostra soledat, com ho acostumen a dir; més aviat el contrari: la fan més profunda.

10. Hem d’esperar quan estem desesperats i caminar quan esperem.

11. La humanitat és com és. No es tracta de canviar-la sinó de poder-la conèixer.

12. Vés amb compte amb els somnis, són la sirena de les ànimes. Ella canta. Ens crida. La seguim i mai més en tornem.

13. Estimeu l’art, d’entre totes les mentides és la que menys enganya.

14. No llegiu per divertir-vos, com ho fan els nens, o per instruir-vos, com ho fan els ambiciosos. Llegiu per viure.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: No tenen remei, són uns imperialistes fracassats a maig 09, 2018 | 08:35
    No tenen remei, són uns imperialistes fracassats maig 09, 2018 | 08:35
    Ja posats, recomanar 'El Lloro de Flaubert', de Julian Barnes. Un llibre per lletraferits.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa