Biblioteca

Un llibre explica una de les protestes més desconegudes de la ciutat

Descobrim dos llibres amb què petits i grans podran conèixer les tradicions de la ciutat

Un facsímil reprodueix íntegrament els sis números de la revista "La Pluma"

Laura Ferrero investiga el divorci dels seus pares per entendre millor la pròpia història

El dia que ha de bufar set espelmes, la protagonista de «La mestra i la Bèstia» d'Imma Monsó té una revelació

La sensació d'eufòria al principi és secreta i callada, es va tornant intensa i al final s'apodera de tothom

Les paraules de l’àvia a la mare: «El teu pare seria un home meravellós —només que fos diferent»

Rifem quatre exemplars de l'"Orestea", cadascuna acompanyada d'una bossa a mida

Els amants són com les sabates: et cal treure-te’n unes per comprovar com en són, de còmodes, unes altres

«Els ocells» de Tarjei Vesaas és un llibre que s’endinsa en la frontera cruel que separa dos grups: aquí els diferents i difícils i allà la resta

No hi ha cosa més salvatgement subjectiva que un mal que tenim i que una nafra que ens destrossa i forada, que ens constitueix i ens explica

"Veus al ras" de Sebastià Perelló és una història d’amor estampat a una paret solitària i un amor convertit en història, en mudesa que eixorda

Mitificar Plath com una pobra víctima és una perversió de qui va ser: oblida la seva vivesa, aquell apetit intel·lectual únic, el seu control, el seu sentiment vehement

Deu ser per això que mai no podrem pensar bé del tot l’amor si l’allunyem del verb, el vers i la ficció

Llegint Didier Eribon, he recordat el dia que la meva àvia em va explicar què sentia quan es mirava al mirall: què hi veia, si encara s’hi reconeixia

Em vull deixar de tenyir els cabells, vull arraconar les inseguretats, vull esborrar records aspres

Sonava una ambulància i jo ensumava infarts, accidents domèstics, bassals de sang

Sospito que ma mare hauria preferit que jo fos metge: ginecòloga, oncòloga, neurocirurgiana

L’accident cerebral canvia la vida de qui el pateix i de tots els qui l'acompanyen

El que més ràpidament permet renéixer un entorn natural, per molt que hagi estat maltractat, és precisament que no hi hagi presència humana

El cansament és una forma de claudicació, de renúncia a l’esperit crític: davant nostre s’obre l’era del totalitarisme de la indiferència

La llibreria Sant Jordi recomana «Cartes a un jove poeta» de Rainer Maria Rilke

La llibreria Fatbottom recomana «Star» de Nacho García

La llibreria Barra/Llibre recomana «República luminosa» d'Andrés Barba

Us presentem "Maripasoula", "La porta del sol", "Els ocells", "K. L. Reich" i la darrera novel·la d'Antònia Carré-Pons

Repassem alguns dels clàssics que ha impulsat l'Editorial Barcino

Llegim l'inici d'una novel·la que mostra les contradiccions entre Occident i Orient

Reproduïm el pregó que l'escriptora va llegir el 1980 al Saló de Cent

El teu lloc només tu pots omplir-lo

El poemari va ser fruit de la visita que va rebre a casa seva d’un centenar d’alumnes d’Esparreguera

Hi fa bategar unes ganes de viure i d'aprofitar el moment

L'escriptor era una deliciosa anomalia: un home de poble a Barcelona, un esquerp de rialla generosa

M'acomiado d'ell amb regust de culpabilitat: l'he portat a uns anys ignominiosos

Era l'autor més deliberadament localista del moment però, alhora, el més universal

És possible sistematitzar la molla que activa l'escriptura literària per convertir-la en un àbac

Veritat és el que som capaços de comprendre profundament i ens agermana

Com aconseguir, doncs, que un món escrit romangui sempre viu?

Galeria fotogràfic d'un viatge poètic i turístic

El cant i el ball flamenc tenen molta presència en la vida cultural japonesa

Els poetes de haikus i els poetes de no haikus no es tenen gaire estima mútuament

I va ser una de les hores més intensament divertides que hem passat aquest estiu amb els nanos

El dibuixant i escriptor Ricard Fernández anima els joves a fer-se seu el món

«L'endemà de la teràpia» de Ramon Mas va més enllà de la sàtira sobre l’estafa d’algunes teràpies

«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort

Matar un nen, diu l'autora en algun moment de la novel·la, és senzill

Estimo sense amor i no crec el que sé

El metge savi no pren el cas per joc/ si la febre no s’exterioritza

Aquesta Constitució no és la meva. A mi ningú no m’ha preguntat si m’agrada Espanya o no

Franco: t’has merescut l’odi immens que has suscitat

A la majoria dels escriptors els agrada la marginació, mentre això no els reporti misèria econòmica