Durant segles el llibre ha estat el màxim vehicle del saber. Ens ho recorda la mostra Els plaers de mirar. Tresors del fons bibliogràfic de la Universitat de Barcelona, que es podrà visitar fins al 25 de febrer i que ha estat organitzada pel Museu d’Història de Catalunya (on està exposada) i per la Universitat de Barcelona.
El fons bibliogràfic que hi trobem és un testimoni de la nostra història. Va néixer a la primera meitat del segle XIX arran del desmantellament de les biblioteques conventuals i es va consolidar l’any 1881 amb la incorporació al fons de la col·lecció de la Universitat de Cervera. Per tant, és una oportunitat per donar a conèixer la cultura escrita i els hàbits lectors de diferents moments i procedències.
El vicerector d’Arts, Cultura i Patrimoni de la Universitat de Barcelona, Salvador García Fortes, explica que l’exposició recull quaranta dels seixanta-cinc llibres del fons bibliogràfic patrimonial del Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació, mostrats i estudiats al llibre Els tresors de la Universitat de Barcelona. Fons bibliogràfic del CRAI Biblioteca de Reserva (Edicions de la UB, 2016): “D’aquella magnífica edició, que convida a la intimitat de la lectura, n’ha sorgit aquesta mostra acurada que introdueix el gran públic en un exercici de contemplació, que és alhora d’aprenentatge i de gaudi. Als plaers, en plural, de mirar”.
És en aquesta mostra que, després de veure un manuscrit, un incunable i un imprès, trobem llibres d’aquestes tres tipologies organitzats en set àmbits temàtics: El cel i la terra, El poder de la paraula, El progrés i la tècnica, El relat de la memòria, Espiritualitat i pensament, Llei i ordre i Mons llunyans. Dos exemplars de cada àmbit presenten aspectes destacats o curiosos del llibre, com ara la il·lustració, els seus antics posseïdors, la mutilació de l’exemplar i l’escriptura.
Hi destaquen llibres com Miscel·lània científica catalana, que recull un dibuix a color d’un cometa vist el 25 de desembre de 1705 i el Llibre dels feyts, també anomenat Crònica de Jaume I, la peça més emblemàtica del CRAI Biblioteca de Reserva ja que és la còpia en català més antiga conservada del relat del Conqueridor. A més, entre les activitats organitzades al voltant de l’exposició, s’ofereixen visites guiades a la mostra a càrrec de Neus Verger, responsable del CRAI Biblioteca de Reserva; un taller de cal·ligrafia històrica per a tots els públics, i visites al Taller de Restauració de la Universitat de Barcelona, on diferents professionals expliquen i mostren com es restauren els llibres antics.
«Òpera», de Publi Virgili Maró. A Espanya només se’n conserva un altre exemplar a la Biblioteca d’El Escorial.
