Tast del tast
"Tast del tast" és una secció en col·laboració amb Editorial Barcino, per donar a conèixer diversos volums de la col·lecció “Tast de Clàssics”.
Tast del tast
Tal com el brau que fuig cap al desert
No tornaré fins que s’haja ben fos/ la por que m’impedeix de ser feliç
Tast del tast
Plaer i amor, que engendren el desig
El metge savi no pren el cas per joc/ si la febre no s’exterioritza
Tast del tast
Per què Jaume I es deia Jaume?
Va fer fer dotze candeles, totes del mateix pes i la mateixa mida
Tast del tast
La justícia de Pere el Cerimoniós
Els grans reis buiden els ulls als altres reis, enemics seus
Tast del tast
Curial i Güelfa
Us vull relatar quant va costar a un gentil cavaller i a una noble dona estimar-se l’un a l’altre
Tast del tast
Llibre d'amic i amat
L'amor s'ha allotjat entre el temor i l'esperança, i allà viu de pensaments
Tast del tast
L'Arbre exemplifical de Llull
L’aigua va plorar i va dir a l’aire que no sabia res de l’engany que el foc havia fet a la terra
Tast del tast
No faig així com el petit vailet
Plena de seny, lletjos desitjos talle;/ en el meu hort no vull les males herbes
Tast del tast
Com aquell qui es veu prop de la mort
M’esdevé a mi, que dures penes passe/ i us veig com l’únic remei als meus mals
En veu alta
Molt he estimat i molt estimo encara
Des de la intensitat d'una mirada/ o bé des de l'escuma d'un sol bes
En veu alta
Per a una «suite» algueresa
Estimat/ Rosselló/ si podies/ venir/ amb la barca/ del temps
Barcelona Llibres
¿Existeix una manera de fer i entendre l’arquitectura catalana?
Un llibre, publicat amb motiu de l'exposició ‘Seny i rauxa’, recorre 150 anys de construcció al país per respondre a un interrogant que fa dècades que arquitectes i pensadors es plantegen
Barcelona Llibres
El Park Güell amb ulls nous
Un llibre explica com Antoni Gaudí i Eusebi Güell van unir arquitectura, natura i ciutat
Barcelona Llibres
«Barcelona ha progressat gràcies a la Marina»
Un llibre recorre cent anys d’habitatge social, lluites veïnals i innovació urbana en un territori massa ignorat
Contracoberta
Tot allò que una tarda morí amb els astronautes
Laura Ferrero investiga el divorci dels seus pares per entendre millor la pròpia història
Contracoberta
Algun dia, de tot això, res
El dia que ha de bufar set espelmes, la protagonista de «La mestra i la Bèstia» d'Imma Monsó té una revelació
Contracoberta
Les guerres ens agraden
La sensació d'eufòria al principi és secreta i callada, es va tornant intensa i al final s'apodera de tothom
Tast editorial
Els desafiaments de cada dia
«És difícil no convertir-se en la persona que els altres pensen que ets», escrivia Thornton Wilder
Tast editorial
Llàstima que l’esperança hagi mort
«Jo no sabia que les vaques també poden ser dolentes, com els homes», escrivia Samuel Beckett a ‘Textos per no res’
Tast editorial
Quan els indesitjats érem «nosaltres»
‘Tots tres surten per l’Ozama’ , de Vicenç Riera Llorca i editat pel Club Editor, narra les peripècies de tres exiliats catalans a República Dominicana
Deixa'm que hi pensi
«Crossa, fes-me d'ala»
Dedicar-se a la cura és anar fins a un verb important i diàfan, utilíssim i pràctic i fins i tot radical, significatiu i magnífic, el puntal de la vida i el contrapès de la violència i el mal
Deixa'm que hi pensi
Emancipació polirítmica
I aquest soroll desorganitzat i complex pot convertir-se en un impuls d’esperança en un temps reaccionari i dolent
Deixa'm que hi pensi
La possibilitat
L’erotisme arrugat, transformat en teranyina o catifa i en vellut per xafar o en un gerro d’abans, de quan naixien les dunes, les abraçades complexes i la llenya i el pa
Foto de perfil
El lloc del diable
La precisió d'Eider Rodriguez no va només de trobar l’adjectiu adequat o la paraula exacta, sinó de ser capaç de pescar la imatge, l’escena, la frase que aconsegueix furgar en una cosa adormida
Foto de perfil
Abandonar la llengua mare
Kallifatides, grec de naixement, suec per pàtria escollida, va decidir començar a escriure en la llengua escandinava quan a penes coneixia l’idioma
Foto de perfil
Jo escullo l’amistat
I encara que jo sempre hagi defensat que no triem tant els amics com diem, sí que crec, ara, que quedar-nos compartint vida és una determinació
De teves a meves
Per no perdre el costum
Em vull deixar de tenyir els cabells, vull arraconar les inseguretats, vull esborrar records aspres
De teves a meves
L'única explicació assenyada
Sonava una ambulància i jo ensumava infarts, accidents domèstics, bassals de sang
De teves a meves
Vaig fer ciències pures
Sospito que ma mare hauria preferit que jo fos metge: ginecòloga, oncòloga, neurocirurgiana
Lletres sobre lletres
Quan el pare va perdre les paraules
L’accident cerebral canvia la vida de qui el pateix i de tots els qui l'acompanyen
Lletres sobre lletres
On tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen
El que més ràpidament permet renéixer un entorn natural, per molt que hagi estat maltractat, és precisament que no hi hagi presència humana
Lletres sobre lletres
¿Serem menys lliures el 2025?
El cansament és una forma de claudicació, de renúncia a l’esperit crític: davant nostre s’obre l’era del totalitarisme de la indiferència
La llibreria llegeix
Com estimar
La llibreria Sant Jordi recomana «Cartes a un jove poeta» de Rainer Maria Rilke
La llibreria llegeix
Burlar-se de l'art elitista
La llibreria Fatbottom recomana «Star» de Nacho García
La llibreria llegeix
Els nens dolents
La llibreria Barra/Llibre recomana «República luminosa» d'Andrés Barba
Tast editorial i sorteig
Una terra de vins
Rifem dos lots amb dues ampolles DO Costers del Segre i amb un llibre que ens passeja entre vinyes
Tast editorial i sorteig
El quadre de Dorian Gray
Sortegem 4 exemplars de l'obra que va portar Oscar Wilde a la presó
Tast editorial i sorteig
El gran sorteig de Mercè Rodoreda
Rifem dos lots que inclouen ‘La plaça del Diamant’, ‘La mort i la primavera’, ‘Jardí vora el mar’ i ‘El carrer de les Camèlies’
Rodoreda selecta
Les 14 flors de Mercè Rodoreda
La senyora es deia Carolina i perquè se'n deia tenia moltes carolines en el jardí
Rodoreda selecta
Mercè Rodoreda: «He fet el pregó per ser barcelonina, per dir-me Mercè i per dur Catalunya dintre meu»
Reproduïm el pregó que l'escriptora va llegir el 1980 al Saló de Cent
Rodoreda selecta
Els personatges de «Mirall trencat»
14 de les fitxes en què Mercè Rodoreda va anotar a màquina detalls de la novel·la
Poesia dibuixada
Faràs dos trucs i t'obriré la porta
Amb tota la tendresa, et faré asseure/ en un dels vells seients que compartíem
La llibreta de Miquel Martí i Pol
I, sobretot, no oblidis que el teu temps...
El teu lloc només tu pots omplir-lo
La llibreta de Miquel Martí i Pol
Truita
El poemari va ser fruit de la visita que va rebre a casa seva d’un centenar d’alumnes d’Esparreguera
Dibuixacontes
La Caputxeta vermella
Què t’ha passat? Per a què són aquestes orelles tan grosses que tens?
Dibuixacontes
Els músics de Bremen
Quan van arribar a la casa van veure un grup de lladres que preparaven un sopar fastuós
Antídot contra la vanitat
La discreció de plegar a temps
Admira el coratge de Julian Barnes i d’Alice Munro, perquè es necessita coratge per reconèixer que ja ho has dit tot i que a partir d’un determinat moment val més callar
Antídot contra la vanitat
Un Sant Jordi amb Amélie Nothomb
També m’ha impressionat que no et miris els nens pobres de la platja, que passen gana, ni els leprosos que visitàveu els diumenges, amb aires de superioritat
Antídot contra la vanitat
Ara que s’acosta Sant Jordi
Sempre ha pensat que si aquesta festa de la civilitat l’hagués inventada un altre país, a Catalunya tothom la trobaria admirable
El meu clàssic català
«Em va impressionar la cadira que es fa el Quimet»
El traductor Arnau Barios explica per què ‘La plaça del Diamant’ és el seu clàssic català preferit
La tercera persona
Jesús Moncada, l'home normal
L'escriptor era una deliciosa anomalia: un home de poble a Barcelona, un esquerp de rialla generosa
La tercera persona
Josep Palau i Fabre, el Pelut
M'acomiado d'ell amb regust de culpabilitat: l'he portat a uns anys ignominiosos
La tercera persona
Jesús Moncada
Era l'autor més deliberadament localista del moment però, alhora, el més universal
Kamakura
La pau en la guerra, el ritme literari en el terror
És possible sistematitzar la molla que activa l'escriptura literària per convertir-la en un àbac
Kamakura
Què passa a les novel·les
Veritat és el que som capaços de comprendre profundament i ens agermana
Kamakura
Una novel·la, quatre objectius
Com aconseguir, doncs, que un món escrit romangui sempre viu?
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 17/06/2014
Galeria fotogràfic d'un viatge poètic i turístic
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 16/06/2014
El cant i el ball flamenc tenen molta presència en la vida cultural japonesa
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 15/06/2014
Els poetes de haikus i els poetes de no haikus no es tenen gaire estima mútuament
Celebrar el tiberi
Postals (de rol) d’aquest estiu
I va ser una de les hores més intensament divertides que hem passat aquest estiu amb els nanos
Celebrar el tiberi
L'estranya respiració de Cristina Garcia Molina i el terror de Trophy Dark
Precisament perquè sabem que l’existència pot pesar, juguem a jocs terribles com aquest
Celebrar el tiberi
Noceà, el còmic distòpic (però optimista) d’Efa
El dibuixant i escriptor Ricard Fernández anima els joves a fer-se seu el món
La principal
A ulls clucs
«L'endemà de la teràpia» de Ramon Mas va més enllà de la sàtira sobre l’estafa d’algunes teràpies
La principal
La bombolla dels perdedors
«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort
El Món d'Ahir
Com s'imaginaven l'any 2000 el 1899?
Sortegem 4 exemplars del número amb què El Món d'Ahir mira el demà
El Món d'Ahir
L'home que parlava amb les abelles
Salvador volia escatir què guiava les abelles a anar a un lloc o un altre
25 anys sense Montserrat Roig
El darrer sí
Aquesta Constitució no és la meva. A mi ningú no m’ha preguntat si m’agrada Espanya o no
25 anys sense Montserrat Roig
La mort del dictador
Franco: t’has merescut l’odi immens que has suscitat
25 anys sense Montserrat Roig
Novel·la de paisatges humans
A la majoria dels escriptors els agrada la marginació, mentre això no els reporti misèria econòmica
