Qui sap si la tendresa
"Qui sap si la tendresa" és una secció del cantautor Cesk Freixas, qui sap si prou tendra.
Qui sap si la tendresa
Contra la perfecció
Al costat d’allò extraordinari hi ha d’haver coses que no ho siguin tant
Qui sap si la tendresa
Cantar en català
Una de les esquerdes que té aquesta normalitat és la globalització i el capitalisme
Qui sap si la tendresa
Contra la quantificació de la cultura
És la lluita de classes aplicada al camp cultural: qui té més pressupost té més visibilitat
Qui sap si la tendresa
Estimar és una barca
Hi ha persones amb el cor tan gran que t'hi podries quedar a viure
Qui sap si la tendresa
No saber ploure
Ningú no ens ha preguntat si ho volíem així, si ens agrada, si ho veiem bé
Qui sap si la tendresa
Quan no abrigui aquest món
La guitarra descansa al meu costat, pacient i fidel com ho ha sigut sempre
Qui sap si la tendresa
T'estimo molt (ja ho saps)
I sonarà aquell disc que em vas regalar quan vaig marxar de casa
Qui sap si la tendresa
Una insubstituïble combinació
És una estranya balança, d'equilibri aparentment senzill, que requereix molta paciència
Qui sap si la tendresa
El soroll
I deixa anar les seves pors, les seves inseguretats, les seves penúries, en forma d'atac
Qui sap si la tendresa
L'amor que ve
També és tot allò que no ho sembla, o que està venint, que s'intueix
Veure’n més
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Busco feina
No puc seguir enganyant-me amb una il·lusió que em genera estrès, maldecaps i precarietat
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Not today
Hem de votar per frenar el feixisme. ¿Com cony hem arribat aquí?
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Votar o no votar, aquesta NO és la qüestió
La festa democràtica només és una festa per a unis quantis
El dia que
Ho hauria pogut endevinar
Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres
El dia que
Pànic
Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria
Presa de terra
Com abans de tot
I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina
Evasions
Sota els mateixos cels
La nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l'enyor va per allà
Evasions
I de cop tot encaixa
D'aquí a poc temps ja no li riuran aquests ulls tan grossos quan et vegi d'un tros lluny
Bestiam
La dona que es va plantar
Anys i panys d'anar vivint una vida que no et pertany, encara que ho sembli
Bestiam
El renadiu
Són pipes que han brotat després de molts mesos enterrades, silencioses, sumides en un son profund
Estimeu-les molt
Estimeu-les (sempre) molt
Quan parla del monstre desenganxo l’etiqueta de l’ampolla i la desintegro entre els dits
Estimeu-les molt
L'últim estiu
Que em va reconèixer l’armari de tres inferns, que li vaig reconèixer la llibertat i la valentia
No-ficció
Avortar és un gerundi
Ahir un test d’embaràs va certificar que existies i avui sagno a la banyera mentre a fora plou
No-ficció
El Lliure i els traductors invisibles
Fa trenta anys, quan començava, només apareixíem (amb sort) a la pàgina de crèdits del llibre
No-ficció
La primera nòmina
El sou era de 750 pessetes, i devia fer vergonya, a l’administració de Fundiciones Cronit
Basorèxia
Semblava un presagi
Esperant per pujar al bus que ens torna a casa, als ebrencs ens cau un xàfec de mil dimonis
Basorèxia
I aquesta ets tu
Una dona que viatja sola amb un nen que encara no té un any, m’apiado d’ella, l’admiro, la planyo
Des del sofà
El joc de trair-se un mateix
L'única raó per la qual «Joc de cartes» o «Crims» han agafat aquest to és perquè l'audiència puja
Des del sofà
Les nadales de nova fornada
Les canten els dos col·lectius que, segons el tòpic, són sincers per naturalesa: les criatures i els borratxos
A bocafoscant
Finestres de mal temps
El dia es divideix entre els moments que passes dins i els moments que passes fora
A bocafoscant
Trossos de tros
La gent parla de ruralitat, o de ruralisme, que no és ben bé el mateix
La vida té vida pròpia
Bons desitjos
Que no reneguis mai de cap dels teus amors, si és que han estat amors
La vida té vida pròpia
Com si avui fos Sant Joan
Les coses que no he dit i que ja no val la pena que digui
Vida privada
Setmana 13. Per cada frase intel·ligent, nou llocs comuns
Hauria de prescindir de Twitter, ho sé, i malgrat tot, no puc deixar d’entrar-hi
Vida privada
Setmana 12. Verify you are human
¿Valdrà la pena continuar escrivint quan les IAs hagin trobat la manera d’ajustar-se als gustos dels lectors?
Vida privada
Setmana 11. Va ser la Ceci
No entenc la mala premsa que tenen els audiollibres, com si fossin una forma menor d’abordar els textos
La doble vida
Començar, acabar, etcètera
El que és segur és que tard o d’hora tancaré unes vides, igual que ja ho he fet tantes altres vegades
La doble vida
Els insectes, les pors
Confesso que matar mosques em produeix un cert plaer sàdic, de depredador
La doble vida
Educar, decidir, avançar a les palpentes
Però quan arriben a secundària, la bombolla es peta, rebenta i ho esmicola tot
All the World's a Stage
Glups ad infinitum
Però aquesta habilitat ficapotaire es multiplica encara més quan estic nerviosa
All the World's a Stage
El cinturó negre de karate
Quan li preguntaves com estava, sempre et responia: “Estic bé. D’alguna cosa ens hem de morir, ¿no?”
All the World's a Stage
El puny
Antigament quan les dones tenien la menstruació es quedaven arraulides i soles a la cova
Buidar la casa
Llibres
Durant anys la mare va dir que no li agradava llegir novel·les, però li va sortir una filla novel·lista i va haver de canviar de discurs i d’hàbits
Buidar la casa
Sons
A la mare li agradava inventar-se que les cançons de Camilo Sesto les havia escrit algú per a ella, però només les que no parlaven de coses carnals
Turisme d'interior
L’últim avió que no agafareu
I el cert és que no sabran mai qui estimava l’altre a Tailàndia, què temia l’altra al Marroc, de què fugien, un i altra, a Finlàndia
Turisme d'interior
Et faig home
I vaig pensar que ho escriuria, això i tota la resta, quan fos lluny d’allà, que ho diria en veu alta, fins i tot, imitant-te l’accent i rient, ben fort
Turisme d'interior
No te'n vagis sense mi
¿Què en quedarà, de tot el que vam dir-nos aquella matinada?
Turística i domèstica
Que no sorgeixin els monstres
Davant de totes les tristeses que afloren, cal una resistència lúcida, tendra i universal
Turística i domèstica
Radical Monarchs
El missatge i l’aprenentatge són clars des de la base: no estàs sola
Turística i domèstica
Ser casa
Als llocs que et fas refugi, naturalment, també hi deixes alguna cosa teva
Va d'ocells
Va d'esplugabous
Durant l'època de cria, s'adorna amb plomes de tons ocres damunt del cap, al pit i a les ales
Va d'ocells
Va de cargolets
Als Països Baixos li diuen “rei de l'hivern” i, en alemany antic, s'anomenava “rei de la neu”
Va d'ocells
Va de gamarussos
Els mussols s'han relacionat sobretot amb la mort i el mal averany, la ruïna, la solitud, l'abandonament i la desolació
Postals
Aquesta cosa estranya que és el temps
I és en aquest abans que em dic: compte, amb la velocitat dels dies
Postals
Magnetisme, olfacte, química
En un d’aquells dies la Oana em va dir: “¿T’adones que era gairebé impossible que ens coneguéssim?”
Postals
Allà on ets tu
L’únic que vull dir és que el tall implacable de la mort no t’ha separat de mi
M'hi has fet pensar
El raig verd
Una de les idees centrals, però, em trasbalsa i no la puc compartir: “Estem portant al psicòleg el que abans era normal”
M'hi has fet pensar
Mai no acabes de mirar una cara
Se sent el silenci quan contemples un rostre d’ulls tancats
Els fills dels altres
Una altra persona
El meu avi va morir uns dies abans del naixement del meu germà
Els fills dels altres
Dins la pell
només perquè és una mica més petit han decidit ocultar-l'hi fins a l'últim moment
Contenidor en flames
Espaguetis a Itàlia
Però la Julia Roberts se’n va perquè no tenia el que tinc jo, que si ho hagués tingut, res no l’hauria empès a fer les maletes i ‘au revoir’
Contenidor en flames
Sencera per vocació
No hi ha ningú que pugui encaixar millor que jo amb mi mateixa perquè crec que ni tinc ni he tingut mai vocació pel que fa a tenir parella normal
Contenidor en flames
És Que Jo Soc De Lletres
És una tribu orgullosa i impermeable que es desintegra davant la teoria de cordes però ejacula versos d’Espriu quan els demanes l’hora
Massa personal
Massa, massa personal
No m’havia vist mai el coll de l’úter, i no sabia que hi havia la possibilitat que la llevadora te’l mostrés
Massa personal
L’obra, l’artista… i el mercat
Podem haver llegit i gaudit la màgia de Hogwarts, sí, però no podem fingir que aquesta màgia no té propietària
Massa personal
Quan la tia sembla tonta
Després d’explicar la primera agressió, i d’assegurar-me que tothom m’escolta, començo a desmuntar mites i estereotips
Grafit i paret
Paper pintat
¿Li hauria pogut dir alguna cosa? ¿Un pots comptar amb nosaltres si mai sentissis que ets a punt de morir?
Grafit i paret
Cremarem Barcelona
He hagut de comprovar si aquella botiga va tancar perquè després ja vaig créixer i vaig poder escollir no portar més samarretes interiors de cotó
Grafit i paret
Qui té una cadira
A tu, que fingiràs saber-te els 38 noms dels cosins, però confons totes les tietes i això et passarà durant anys
Moderato cantabile
57 de setembre
És tan ple que en semblen dos, bessons siamesos exigents i malcriats
Moderato cantabile
Amb vernís lluent
M’impressiona quan algú dibuixa els límits de les meves intuïcions amb paraules
Paraulotes
Les petites coses
Són aquells actes simbòlics que no s'haurien d'explicar però què cony, despullem-nos
Paraulotes
Quilòmetres
A la família caminar no li fa cap il·lusió i, honestos per honestos, m'agraden les estones sola
Pensar fa riure
La inconsistència
Digueu-me una cosa urgent i, per cada motiu per fer-la, jo us en diré tres per no fer-la
Pensar fa riure
L’erosió del concepte
Voler entendre-ho tot t’acaba convertint en un cínic. Jutjar-ho tot, en un idiota
Moments estel·lars
La nit en blanc amb «La plaça del Diamant»
Rodoreda i Sales discutien, defensaven aferrissadament els seus punts de vista i arribaven a un acord (o no)
Moments estel·lars
El Park Güell: risc, fracàs, genialitat
I després, Güell proposa a Gaudí que, entre tots dos, facin realitat un somni ambiciós i estrafolari
Moments estel·lars
Tot l'enyor de demà del mestre Salvat-Papasseit
És un plany que ens convida a la compassió més sincera, perquè tots ens podem posar en la situació de qui l’escriu
Veïns
La Flama i el Canigó
Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves
Veïns
El Jordi
El dotzè i definitiu desig és menjar-se el raïm amb els seus, l’any que ve. Abandonar la melangia del pis minúscul en un poble recòndit de l’est de Finlàndia, i tornar a casa
Estava escrit
El Cap d'Any
Escriure sobre un mateix és perillós, perquè al final no saps si et coneixes o t’inventes i, en tot cas, n’acabes fart
Estava escrit
L'hostessa
Josep Cuní em confondrà amb un dels convidats, com sempre, i també em donarà la mà, bona nit
Estava escrit
Les decisions
Havia estat l’aventurera de la motxilla, havia recorregut mig món i alguns cors. Però continuava volent-ho tot
Virtualitzats
Sí, i què?
Cada vegada que accepta un nou amic al Facebook o que un desconegut es posa a seguir-la al Twitter, nota una sacsejada hormonal
Virtualitzats
Com t'has de veure
Engegues alhora l’ordinador i la cafetera i t’asseus davant la pantalla
Virtualitzats
Que es mati ell
Et menjaràs a queixalades un diccionari d’insults per vomitar-los tots damunt del seu record
Una jornada mataroniana*
Ortografia d’alta muntanya
Ella l’espera al porxo asseguda al gronxador encoixinat de tres places i amb un te fred a la mà
Una jornada mataroniana*
Alevins de pell tan blanca
Es fiquen les mans a les butxaques i les dones encreuen els braços o remenen el no-res
Una jornada mataroniana*
Matar la mort (amb un coltell)
Li va explicar que un comando de veïns el buscaven de feia dies per passar-lo per les armes
La feina o la vida
L'error que només passa als altres
Els progenitors encausats ja pateixen, de llarg, la pitjor de les condemnes
La feina o la vida
Almenys que portin bata
Un uniforme senzillet podria ser un aliat a l’hora de corregir diferències socials
La feina o la vida
La mare surt de l'armari
Tenir fills és una opció a descartar, si no volem hipotecar la nostra vida de per vida
Coses així
La sopa d'all de la maternitat
Ja som grandets i cadascú s'ho munta com pot per intentar treure partit de la vida
Coses així
52 coses que he après en 52 anys
Que fer-nos grans vol dir anar superant l'edat dels nostres morts
Coses així
Aquell Nadal
Això de seure al voltant d'una taula i passar llista a veure qui falta és una tradició cruel
Totes les coses modernes
Passos zebra: seguretat, mort i control social
Hi ha més probabilitats que t’atropellin si ets en una ciutat i són entre les set del matí i les dues del migdia
Totes les coses modernes
Nines: consol i relacions de poder
És una mica com jugar a ser Déu i aprendre que pots ser cruel o bondadós
Totes les coses modernes
Bubble tea: estímuls i esclats
Vivim a la cultura dels impossibles: el cafè sense cafeïna, el tabac sense fum ni nicotina, el vi sense alcohol, la feina sense vocació
Capsetes
Invisibles
Onze anys, m’hi vaig estar, i van ser horribles, un infern, i cada vegada que sento la paraula ‘bullying’ penso si la gent és realment conscient del que significa
Capsetes
No siguis així
Aquell enlloc tan irresistible de no formar part de cap biografia conscient, de cap projecte de vida
Capsetes
El Luismi
Menjava de tot, s’ho acabava tot, parava la taula i la desparava, era rialler i no tenia anèmia
Vilatge People
Els Omells de na Gaia, Catalunya
Ningú mai no m'ha preguntat quin era el nom que trobava més bell d'entre tots els noms de pobles i ciutats dels Països Catalans
Vilatge People
Four Corners, EUA
Als afores, un munt de cotxes aparcats, també a quatre bandes, com si tot, en aquest tros de desert, anés per quatre
Vilatge People
Guanshan, Taiwan
A la sortida del poble, arriba allò que tots els turistes, si mai pugen fins aquí, fotografiaran, anant en compte que no es vegin les cases ara prou lletges dels voltants: el temple
Mossegar-se la llengua
Catorze apunts per a un comiat
Hi ha passions i inquietuds que es mantenen inalterables en el temps
Mossegar-se la llengua
El Nadal i les infelicitats inexcusables
No hi ha res pitjor que sentir-se desgraciat sense motiu
Mossegar-se la llengua
La vida que els toca viure
La separació, ella no en té cap dubte, seria amistosa, això segur
L'últim metro
Qui jutja els jutges?
Després de quatre preguntes, aquesta senyora considera que en L. no pot dur el seu nom al DNI
L'últim metro
Sis mil euros i al carrer
I vosaltres, calladetes esteu més maques; ja veieu que denunciar una agressió sexual serveix de poc
Dinosaures
Teoria de l'amor 7 (basat en fets reals)
M'he casat amb la teva germana només per estar a prop teu
Alexitímia
L'última vegada
Comentaven la forma dels meus pits entre rialles mentre recollien les tovalloles
Hivernacle
Temps al temps
No t'enganyis, tenim temps per al que volem, em va dir una vegada un amic que ja té els rellotges aturats
Hivernacle
El joc de l'amor
Enamorar-se és un regal dels déus però és també un suplici, un autoengany, una alienació, una revolució hormonal que riu-te'n de la pubertat i la menopausa plegades
Hivernacle
Que totes les guerres em matin
Estem programats per anar a la nostra, però no vull ser sorda i cega i muda davant dels plors del món
Ficció exprés
Les «colipoterras» de Joan Colom
Corprèn la nuesa de les seves imatges brutals, fetes totes a plena llum del dia
Ficció exprés
Reivindicació de Susana Solano
Els viatges per Àfrica de l'escultora han deixat rastre en les seves obres, i això és molt evident en les peces que mostra ara a Barcelona
Ficció exprés
Cinc anys sense la Pina
En els seus muntatges hi som tots, els més forts i els més dèbils, els més valents i els més covards, els més extravertits i els més tancats
Beneïda sou vós
Memòria de coreans i fum de xarnegos
Ací, el trauma migratori s’ha estirat, s’ha exagerat i s’ha forçat fins a límits vergonyants
Beneïda sou vós
¿Per què hem d’aguantar converses soporíferes?
A vosaltres que em llegiu segur que també vos n’han passat de tots els colors: xaleres, alegries, ridículs
Beneïda sou vós
Weimar Catalunya
Una persecució rere una altra com a avantsala d’exterminis que són superats sota la falsedat col·lectiva del “jo no en sabia res”
M'ho penso i et dic el què
La força del grup
Serveix per donar suport als que maltracten, als que abusen, als que manipulen
M'ho penso i et dic el què
Quina mena de món és aquest?
Butler es pregunta quina vida és digna de ser viscuda
M'ho penso i et dic el què
Serveix-te tu mateixa
La revolució a favor de tothom està feta de gestos petits, d’actes de solidaritat i de consciència
Gent normal
Rosita la garrepa
Si et deixes la bombeta oberta del passadís, correrà darrere teu a tancar-la
Gent normal
L'Eulàlia és més desgraciada que tu
Competirà perquè ni tu ni jo ni ningú tinguem una misèria més grossa que la seva
Lo pa nostre de cada dia
S'inunda l'Ebre, s'inunda Catalunya
És la segona DANA que s’arrepapa sobre el Delta en menys d’un mes
Lo pa nostre de cada dia
Non plus ultra
Botigues de souvenirs que oferien per igual banderes d’Espanya, banderes de Catalunya, vestits de sevillanes, toros, Gaudí i tangues
Lo pa nostre de cada dia
Cridarem durant dècades
Este incendi, com tants altres, també encén una altra cosa: la sensació que aquí baix, al sud, sempre anem a remolc
Taller d'escriptura
Els dies que sí
Que només tens quinze anys i avui ja has après que guanyar no és només alçar una copa en un pavelló ple de cridòria
Taller d'escriptura
El nostre no Carnaval
A última hora per poc em deixo vèncer per aquella mandra tan meva, però em va saber greu deixar-te plantat
Taller d'escriptura
Sobre les clavícules
És voler enregistrar el món des de la pròpia mirada –la meua i no pas la de ningú altre– per conservar-lo obsessivament
L'ha ben plantada
Aquest nus que m’ofega
Escric, entre d’altres raons, per poder dir el que no he dit
L'ha ben plantada
Paisatge vist i paisatge llegit
Les coses imaginades també passen: són al cervell de cadascú, i als llibres
L'ha ben plantada
Publicitat
L’horrible soroll del carrer posava en dubte per complet l’estereotip del diumenge avorrit
T'envio un àudio
Supervivència
Ella reia i et deixava una mica amb aquella macabra inseguretat amb què tan bé juguen els manipuladors
T'envio un àudio
Res comença en un mateix
Que no era un heroi solitari, que no és aquesta la història de la gesta individual d’un tio amb els collons ben posats
T'envio un àudio
Campana sobre cilindrada
Ni sota terra trobem pau, quan a l’estrès acumulat del personal s’hi suma una megafonia absurdament elevada tant a l’andana com dins els vagons, amb uns eterns i elevadísssims pipipipipipiiiiií
Premi Literari Catorze
Soberano, Soberano
Perquè, si són dels rodons, et podries arribar a buidar les conques dels ulls fent un sol plop
Premi Literari Catorze
Vas ser llum
Però la meva nena estava despullada damunt d’una safata metàl·lica, estava freda, començava a perdre el color
Premi Literari Catorze
Una altra mena de persona
Sent angoixa per totes les coses que els altres deuen saber d’ella i que ella, en canvi, ignora
Vostè és aquí
La vida, activitat essencial
Això és el que ens ofèn, ens enrabia fins a límits que preferiríeu no sospitar
Vostè és aquí
Túnels, sirenes, pistes de ball
Això és el que farem: mirarem dins la o de Bilbao, obertura de calidoscopi
Calidoscopi
Sororiquè?
No podem recolzar-nos en els privilegis, si lluitem per un moviment col·lectiu
Metàfores mortíferes
Guerra a la dispersió
En la meva batalla diària, em veig obligada a abandonar certs fronts
Metàfores mortíferes
Necessitem armaris amb portes de mirall
De tant no mirar-te, podries estar cec i no saber-ho
Metàfores mortíferes
El present és una fàbrica
Em va semblar trist imaginar la memòria com les gepes d’un camell
Contorsionismes
La barba
Una amiga m’explica que encara no sap si està fent el camí professional que volia, quan ens adonem que som més a prop de la jubilació que de la universitat
Contorsionismes
Àcid
Vam seure un davant de l’altre al nostre enèsim sofà, i el caient del teixit damunt les cuixes em va resultar agradable
Contorsionismes
Les afortunades
El que no sabia és que aquell home seria el primer de més d’una dotzena, els tinc a tots gravats i tots van amb un salt al cor incorporat
Les marcianes
Truquen
Resta immòbil mirant-se l'aparell, negre com un dol antic, però no pot agafar-lo
Les marcianes
Mares-nevera, vacunes, paracetamol
És més rendible vendre solucions miraculoses que entendre que hi ha una altra humanitat
Les marcianes
Lliurar-se al riu
Simplement li agradaria poder deixar-se anar sense necessitat d’analitzar-ho tot, sempre i constantment
Pediatre, tanatori, Ikea
Ara que mires Gaza
El cuc et rosega per dintre i tu intentes explicar-li que no n’hi haurà cap, d’espectacle; potser fins i tot t’embranques a intentar-li explicar què és una manifestació
Pediatre, tanatori, Ikea
Ginger cookies carrot cake
I el paradís era d’ous durs i llesques de pa cruixent, pastissos de carn i de poma, cansalada, salsitxes, pollastre rostit
Pediatre, tanatori, Ikea
No nedaré fins a la boia
Alguns som guardians de la riba i ja ens està bé, la voreta
L'ou i la gallina
Qüestió de distàncies
Ens queda cada cop més clar que hem vist no el que hi havia sinó el que ens calia
L'ou i la gallina
Creu i ratlla
Ens hem d’atrevir a ser incòmodes, a no quedar-nos a la superfície, a no riure amb el que no fa gràcia i a deixar en evidència qui gosa treure importància a allò que la té
L'ou i la gallina
¿Te n'hi aniries?
Si el extraterrestres treuen el cap i veuen la situació en què ens trobem, és lògic que toquin el dos cames ajudeu-me
Gent que val la pena
Colita, la mirada necessària
La fotògrafa lamentava que siguem "un país de cabrers"
Gent que val la pena
Anna Lizaran, el talent i la força
«M’estava dutxant i vaig sentir la ràdio que deia 'Franco és mort'»
Gent que val la pena
He vist llops a la FlyHard
Que no et sentis estimat fa mal. Molt mal. I deixa seqüeles de per vida. D’això tracta 'La pols' de Llàtzer Garcia
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (5)
Doncs resulta que al costat de l'ocell hi havia dos ocellets més, i se'l miraven, i s'hi apropaven una mica, ara l'un, ara l'altre
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (4)
I jo m'hi anava fixant fins que li vaig preguntar per què s'havia de rentar tants cops les mans
Vida curta de l'Ada
Vida curta de l'Ada (3)
Em pregunten a l'hora de dinar què faria si tingués una filla com ella i faig que no ho sé
Una casa pròpia
El castell de la Vita
Virginia Woolf va redimir Vita Sackville-West de la condemna d’haver nascut dona
Una casa pròpia
La veu de Duras
Passa la major part de temps sola escrivint i comença a beure per combatre aquesta soledat
Desobediències
Mazapán inèdit
Va apuntar-se a un curs que es feia a Barcelona, per allò de distanciar-se de la tragèdia familiar i, de retruc, del nòvio
Desobediències
Els orfes
El dol seria fins i tot bonic si ens poguéssim estalviar les taules ovalades i limitar-nos a les passejades a la platja, a les llàgrimes amb els amics íntims, al repte de recordar amb tendresa
Desobediències
Tinc una cosa al cap
Tots han fugit després d'aconsellar-me que demani ajuda, que és una manera de dir-me que vagi al psiquiatre
52 setmanes
Setmana 7: aïllada
Veient com les estacions alteren el paisatge, la temperatura, el comportament animal, el creixement de les plantes, ¿com no ens haurien d’afectar als humans?
52 setmanes
Setmana 6: pencaire
Em dic que jo soc allà, a la tele, com a representant dels que assisteixen atònits a l’espectacle de l’actualitat
52 setmanes
Setmana 5: hamletiana
Dimecres vaig anar a ‘La Turra’ a parlar sobre separacions (hosti, és increïble: ¿com pot ser que sigui tan vella?)
