Qui sap si la tendresa
"Qui sap si la tendresa" és una secció del cantautor Cesk Freixas, qui sap si prou tendra.
Qui sap si la tendresa
Contra la perfecció
Al costat d’allò extraordinari hi ha d’haver coses que no ho siguin tant
Qui sap si la tendresa
Cantar en català
Una de les esquerdes que té aquesta normalitat és la globalització i el capitalisme
Qui sap si la tendresa
Contra la quantificació de la cultura
És la lluita de classes aplicada al camp cultural: qui té més pressupost té més visibilitat
Qui sap si la tendresa
Estimar és una barca
Hi ha persones amb el cor tan gran que t'hi podries quedar a viure
Qui sap si la tendresa
No saber ploure
Ningú no ens ha preguntat si ho volíem així, si ens agrada, si ho veiem bé
Qui sap si la tendresa
Quan no abrigui aquest món
La guitarra descansa al meu costat, pacient i fidel com ho ha sigut sempre
Qui sap si la tendresa
T'estimo molt (ja ho saps)
I sonarà aquell disc que em vas regalar quan vaig marxar de casa
Qui sap si la tendresa
Una insubstituïble combinació
És una estranya balança, d'equilibri aparentment senzill, que requereix molta paciència
Qui sap si la tendresa
El soroll
I deixa anar les seves pors, les seves inseguretats, les seves penúries, en forma d'atac
Qui sap si la tendresa
L'amor que ve
També és tot allò que no ho sembla, o que està venint, que s'intueix
Veure’n més
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Busco feina
No puc seguir enganyant-me amb una il·lusió que em genera estrès, maldecaps i precarietat
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Not today
Hem de votar per frenar el feixisme. ¿Com cony hem arribat aquí?
Setze anys per acabar amb el capitalisme
Votar o no votar, aquesta NO és la qüestió
La festa democràtica només és una festa per a unis quantis
El dia que
Ho hauria pogut endevinar
Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres
El dia que
Pànic
Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria
Presa de terra
Com abans de tot
I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina
Evasions
Sota els mateixos cels
La nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l'enyor va per allà
Evasions
I de cop tot encaixa
D'aquí a poc temps ja no li riuran aquests ulls tan grossos quan et vegi d'un tros lluny
Bestiam
La dona que es va plantar
Anys i panys d'anar vivint una vida que no et pertany, encara que ho sembli
Bestiam
El renadiu
Són pipes que han brotat després de molts mesos enterrades, silencioses, sumides en un son profund
Estimeu-les molt
Estimeu-les (sempre) molt
Quan parla del monstre desenganxo l’etiqueta de l’ampolla i la desintegro entre els dits
Estimeu-les molt
L'últim estiu
Que em va reconèixer l’armari de tres inferns, que li vaig reconèixer la llibertat i la valentia
No-ficció
Avortar és un gerundi
Ahir un test d’embaràs va certificar que existies i avui sagno a la banyera mentre a fora plou
No-ficció
El Lliure i els traductors invisibles
Fa trenta anys, quan començava, només apareixíem (amb sort) a la pàgina de crèdits del llibre
No-ficció
La primera nòmina
El sou era de 750 pessetes, i devia fer vergonya, a l’administració de Fundiciones Cronit
Basorèxia
La crisi dels quaranta
Mires al teu voltant i tot és molt més adult mentre tu segueixes igual, mentalment igual
Basorèxia
Un arbre de plàstic sobre una duna
No he anat enlloc, com si no visqués al lloc on molts paguen per venir a desconnectar i bones vistes d’horitzons, musclos i grúmol
Basorèxia
Aquest ritme frenètic de què parles
I em pregunto com s’ho han fet totes abans que jo per cuidar, treballar, rentar, fer el dinar i anar de metges
Des del sofà
El joc de trair-se un mateix
L'única raó per la qual «Joc de cartes» o «Crims» han agafat aquest to és perquè l'audiència puja
Des del sofà
Les nadales de nova fornada
Les canten els dos col·lectius que, segons el tòpic, són sincers per naturalesa: les criatures i els borratxos
