Capsetes
No siguis així
Aquell enlloc tan irresistible de no formar part de cap biografia conscient, de cap projecte de vida
El Luismi
Menjava de tot, s’ho acabava tot, parava la taula i la desparava, era rialler i no tenia anèmia
D’endins cap enfora
I així se’m van anar justificant les conductes antisocials fins a l’infinit
Hòstia
Volia cridar amb totes les forces que no tenia, però que ningú em sentís
Malalties en veu baixa
Eren moments del guió i punt, i resar novenes es feia com ara mengem verdures ecològiques
Amb la Bultaco del papà
Arribava partint-se el cul i jo donant gràcies al Cel que fos viu
La senyora puta
I que tothom sabia qui era i què feia, i vostè ja m’entén, marxi i deixi les nenes en pau
Vull un germà
Va ser un menyspreu tan franc que ni recordo haver fregat, sospitat o intuït la sensació de trauma
Caps de cargol sense closca!
Sense esperar ni a la mitja part ni a acabar, la tia Tere de sotamà ens anava passant el material