Basorèxia
Quan érem jóvens i ufanosos
La música que escoltem entre els deu i els trenta anys és la que més ens marcarà durant la resta de la vida
De com l’idioma
I m’he dit que a mi també em van parlar així, com parla ma mare, que a la vegada és com parlava ma iaia
Com deixar una aixeta oberta
Em crispa, em preocupa, m’angoixa regalar temps estúpidament
Emmarades
Espero que faci com jo, que tinc trenta-vuit anys i ma mare encara és el meu espai segur
Us vau estimar molt
I que és millor que les coses morin així, idealitzades
Replicar o no, aquesta és la qüestió
Sempre he evitat entrar en discussions perquè em deixa mal cos, però no és entrar-hi: és defensar-se
La part bona de les arrugues
Amb això tampoc vull dir que totes les mares siguin éssers de llum que hagin de ser venerades pels seus fills
Aquesta catifa rebregada
Sé que d’aquí dos dies la meua xiqueta tindrà quinze anys i voldrà pujar a motos, a cotxes, sortir de nit
El que no podem retenir
Perquè ja m’existies dins del cap, dins del pit, abans que dins del ventre
Tan millor així
Aquest temps que abans era teu i ara és tot seu