Buidar la casa

El dia que

Veure'n més

El dia que

Vaig fer plorar la mare

Això era un dia de cada dia a la cuina del pis vell

Eva Piquer

El dia que

Ho hauria pogut endevinar

Eren converses calcades les unes de les altres, eren noies calcades les unes de les altres

Eva Piquer

El dia que

Pànic

Els plors i les convulsions d'aquella criatura no podien respondre a una simple rebequeria

Eva Piquer

Presa de terra

Veure'n més

Presa de terra

Com abans de tot

I retrobo la nena que acollia una serp a la panxa els dies de piscina

Eva Piquer

Presa de terra

L'estiu de cop

Flors seques que em parlen –soc de lectures òbvies– de l'amor que no

Eva Piquer

Presa de terra

8 de juny

Ets la que escolta, la que hi és, la que sempre

Eva Piquer

Evasions

Veure'n més

Evasions

El teu lloc al món

Una llibreria és una col·lecció sense fi de refugis possibles

Eva Piquer

Evasions

Sota els mateixos cels

La nostàlgia té raons que la raó no entén, el seny va per aquí i l'enyor va per allà

Eva Piquer

Evasions

I de cop tot encaixa

D'aquí a poc temps ja no li riuran aquests ulls tan grossos quan et vegi d'un tros lluny

Eva Piquer

Bestiam

Veure'n més

Bestiam

La dona que es va plantar

Anys i panys d'anar vivint una vida que no et pertany, encara que ho sembli

Pilar Codony

Bestiam

La teulada

¿Qui vol rates al capdamunt de casa?

Pilar Codony

Bestiam

El renadiu

Són pipes que han brotat després de molts mesos enterrades, silencioses, sumides en un son profund

Pilar Codony

Estimeu-les molt

Veure'n més

Estimeu-les molt

Estimeu-les (sempre) molt

Quan parla del monstre desenganxo l’etiqueta de l’ampolla i la desintegro entre els dits

Sònia Moll Gamboa

Estimeu-les molt

L'últim estiu

Que em va reconèixer l’armari de tres inferns, que li vaig reconèixer la llibertat i la valentia

Sònia Moll Gamboa

Estimeu-les molt

La plaça

I una tarda qualsevol besem algú i ens hi quedem uns dies

Sònia Moll Gamboa

No-ficció

Veure'n més

No-ficció

Avortar és un gerundi

Ahir un test d’embaràs va certificar que existies i avui sagno a la banyera mentre a fora plou

Elisenda Rovira

No-ficció

El Lliure i els traductors invisibles

Fa trenta anys, quan començava, només apareixíem (amb sort) a la pàgina de crèdits del llibre

Maria Llopis Freixas

No-ficció

La primera nòmina

El sou era de 750 pessetes, i devia fer vergonya, a l’administració de Fundiciones Cronit

Teresa Costa-Gramunt

Basorèxia

Veure'n més

Basorèxia

Jo no sé com viviu les mares

Hi ha un exèrcit de dones esgotades funcionals anant pel món, traient castanyes del foc i mantenint l’equilibri emocional de la família

Maria Climent

Basorèxia

El julivert, que no isca

Una lleialtat que està per damunt de l’odi o l’enemistat i que se sustenta en El Bé Comú

Maria Climent

Basorèxia

La ciutat que em coneix i m'ignora

Em fixo en les cares de la gent i els estils, la roba que porten, el looks que han escollit aquest matí per passejar-se pel centre

Maria Climent

Des del sofà

Veure'n més

Des del sofà

Ser barceloní és un caràcter?

Una frase populista que podria firmar qualsevol polític

Pau Serrasolsas

Des del sofà

El joc de trair-se un mateix

L'única raó per la qual «Joc de cartes» o «Crims» han agafat aquest to és perquè l'audiència puja

Pau Serrasolsas

Des del sofà

Les nadales de nova fornada

Les canten els dos col·lectius que, segons el tòpic, són sincers per naturalesa: les criatures i els borratxos

Pau Serrasolsas

A bocafoscant

Veure'n més

A bocafoscant

Finestres de mal temps

El dia es divideix entre els moments que passes dins i els moments que passes fora

Ivet Eroles

A bocafoscant

Des de dalt

Al món de dalt de les muntanyes, el meu cap calla i escolta

Ivet Eroles

A bocafoscant

Trossos de tros

La gent parla de ruralitat, o de ruralisme, que no és ben bé el mateix

Ivet Eroles

La vida té vida pròpia

Veure'n més

La vida té vida pròpia

Bons desitjos

Que no reneguis mai de cap dels teus amors, si és que han estat amors

Sònia Moll Gamboa

La vida té vida pròpia

Com si avui fos Sant Joan

Les coses que no he dit i que ja no val la pena que digui

Sònia Moll Gamboa

La vida té vida pròpia

Gessamí

Ella i la meva pell i el meu desig secret

Sònia Moll Gamboa

Vida privada

Veure'n més

Vida privada

Setmana 13. Per cada frase intel·ligent, nou llocs comuns

Hauria de prescindir de Twitter, ho sé, i malgrat tot, no puc deixar d’entrar-hi

Marta Carnicero

Vida privada

Setmana 12. Verify you are human

¿Valdrà la pena continuar escrivint quan les IAs hagin trobat la manera d’ajustar-se als gustos dels lectors?

Marta Carnicero

Vida privada

Setmana 11. Va ser la Ceci

No entenc la mala premsa que tenen els audiollibres, com si fossin una forma menor d’abordar els textos

Marta Carnicero

La doble vida

Veure'n més

La doble vida

Començar, acabar, etcètera

El que és segur és que tard o d’hora tancaré unes vides, igual que ja ho he fet tantes altres vegades

Carlota Gurt

La doble vida

Els insectes, les pors

Confesso que matar mosques em produeix un cert plaer sàdic, de depredador

Carlota Gurt

La doble vida

Educar, decidir, avançar a les palpentes

Però quan arriben a secundària, la bombolla es peta, rebenta i ho esmicola tot

Carlota Gurt

All the World's a Stage

Veure'n més

All the World's a Stage

Glups ad infinitum

Però aquesta habilitat ficapotaire es multiplica encara més quan estic nerviosa

Vanessa Palomo

All the World's a Stage

El cinturó negre de karate

Quan li preguntaves com estava, sempre et responia: “Estic bé. D’alguna cosa ens hem de morir, ¿no?”

Vanessa Palomo

All the World's a Stage

El puny

Antigament quan les dones tenien la menstruació es quedaven arraulides i soles a la cova

Vanessa Palomo

Turisme d'interior

Veure'n més

Turisme d'interior

L’últim avió que no agafareu

I el cert és que no sabran mai qui estimava l’altre a Tailàndia, què temia l’altra al Marroc, de què fugien, un i altra, a Finlàndia

Roser Cabré-Verdiell

Turisme d'interior

Et faig home

I vaig pensar que ho escriuria, això i tota la resta, quan fos lluny d’allà, que ho diria en veu alta, fins i tot, imitant-te l’accent i rient, ben fort

Roser Cabré-Verdiell

Turisme d'interior

No te'n vagis sense mi

¿Què en quedarà, de tot el que vam dir-nos aquella matinada?

Roser Cabré-Verdiell

Turística i domèstica

Veure'n més

Turística i domèstica

Que no sorgeixin els monstres

Davant de totes les tristeses que afloren, cal una resistència lúcida, tendra i universal

Míriam Cano

Turística i domèstica

Radical Monarchs

El missatge i l’aprenentatge són clars des de la base: no estàs sola

Míriam Cano

Turística i domèstica

Ser casa

Als llocs que et fas refugi, naturalment, també hi deixes alguna cosa teva

Míriam Cano

Va d'ocells

Veure'n més

Va d'ocells

Va d'esplugabous

Durant l'època de cria, s'adorna amb plomes de tons ocres damunt del cap, al pit i a les ales

Pilar Codony

Va d'ocells

Va de cargolets

Als Països Baixos li diuen “rei de l'hivern” i, en alemany antic, s'anomenava “rei de la neu”

Pilar Codony

Va d'ocells

Va de gamarussos

Els mussols s'han relacionat sobretot amb la mort i el mal averany, la ruïna, la solitud, l'abandonament i la desolació

Pilar Codony

Postals

Veure'n més

Postals

El que no preveuen els mapes

He girat a la dreta per anar a l’ermita de Santa Eulàlia (¿com pot ser que recordés aquesta drecera? ¿quantes coses faig guiada per la memòria del meu cos?)

Gemma Ventura Farré

Postals

Aquesta cosa estranya que és el temps

I és en aquest abans que em dic: compte, amb la velocitat dels dies

Gemma Ventura Farré

Postals

Magnetisme, olfacte, química

En un d’aquells dies la Oana em va dir: “¿T’adones que era gairebé impossible que ens coneguéssim?”

Gemma Ventura Farré

M'hi has fet pensar

Veure'n més

M'hi has fet pensar

El raig verd

Una de les idees centrals, però, em trasbalsa i no la puc compartir: “Estem portant al psicòleg el que abans era normal”

Mar Vallecillos

M'hi has fet pensar

La paraula justa

Trobant la paraula injusta, ¿pots ferir algú?

Mar Vallecillos

M'hi has fet pensar

Mai no acabes de mirar una cara

Se sent el silenci quan contemples un rostre d’ulls tancats

Mar Vallecillos

Els fills dels altres

Veure'n més

Els fills dels altres

Una altra persona

El meu avi va morir uns dies abans del naixement del meu germà

Jenn Díaz

Els fills dels altres

Dins la pell

només perquè és una mica més petit han decidit ocultar-l'hi fins a l'últim moment

Jenn Díaz

Els fills dels altres

El pecat de la mare

necessita que l'estimin, si no hi és el pare

Jenn Díaz

Contenidor en flames

Veure'n més

Contenidor en flames

Ballar la creu

¿No trobeu que a les persones que ho han tingut tot fàcil a la vida els falta aquella mica de veritat?

Esperança Sierra i Serra

Contenidor en flames

Fins on arriba estimar

Estan tips de parlar de la Sílvia, de com ajudar-la, de com acompanyar-la, de què fer per animar-la, per fer que s’adoni de la seva vàlua

Esperança Sierra i Serra

Contenidor en flames

Atraccions (fatals i altres)

Després, i no pas de seguida, després d’anys de remunta, un bon dia vaig entrar en un súper i em vaig enamorar

Esperança Sierra i Serra

Massa personal

Veure'n més

Massa personal

La dona que balla

Però no s'ho està passant del tot bé: aquesta és la part que no es reconeix, perquè de vegades no es vol reconèixer el que ja sap

Jenn Díaz

Massa personal

La casa més important de la meva vida

Potser me’l quedo i ni tan sols m’agrada, vaig dir: en aquesta por hi havia concentrada tantes decisions preses dels darrers anys

Jenn Díaz

Massa personal

Crec que no soc escriptora

Aquesta també soc jo, la que de vegades no té interlocutor i no el busca perquè li fa nosa, perquè necessita recrear-se un moment en el silenci

Jenn Díaz

Grafit i paret

Veure'n més

Grafit i paret

Paper pintat

¿Li hauria pogut dir alguna cosa? ¿Un pots comptar amb nosaltres si mai sentissis que ets a punt de morir?

Anna Collell

Grafit i paret

Cremarem Barcelona

He hagut de comprovar si aquella botiga va tancar perquè després ja vaig créixer i vaig poder escollir no portar més samarretes interiors de cotó

Anna Collell

Grafit i paret

Qui té una cadira

A tu, que fingiràs saber-te els 38 noms dels cosins, però confons totes les tietes i això et passarà durant anys

Anna Collell

Moderato cantabile

Veure'n més

Moderato cantabile

57 de setembre

És tan ple que en semblen dos, bessons siamesos exigents i malcriats

Andrea Jofre

Moderato cantabile

La paraula imprecisa

Em pregunta què és, per a mi, estimar

Andrea Jofre

Moderato cantabile

Amb vernís lluent

M’impressiona quan algú dibuixa els límits de les meves intuïcions amb paraules

Andrea Jofre

Paraulotes

Veure'n més

Paraulotes

Les petites coses

Són aquells actes simbòlics que no s'haurien d'explicar però què cony, despullem-nos

Andrea Jofre

Paraulotes

Allà

I torno a la imatge que m'he fet del fill d'ella i l'odio una mica menys

Andrea Jofre

Paraulotes

Quilòmetres

A la família caminar no li fa cap il·lusió i, honestos per honestos, m'agraden les estones sola

Andrea Jofre

Pensar fa riure

Veure'n més

Pensar fa riure

La inconsistència

Digueu-me una cosa urgent i, per cada motiu per fer-la, jo us en diré tres per no fer-la

Francesc Orteu

Pensar fa riure

L’erosió del concepte

Voler entendre-ho tot t’acaba convertint en un cínic. Jutjar-ho tot, en un idiota

Francesc Orteu

Pensar fa riure

El pensament

Tu vols viure feliç amb algú? Doncs modera la teva activitat racional

Francesc Orteu

Moments estel·lars

Veure'n més

Moments estel·lars

La nit en blanc amb «La plaça del Diamant»

Rodoreda i Sales discutien, defensaven aferrissadament els seus punts de vista i arribaven a un acord (o no)

Sílvia Soler

Moments estel·lars

El Park Güell: risc, fracàs, genialitat

I després, Güell proposa a Gaudí que, entre tots dos, facin realitat un somni ambiciós i estrafolari

Sílvia Soler

Moments estel·lars

Tot l'enyor de demà del mestre Salvat-Papasseit

És un plany que ens convida a la compassió més sincera, perquè tots ens podem posar en la situació de qui l’escriu

Sílvia Soler

Breviculum

Veure'n més

Breviculum

No res

Sent passos, a baix. Ature la lectura. Algú puja per l’escala metàl·lica que du a l’àtic

Manuel Baixauli

Breviculum

Fusta

No me’n sé estar: entre, tanque l’armari darrere meu i avance pel passadís

Manuel Baixauli

Breviculum

Qui?

No mirem res detingudament, no aprofundim en res

Manuel Baixauli

Veïns

Veure'n més

Veïns

La Flama i el Canigó

Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves

Roc Casagran

Veïns

El Carles

Que l’humor sigui una capseta de cotó fluix infranquejable, que l’humor ens salvi

Roc Casagran

Veïns

El Jordi

El dotzè i definitiu desig és menjar-se el raïm amb els seus, l’any que ve. Abandonar la melangia del pis minúscul en un poble recòndit de l’est de Finlàndia, i tornar a casa

Roc Casagran

Estava escrit

Veure'n més

Estava escrit

El Cap d'Any

Escriure sobre un mateix és perillós, perquè al final no saps si et coneixes o t’inventes i, en tot cas, n’acabes fart

Llucia Ramis

Estava escrit

L'hostessa

Josep Cuní em confondrà amb un dels convidats, com sempre, i també em donarà la mà, bona nit

Llucia Ramis

Estava escrit

Les decisions

Havia estat l’aventurera de la motxilla, havia recorregut mig món i alguns cors. Però continuava volent-ho tot

Llucia Ramis

Virtualitzats

Veure'n més

Virtualitzats

Sí, i què?

Cada vegada que accepta un nou amic al Facebook o que un desconegut es posa a seguir-la al Twitter, nota una sacsejada hormonal

Eva Piquer

Virtualitzats

Com t'has de veure

Engegues alhora l’ordinador i la cafetera i t’asseus davant la pantalla

Eva Piquer

Virtualitzats

Que es mati ell

Et menjaràs a queixalades un diccionari d’insults per vomitar-los tots damunt del seu record

Eva Piquer

Una jornada mataroniana*

Veure'n més

Una jornada mataroniana*

Ortografia d’alta muntanya

Ella l’espera al porxo asseguda al gronxador encoixinat de tres places i amb un te fred a la mà

Esperança Sierra i Serra

Una jornada mataroniana*

Alevins de pell tan blanca

Es fiquen les mans a les butxaques i les dones encreuen els braços o remenen el no-res

Esperança Sierra i Serra

Una jornada mataroniana*

Matar la mort (amb un coltell)

Li va explicar que un comando de veïns el buscaven de feia dies per passar-lo per les armes

Esperança Sierra i Serra

La feina o la vida

Veure'n més

La feina o la vida

L'error que només passa als altres

Els progenitors encausats ja pateixen, de llarg, la pitjor de les condemnes

Eva Piquer

La feina o la vida

Almenys que portin bata

Un uniforme senzillet podria ser un aliat a l’hora de corregir diferències socials

Eva Piquer

La feina o la vida

La mare surt de l'armari

Tenir fills és una opció a descartar, si no volem hipotecar la nostra vida de per vida

Eva Piquer

Coses així

Veure'n més

Coses així

La sopa d'all de la maternitat

Ja som grandets i cadascú s'ho munta com pot per intentar treure partit de la vida

Eva Piquer

Coses així

52 coses que he après en 52 anys

Que fer-nos grans vol dir anar superant l'edat dels nostres morts

Eva Piquer

Coses així

Aquell Nadal

Això de seure al voltant d'una taula i passar llista a veure qui falta és una tradició cruel

Eva Piquer

Totes les coses modernes

Veure'n més

Totes les coses modernes

Passos zebra: seguretat, mort i control social

Hi ha més probabilitats que t’atropellin si ets en una ciutat i són entre les set del matí i les dues del migdia

Carlota Gurt

Totes les coses modernes

Nines: consol i relacions de poder

És una mica com jugar a ser Déu i aprendre que pots ser cruel o bondadós

Carlota Gurt

Totes les coses modernes

Bubble tea: estímuls i esclats

Vivim a la cultura dels impossibles: el cafè sense cafeïna, el tabac sense fum ni nicotina, el vi sense alcohol, la feina sense vocació

Carlota Gurt

Capsetes

Veure'n més

Capsetes

Invisibles

Onze anys, m’hi vaig estar, i van ser horribles, un infern, i cada vegada que sento la paraula ‘bullying’ penso si la gent és realment conscient del que significa

Esperança Sierra i Serra

Capsetes

No siguis així

Aquell enlloc tan irresistible de no formar part de cap biografia conscient, de cap projecte de vida

Esperança Sierra i Serra

Capsetes

El Luismi

Menjava de tot, s’ho acabava tot, parava la taula i la desparava, era rialler i no tenia anèmia

Esperança Sierra i Serra

Vilatge People

Veure'n més

Vilatge People

Els Omells de na Gaia, Catalunya

Ningú mai no m'ha preguntat quin era el nom que trobava més bell d'entre tots els noms de pobles i ciutats dels Països Catalans

Joan-Lluís Lluís

Vilatge People

Four Corners, EUA

Als afores, un munt de cotxes aparcats, també a quatre bandes, com si tot, en aquest tros de desert, anés per quatre

Joan-Lluís Lluís

Vilatge People

Guanshan, Taiwan

A la sortida del poble, arriba allò que tots els turistes, si mai pugen fins aquí, fotografiaran, anant en compte que no es vegin les cases ara prou lletges dels voltants: el temple

Joan-Lluís Lluís

Mares de ningú

Veure'n més

Mares de ningú

La dolorosa

Durant alguns mesos, ja no sentirà el dolor dels ovaris

Jenn Díaz

Mares de ningú

Un sol dia

i no hi ha manera de saber què fer amb tantes hores

Jenn Díaz

Mares de ningú

La dona d'algú

El que més greu em sap és haver sigut tanta mare, tanta i tanta mare

Jenn Díaz

Mossegar-se la llengua

Veure'n més

Mossegar-se la llengua

Catorze apunts per a un comiat

Hi ha passions i inquietuds que es mantenen inalterables en el temps

Laura Gost

Mossegar-se la llengua

El Nadal i les infelicitats inexcusables

No hi ha res pitjor que sentir-se desgraciat sense motiu

Laura Gost

Mossegar-se la llengua

La vida que els toca viure

La separació, ella no en té cap dubte, seria amistosa, això segur

Laura Gost

Qui sap si la tendresa

Veure'n més

Qui sap si la tendresa

La cultura necessita ser premiada?

La idea de competició s’imposa fàcilment

Cesk Freixas

Qui sap si la tendresa

Contra la perfecció

Al costat d’allò extraordinari hi ha d’haver coses que no ho siguin tant

Cesk Freixas

Qui sap si la tendresa

Cantar en català

Una de les esquerdes que té aquesta normalitat és la globalització i el capitalisme

Cesk Freixas

L'últim metro

Veure'n més

L'últim metro

Contra el miratge, l’art

Si avui actualitzéssim els seus dibuixos, potser hi trobaríem ‘influencers’ culturals, galeristes convertits en marques o creadors obsessionats amb algoritmes i visibilitat

Míriam Cano

L'últim metro

Terrissaires i escriptors

Acceptem com a natural que qualsevol activitat creativa hagi de tenir una sortida comercial per ser considerada valuosa

Míriam Cano

L'últim metro

El gall és un gall

És la nostra nova fe: creure que cada cançó, cada gest, cada samarreta conté un missatge ocult adreçat a nosaltres, una frase capaç d’explicar-nos el món

Míriam Cano

Dinosaures

Veure'n més

Dinosaures

La nedadora

Encara no s’havia tirat a l’aigua perquè tenia la pell calenta del sol

Pep Puig

Dinosaures

L'autoestopista

El meu marit va morir fa tres anys, i per tant no pot ser ell

Pep Puig

Dinosaures

Teoria de l'amor 7 (basat en fets reals)

M'he casat amb la teva germana només per estar a prop teu

Pep Puig

Alexitímia

Veure'n més

Alexitímia

L'última vegada

Comentaven la forma dels meus pits entre rialles mentre recollien les tovalloles

Clàudia Codina

Alexitímia

Canvi de rasant 

Mirar-te quan cuines i quan dorms, sempre per aquest ordre

Clàudia Codina

Alexitímia

Jo i jo

Sopo mastegant a poc a poc i sostinc la copa de vi blanc titubejant

Clàudia Codina

Hivernacle

Veure'n més

Hivernacle

Temps al temps

No t'enganyis, tenim temps per al que volem, em va dir una vegada un amic que ja té els rellotges aturats

Eva Piquer

Hivernacle

El joc de l'amor

Enamorar-se és un regal dels déus però és també un suplici, un autoengany, una alienació, una revolució hormonal que riu-te'n de la pubertat i la menopausa plegades

Eva Piquer

Hivernacle

Que totes les guerres em matin

Estem programats per anar a la nostra, però no vull ser sorda i cega i muda davant dels plors del món

Eva Piquer

Ficció exprés

Veure'n més

Ficció exprés

Les «colipoterras» de Joan Colom

Corprèn la nuesa de les seves imatges brutals, fetes totes a plena llum del dia

Àngel Burgas

Ficció exprés

Reivindicació de Susana Solano

Els viatges per Àfrica de l'escultora han deixat rastre en les seves obres, i això és molt evident en les peces que mostra ara a Barcelona

Àngel Burgas

Ficció exprés

Cinc anys sense la Pina

En els seus muntatges hi som tots, els més forts i els més dèbils, els més valents i els més covards, els més extravertits i els més tancats

Àngel Burgas

Beneïda sou vós

Veure'n més

Beneïda sou vós

El fusell d’assalt de Carlota Gurt

Per fi vaig poder resoldre els interrogants que m’havien perseguit durant tant de temps sobre els desajustos sexuals entre marits i mullers

Emma Zafón

Beneïda sou vós

Frida Kahlo i totes nosaltres

Estic assumint que aquesta esquizofrènia entre el que prediquem fora de la llar i el que ens empassem a dins és inherent a l’activisme feminista

Emma Zafón

Beneïda sou vós

Memòria de coreans i fum de xarnegos

Ací, el trauma migratori s’ha estirat, s’ha exagerat i s’ha forçat fins a límits vergonyants

Emma Zafón

M'ho penso i et dic el què

Veure'n més

M'ho penso i et dic el què

La força del grup

Serveix per donar suport als que maltracten, als que abusen, als que manipulen

Andrea Mayo

M'ho penso i et dic el què

Quina mena de món és aquest?

Butler es pregunta quina vida és digna de ser viscuda

Andrea Mayo

M'ho penso i et dic el què

Serveix-te tu mateixa

La revolució a favor de tothom està feta de gestos petits, d’actes de solidaritat i de consciència

Andrea Mayo

Gent normal

Veure'n més

Gent normal

Rosita la garrepa

Si et deixes la bombeta oberta del passadís, correrà darrere teu a tancar-la

Gemma Ventura Farré

Gent normal

L'Eulàlia és més desgraciada que tu

Competirà perquè ni tu ni jo ni ningú tinguem una misèria més grossa que la seva

Gemma Ventura Farré

Gent normal

La noia insegura

I li ve la veu: no em sortirà, no podré

Gemma Ventura Farré

Lo pa nostre de cada dia

Veure'n més

Lo pa nostre de cada dia

Morir-se a l’AP-7

La persona morta es deia Roxana, era veïna del meu poble, tenia una filla d'onze anys sense pare ni germans que ha perdut la mare abans de Nadal i per sempre

Maria Climent

Lo pa nostre de cada dia

Imagina que un dia la teva criatura no torna

I de cop tot el que era rutina —els dissabtes sense ella, les vacances partides, les setmanes incompletes— es converteix en una altra cosa molt més fosca

Maria Climent

Lo pa nostre de cada dia

Safaris humans, experiència immersiva

Persones adinerades i aficionades a les armes contractaven vols de Trieste a Belgrad per fer de franctiradors de cap de setmana

Maria Climent

Taller d'escriptura

Veure'n més

Taller d'escriptura

Els dies que sí

Que només tens quinze anys i avui ja has après que guanyar no és només alçar una copa en un pavelló ple de cridòria

Laia Roca

Taller d'escriptura

El nostre no Carnaval

A última hora per poc em deixo vèncer per aquella mandra tan meva, però em va saber greu deixar-te plantat

Anna Pena

Taller d'escriptura

Sobre les clavícules

És voler enregistrar el món des de la pròpia mirada –la meua i no pas la de ningú altre– per conservar-lo obsessivament

Mar Fillat

L'ha ben plantada

Veure'n més

L'ha ben plantada

Aquest nus que m’ofega

Escric, entre d’altres raons, per poder dir el que no he dit

Carles Morell

L'ha ben plantada

Paisatge vist i paisatge llegit

Les coses imaginades també passen: són al cervell de cadascú, i als llibres

Carles Morell

L'ha ben plantada

Publicitat

L’horrible soroll del carrer posava en dubte per complet l’estereotip del diumenge avorrit

Carles Morell

T'envio un àudio

Veure'n més

T'envio un àudio

Supervivència

Ella reia i et deixava una mica amb aquella macabra inseguretat amb què tan bé juguen els manipuladors

Mar Vallecillos

T'envio un àudio

Res comença en un mateix

Que no era un heroi solitari, que no és aquesta la història de la gesta individual d’un tio amb els collons ben posats

Mar Vallecillos

T'envio un àudio

Campana sobre cilindrada

Ni sota terra trobem pau, quan a l’estrès acumulat del personal s’hi suma una megafonia absurdament elevada tant a l’andana com dins els vagons, amb uns eterns i elevadísssims pipipipipipiiiiií

Mar Vallecillos

Hola, alegria

Veure'n més

Hola, alegria

Dia 25

Hi ha qui creu de vegades, sovint, quan van mal dades, quan és feliç

Ada Castells

Hola, alegria

Dia 24

Es poden arribar a pescar meravelles: intimitats, enganys, confessions

Ada Castells

Hola, alegria

Dia 23

A cada bugada es recupera un mitjó

Ada Castells

Premi Literari Catorze

Veure'n més

Premi Literari Catorze

Convoquem la segona edició del Premi Literari Catorze

Participa-hi amb un relat abans del 21 de desembre per guanyar 600€ i una cambra pròpia a Catorze

Redacció

Premi Literari Catorze

Soberano, Soberano

Perquè, si són dels rodons, et podries arribar a buidar les conques dels ulls fent un sol plop

Anna Collell

Premi Literari Catorze

Vas ser llum

Però la meva nena estava despullada damunt d’una safata metàl·lica, estava freda, començava a perdre el color

Maria Anguera

Vostè és aquí

Veure'n més

Vostè és aquí

La vida, activitat essencial

Això és el que ens ofèn, ens enrabia fins a límits que preferiríeu no sospitar

Mar Vallecillos

Vostè és aquí

Foc a la pell, aigua als pulmons

L'odi és la punta de l'iceberg del menyspreu

Mar Vallecillos

Vostè és aquí

Túnels, sirenes, pistes de ball

Això és el que farem: mirarem dins la o de Bilbao, obertura de calidoscopi

Mar Vallecillos

Calidoscopi

Veure'n més

Calidoscopi

Sororiquè?

No podem recolzar-nos en els privilegis, si lluitem per un moviment col·lectiu

Mireia Colomer

Calidoscopi

Mal educada

I ja passa que si empasses molt, rebentes

Mireia Colomer

Calidoscopi

Callar i desaparèixer

Decidir on dediquem els esforços també és polític

Mireia Colomer

Reubicacions

Veure'n més

Reubicacions

Quan la vida et crida ben fort

I resulta que no passava a fer un cafè: va i s’hi queda

Laura Garcia Jordan

Reubicacions

El camí de cada dia

Escric, canto, ballo, dormo, m'enfado, m'espanto i torno a ballar

Laura Garcia Jordan

Reubicacions

Crido en silenci

Faig ioga, pilates, canto,/ cuino, cuso i descuso coses

Laura Garcia Jordan

Metàfores mortíferes

Veure'n més

Metàfores mortíferes

Guerra a la dispersió

En la meva batalla diària, em veig obligada a abandonar certs fronts

Carlota Gurt

Metàfores mortíferes

Necessitem armaris amb portes de mirall

De tant no mirar-te, podries estar cec i no saber-ho

Carlota Gurt

Metàfores mortíferes

El present és una fàbrica

Em va semblar trist imaginar la memòria com les gepes d’un camell

Carlota Gurt

Contorsionismes

Veure'n més

Contorsionismes

El dit

Ja fa mesos que vaig decidir treure aquesta eina infernal del telèfon però l’altre dia, no em preguntis per què, la vaig tornar a instal·lar

Anna Alsina

Contorsionismes

Tinc un dilema

¿O seria millor engegar-lo directament i no perdre ni un minut del meu temps parlant amb aquest individu amb qui no faré ni un cafè, tot i que ell encara no ha entès per què?

Anna Alsina

Contorsionismes

La barba

Una amiga m’explica que encara no sap si està fent el camí professional que volia, quan ens adonem que som més a prop de la jubilació que de la universitat

Anna Alsina

Les marcianes

Veure'n més

Les marcianes

Només unes cortines

Que no sapigueu res de mi, d'allò que passa dins del vast món interior en què visc

Cristina Armengol

Les marcianes

Truquen

Resta immòbil mirant-se l'aparell, negre com un dol antic, però no pot agafar-lo

Cristina Armengol

Les marcianes

Mares-nevera, vacunes, paracetamol

És més rendible vendre solucions miraculoses que entendre que hi ha una altra humanitat

Cristina Armengol

Pediatre, tanatori, Ikea

Veure'n més

Pediatre, tanatori, Ikea

Elogi i destrucció de la sobretaula

Perquè en aquesta era nostra tan productiva, tenir converses no fa diners

Anna Collell

Pediatre, tanatori, Ikea

No hi ha lloc per a les mares cansades

¿Por qué no estás subiendo? M’ho diu a mi! Jo li assenyalo ràpidament el metro ple, el cotxet buit i el nen que ja, podríem dir, balla claqué a la motxilla

Anna Collell

Pediatre, tanatori, Ikea

Ara que mires Gaza

El cuc et rosega per dintre i tu intentes explicar-li que no n’hi haurà cap, d’espectacle; potser fins i tot t’embranques a intentar-li explicar què és una manifestació

Anna Collell

Punt i seguit

Veure'n més

Punt i seguit

Punt i final

Ell no recordava mai l'aniversari d'ella

Muriel Villanueva

Punt i seguit

Punt d'acumulació

Però el pitjor de tot és que em menjo lletres o pedaços de lletra

Muriel Villanueva

Punt i seguit

Punt de balança

Sis dones seuen en cercle cada cop que un part s’acosta

Muriel Villanueva

L'ou i la gallina

Veure'n més

L'ou i la gallina

Ni verge ni esperit sant

Són profundament bestials les mentides —en queden tantes per descobrir— sobre les quals s’ha edificat aquesta postissa societat nostra

Flavia Company

L'ou i la gallina

Regals de Nadal

Entrar al sabater de vell —a mi em passa— té alguna cosa de viatge en el temps

Flavia Company

L'ou i la gallina

Algú de guàrdia

Cada matí ens trobem al voltant d’una taula, de dilluns a diumenge, cap a les nou, i de vegades som cinc i d’altres, vuit

Flavia Company

Mapes en blanc

Veure'n més

Mapes en blanc

Altsasu

Sempre havia sentit que parlaven d'uns joves, però a ell li sembla més aviat un home

Jordi Morell

Mapes en blanc

Kars

Quan el vaig acabar, la meva ciutat i el meu món encara em van semblar més tristos

Jordi Morell

Mapes en blanc

Ingeniero Luiggi

Ha començat a sentir-se oprimit per la buidor que l'envoltava

Jordi Morell

Gent que val la pena

Veure'n més

Gent que val la pena

Colita, la mirada necessària

La fotògrafa lamentava que siguem "un país de cabrers"

Elisenda Roca

Gent que val la pena

Anna Lizaran, el talent i la força

«M’estava dutxant i vaig sentir la ràdio que deia 'Franco és mort'»

Elisenda Roca

Gent que val la pena

He vist llops a la FlyHard

Que no et sentis estimat fa mal. Molt mal. I deixa seqüeles de per vida. D’això tracta 'La pols' de Llàtzer Garcia

Elisenda Roca

Vida curta de l'Ada

Veure'n més

Vida curta de l'Ada

Vida curta de l'Ada (5)

Doncs resulta que al costat de l'ocell hi havia dos ocellets més, i se'l miraven, i s'hi apropaven una mica, ara l'un, ara l'altre

Jenn Díaz

Vida curta de l'Ada

Vida curta de l'Ada (4)

I jo m'hi anava fixant fins que li vaig preguntar per què s'havia de rentar tants cops les mans

Jenn Díaz

Vida curta de l'Ada

Vida curta de l'Ada (3)

Em pregunten a l'hora de dinar què faria si tingués una filla com ella i faig que no ho sé

Jenn Díaz

Una casa pròpia

Veure'n més

Una casa pròpia

La casa cos

I és sobre el passat que sustenta la seva veu: els orígens a Ivars, la llengua i ser dona

Sandra Freijomil

Una casa pròpia

Les banderoles de Samten Dzong

En calcular els quilòmetres que me’n separaven, vaig convèncer la mare d’anar-hi

Sandra Freijomil

Una casa pròpia

El castell de la Vita

Virginia Woolf va redimir Vita Sackville-West de la condemna d’haver nascut dona

Sandra Freijomil

Desobediències

Veure'n més

Desobediències

L'home que necessitava temps

Va sortir de casa amb la idea de trobar una botiga i adquirir les hores que s'havia promès amb els diners del premi

Ada Castells

Desobediències

Innocència resistent

Els qui no tenien fills potser encara no havien sucumbit a aquella porqueria, però els meus pares m'havien tingut a mi i als meus dos germans

Ada Castells

Desobediències

En viu

Sentir-se sol és una vergonya i ningú no ho confessa

Ada Castells

52 setmanes

Veure'n més

52 setmanes

Setmana 15: plena

Ell va treure el mòbil per fer-me una foto i, enriolada, em vaig abaixar els pantalons i li vaig ensenyar el cul

Carlota Gurt

52 setmanes

Setmana 14: lenta

La meva filla es va mig emprenyar amb el tall: li fa vergonya tenir una mare rara, voldria que fos més discreta, més estàndard, que em comprés perfums i portés bolsos bufons

Carlota Gurt

52 setmanes

Setmana 13: mexicana

Els depenents et diuen: “A sus órdenes!”, mentre tu desfiles pel passadís amb certa incomoditat, sentint-te com un tirà i sent conscient que cantes com una mala cosa amb el teu metre setanta-cinc i els teus ulls clars

Carlota Gurt

Setze anys per acabar amb el capitalisme

Veure'n més

Setze anys per acabar amb el capitalisme

Busco feina

No puc seguir enganyant-me amb una il·lusió que em genera estrès, maldecaps i precarietat

Carla Rovira

Setze anys per acabar amb el capitalisme

Not today

Hem de votar per frenar el feixisme. ¿Com cony hem arribat aquí?

Carla Rovira

Setze anys per acabar amb el capitalisme

Votar o no votar, aquesta NO és la qüestió

La festa democràtica només és una festa per a unis quantis

Carla Rovira